Líquit sinovial

Líquit sinovial

El líquit sinovial o sinovia és un decorregut viscós i transparent que es troba en les articulacions. Té la consistència de la clara d'ou. La seua composició és la d'un ultra filtrat del plasma, en la mateixa composició iònica. El líquit conté poques proteïnas i cèlules pero és ric en àcit hialurónico sintetisat pels sinoviocitos de tipo b. El líquit sinovial reduïx la fricció entre els cartílecs i uns atres teixits en les articulacions per a lubricarlas i amortiguarlas durant el moviment.

Introducció

La membrana sinovial és la coberta interna de les diartrosis o articulacions sinoviales. Conté el líquit sinovial, el qual és segregat per la sinovia que rodeja la càpsula articular per la seua superfície interior. Este líquit forma una fina capa sobre el cartílec articular d'aproximadament 50 μm, infiltrant-se en ell. D'esta forma el cartílec articular pot considerar-se com una reserva de líquit sinovial. Durant el moviment, el líquit s'extrau mecánicament del cartílec per a mantindre una capa de líquit sobre la superfície del cartílec i disminuir la fricció entre les superfícies articulares.

L'anàlisis del líquit articular és fonamental sempre que es faça la seua extracció, no solament per interés científic mege per a diagnosticar diferents patologies sino inclús per aspectes llegals. El seu estudi analític, citològic, microbiològic aixina com la busca de cristals i inclús l'anàlisis bioquímic i immunològic poden aportar senyes suficients per a assentar un diagnòstic definitiu en la patologia articular, traumatológica i fonamentalment en reumatologia.

L'extracció de líquit sinovial a penes té contraindicació, és una tècnica senzilla sempre que es conega ben l'articulació que es va a funcionar, evacuar per excés de líquit sinovial o a estudiar. Les infeccions adjacents a l'articulació, sobretot la de la pell que cal travessar per a aplegar fins a l'articulació obligarien a elegir una atra via d'accés a la mateixa. Les malalties que cursen en alteracions de la coagulació p.i. hemofília, aixina com els tractaments mèdics en anticoagulant, serien contraindicació relatives i obligarien a utilisar en la punció agulles de molt menor calibre que les utilisades habitualment. Sobre la necessitat d'anestesiar la zona de punció, vindria determinada per la mateixa articulació, no sent normalment necessari en articulacions de gran calibre com per eixemple el genoll o atres articulacions.

És important saber que a voltes s'apleguen a formar anomalies de patologies desconegudes, denominades quiste. Produïx dolor en les articulacions quan s'acumula en les mateixes.