LSD
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La dietilamida d'àcit lisérgico, LSD-25 o simplement LSD (de l'alemà Lysergsäurediethylamid),[1] també coneguda com lisérgida o àcit, és una substància psicodèlica semisintética que s'obté de la ergolina i de la família de les triptaminas i que produïx efectes psicotrópicos. Els seus efectes poden incloure alucinacions en ulls oberts i tancats, sinestesia, percepció distorsionada del temps, l'alteració de la percepció, la consciència i els sentiments, ademés de sentir sensacions o visualisar imàgens que, per al consumidor, poden semblar reals.
S'utilisa principalment com una substància recreativa illegal, com enteógeno i en alguns països com a droga llegal baix prescripció mèdica en psicoterapia.[2] Per lo general, el LSD s'ingerix engolint-ho o posant-ho baix de la llengua. A sovint es pot conseguir en el mercat negre en paper secante o en gelatina o gleves de sucre, encara que també es pot injectar.
Encara que els ensajos científics realisats fins al moment mostren que el LSD no causa adicció,[3] el seu consum pot provocar reaccions psiquiàtriques adverses, algunes potencialment greus, com ansietat, paranoia i deliris.[4] No es coneix en precisió la toxicitat aguda en el ser humà, pero la dosis letal mijana en les espècies per a les que es coneix és baixa: rates, 50-60 mg/kg i.v., rates, 16,5 mg/kg i conills 0,3 mg/kg. La causa de la mort és la paràlisis respiratòria.[5] De totes formes, és molt difícil que es produïxca l'enverinament per LSD, perque la dosis necessària per a produir els seus efectes psicodèlics està molt per baix de les dosis tòxiques o letals, puix és suficient en 20 a 30 micrograms per a experimentar-los lleument.[6]
El LSD és sensible al oxigen, la llum ultravioleta i el clor, encara que pot conservar-se durant anys si s'almagasena en un lloc fresc, sec i obscur. La substància en la seua forma pura és inodora, clara o de color blanc.[7]
El LSD va ser sintetisat per primera volta per Albert Hofmann en Suïssa en 1938 a partir de la ergotamina, un producte químic que s'obté a partir d'un fongo, el cornezuelo. El nom prové de la denominació que va rebre el compost en eixe laboratori, un acrònim de l'alemà Lyserg-säure-diäthylamid, seguit d'un nom seqüencial: LSD-25.[8] Hofmann va descobrir les seues propietats psicodèliques en 1943, i el LSD va ser introduït pels laboratoris Sandoz com a medicament comercial per a diversos usos psiquiàtrics en 1947 baix la marca Delysid. Molts psiquiatres i psicoanalista de les décades de 1950 i 1960 varen vore en ella un agent terapèutic molt prometedor.[9] En la década de 1950, els funcionaris de la Agència Central d'Inteligència d'Estats Units (CIA) varen pensar que la droga podia ser útil per al seu us en programes de control mental i guerra química, per lo que la varen provar en estudiants i jóvens militars sense el coneiximent d'estos.[10] L'us recreatiu que especialment els jóvens varen escomençar a donar a la substància en els moviments contraculturales de la década de 1960 va precipitar la seua prohibició;[11] l'us extramedicinal del fàrmac va ocasionar una tormenta política que va dur a la prohibició de la substància, illegalisant tots els seus usos, tant medicinals com a recreatius i espirituals. A pesar d'això, alguns círculs intelectuals varen seguir pensant que el LSD tenia un gran pervindre com a substància medicinal i varen continuar finançant i promovent la seua investigació.[12][13] En alguns països s'ha discutit o propost llegalisar el seu us terapèutic, mentres que en uns atres, com Suïssa, s'han autorisat investigacions per al seu us com a medicament.[14][15][16]
Generalitats
[editar | editar còdic]El seu nom és un germanisme, acrònim de Lysergsäure-Diethylamid, ‘dietilamida d'àcit lisérgico’. Encara que «dietilamida» és un vocablo femení, l'us general del terme ha optat per la forma masculina, tal i com arreplega la Real