LASIK
El LASIK (Laser assisted in Situ Keratomileusis) és una cirugia refractiva per a la correcció de la miopia, hipermetropía i astigmatisme. La cirugia LASIK es fa per un mege oftalmólogo que utilisa un làser femtosegundo o un microqueratomo per a crear un colgajo corneal per a expondre l'estroma corneal, i després un làser excimer remodela el estroma corneal en la finalitat de millorar l'agudea visual i reduir la necessitat de la persona d'usar ulleres o lents de contacte.[1][2] LASIK és molt similar a una atra cirugia correctiva cridada LASEK (Laser Assisted Subepithelial Keratomileusis) que utilisa atres métodos per a aplegar al estroma corneal, i abdós representen alvanços respecte de la queratotomía radial per al tractament d'errors refractivos de visió. Per als pacients que patixen moderada i alta miopia o còrnees que són primes i no poden ser someses a l'operació de LASIK ni LASEK, existix l'opció de les lents intraoculares fáquicas. Des de l'any 2009 s'han realisat més de 28 millons d'operacions d'este tipo al voltant del món.[3]
Història
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]El oftalmólogo espanyol i resident en Colòmbia, José Barraquer, va desenrollar les tècniques de microqueratotomía i queratomileusis. En la seua clínica tallava segments de còrnea molt prims (fins a de una centèsima de milímetro) per a poder alterar la forma de la còrnea. De la mateixa forma, Barraquer analisava qué tant devia deixar intacte per a poder obtindre bons resultats a llarc determini. El seu treball va ser succeït pel mege rus Svvatoslav Fyodorov (1920-2000), qui va desenrollar la querototomía radial en la década de 1970 i va dissenyar les primeres lents de contacte implantables en la cambra posterior (lents intraoculares fáquicas) en 1980.
Introducció del làser al tractament
[editar | editar còdic]El químic provinent de l'Índia, Rangaswamy Srinivasan va descobrir en 1980 que un làser excimer és capaç d'extraure teixit viu en precisió i sense causar danys tèrmics als teixits circumdants.[4] Est és el fenomen de foto-descomposició ablativa. Cinc anys despuix (1985) el doctor Stephen Trokel va publicar el seu treball en querotomía radial utilisant un làser excimer i de cóm dit làser podia reemplaçar els gavinets radials usats anteriorment. Despuix de la seua publicació va fundar VISX USA Inc. junt en alguns atres colegues, en on es va realisar la primera cirugia refractiva utilisant làser excimer.
Procediment
[editar | editar còdic]El procediment LASIK consistix en modificar la curvatura de la còrnea per a que les imàgens puguen enfocar-se en la retina i la visió siga nítida sense necessitat d'ulleres ni lents de contacte.
Examen ocular abans de el LASIK
[editar | editar còdic]Abans de la cirugia de correcció de la visió en LASIK, el cirugià especialiste en LASIK realisarà un examen ocular exhaustiu a fi d'assegurar-se de que el pacient siga un bon candidat per al tractament. Durant l'examen, es crearà un mapa de l'ull (topografia corneal). Este mapa s'utilisarà durant el procediment LASIK, per a extraure la cantitat exacta de teixit de la còrnea, lo que li permetrà tindre els millors resultats possibles de claritat visual. L'evaluació anterior a la correcció de la visió en LASIK deu incloure:cita requerida
- Un examen de dilatació per a investigar si hi ha irregularitats oculars,
- La medició de l'error refractivo,
- Medicions del diàmetro de la pupila i de la gruixa de la còrnea,
- El mapa topogràfic de la còrnea,
- Anàlisis de la funció lagrimal, i
- Una charrada sobre els antecedents mèdics, l'estil de vida i les expectatives.
Esta evaluació determinarà si la curvatura de l'ull del pacient és l'adequada per a sometre's al procediment LASIK.cita requerida
Preoperatorio
[editar | editar còdic]Lents de Contacte
[editar | editar còdic]Els pacients candidats per a la cirugia LASIK que utilisen lents de contacte blanes deuen deixar d'usar-los de 5 a 21 dies abans de la cirugia i per al cas d'aquells que usen lents de contacte durs deuran deixar d'usar-los durant 6 semanes i adicionalment atres sis semanes per cada tres anys que els hagen utilisat.[5] La còrnea és un teixit avascular degut a que deu ser transparent i les seues cèlules absorbixen oxigen a través de la capa hídrica. Els lents de contacte impedixen que l'oxigen es permee per ells i per conseqüent reduïxen l'absorció d'oxigen per part de la còrnea, que pot resultar en la neovascularización corneal — el creiximent de gots sanguíneus dins de la còrnea. Això causa que l'inflamació i recuperació siga una miqueta més llarga i més dolor durant l'operació degut a que hi ha major sagnat. Existixen lents de contacte que permeten una millor permeabilidad (lents de contacte de hidrogel de silicona i de gas permeable) encara que els pacients que consideren LASIK se'ls recomana no sobreusar les seues lents de contacte.
Examen preoperatario
[editar | editar còdic]La prescripció mèdica de la graduació del pacient deu ser estable per lo manco des de l'any anterior a l'operació. Utilisant un topógrafo de làser de baixa potència es fa un mapage topogràfic de la còrnea per a conéixer la seua forma. Dita topografia permet als meges notar les irregularitats de la còrnea i examinar si hi ha alguna complicació com que el pacient present queratocono. Usant l'informació brindada pel topógrafo els meges calculen la cantitat de teixit a remoure i la seua ubicació. Els pacients reben un antibiòtic que deuen prendre abans de l'operació per a poder reduir el risc d'una infecció i en algunes ocasions també se'ls dona una chicoteta dosis d'un sedativo oral. Abans de l'operació al pacient se li administren unes gotes per a ulls que actuen com a anestèsia local. Alguns factors que poden fer que el pacient no siga apte per a la cirugia LASIK són pupiles molt grans, còrnees molt primes i ulls extremadament secs.
Operació
[editar | editar còdic]
Creació del Flap
[editar | editar còdic]
Usant un anell de succió corneal suau s'immovilisa l'ull del pacient. Pot aparéixer alguna chicoteta hemorràgia subconjuntival que desapareix sense necessitat de tractament a la veta d'una semana. Conforme la succió va aumentant la visió del pacient es va nuvolant. Una volta immovilisat l'ull es procedix a obtindre un colgajo (flap) corneal usant un microqueratomo mecànic automatizado d'última generació, o ben usant un làser de femtosegundos que forma una série de bombetes molt propenques entre sí dins de la còrnea.[6] En un costat de dit colgajo (flap) es deixa una zona d'unió a modo de frontiça que li permetrà al flap alçar-se i reposicionarse més alvance. En doblar el flap cap a arrere s'expon la còrnea; este procediment pot ser incómodo per al pacient, pero no és dolorós.
Remodelació Làser
[editar | editar còdic]La segona part del procediment utilisa un làser excimer (làser en una llongitut d'ona de 193 nm) per a molejar el estroma corneal. El làser vaporiza el teixit d'una forma controlada i sense danyar el teixit adjacent; no genera calor residual i substituïx els corts que es feyen anteriorment en la tècnica de Queratotomía Radial.. Els teixits extrets tenen una gruixa aproximada de decenes de micrómetros. L'us de làser en lloc de realisar corts deixa que el pacient tinga una recuperació més ràpida i que tinga menys molèsties que en els métodos que antecedixen a el LASIK. Una volta s'alça el flap de la còrnea el pacient solament pot vore figures borrosas en eixe ull encara que podrà percebre la llum provinent del làser.cita requerida
El mecanisme del làser excimer usa un sistema de rastreig de l'ull que ho seguix en els menuts moviments involuntaris, redirigint les pulsacions del làser per a posicionar-ho en les coordenades que requerixen tractament. L'energia promig de cada pulsació làser és d'al voltant d'un milijoule (mJ) i fluctuen de 10 a 20 nanosegundos.cita requerida
Reposicionamiento del Flap
[editar | editar còdic]En acabant de que el làser haja donat forma al estroma corneal el flap que es va alçar inicialment és baixat i cuidadosadament colocat en la seua posició original pel cirugià, qui revisa que no hi haja bombetes dins de la còrnea, residus d'una atra índole dins de l'ull i que el flap estiga ben posicionat. El flap es queda adherit per adheriment natural fins que sana i es reintegra a l'ull.
Contes postoperativos
[editar | editar còdic]Als pacients se li administraran antibiòtics i antiinflamatorios en forma de coliri durant una semana despuix de l'operació. Els pacients deuen descansar i se'ls indiquen lents obscurs per a protegir-se de la llum; en ocasions se'ls indica un antifaz (goggles) per a evitar que es freguen els ulls mentres dormen, prevenint aixina el desplaçament del flap corneal. També és molt important que humixquen els seus ulls usant coliri lubrificants i seguixquen les indicacions de les seues prescripcions. En alguns casos se'ls donen lents de contacte que servixen com vendajes per a ajudar i accelerar el procés de recuperació, dits lents es lleven als 3 o 4 dies despuix de l'operació. Tots els pacients deuen ser informats de l'importància del tractament per a minimisar els riscs de complicacions que puguen generar-se.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «LASIK» (en en). FDA.
- ↑ «a-corregir-defectes-de-la-cornea/ Cirugia LASIK per a corregir defectes de la còrnea» (en espanyol). Bogotà Làser. Consultat el 2024-11-01.
- ↑ «A Look at LASIK Past, Present and Future». EyeNet Magazine. Archivat des d'el original, el 31 de juliol de 2013. Consultat el 12 de setembre de 2013.
- ↑ «Prize for the Industrial Application of Physics Winner - American Institute of Physics». Aip.org. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2011. Consultat el 10 de decembre de 2011.
- ↑ «Lasik and Contacts». Usaeyes.org. Consultat el 10 de decembre de 2011.
- ↑ «All-Laser Lasik - iLasik - IntraLasik». Usaeyes.org. Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2006. Consultat el 10 de decembre de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «LASIK» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.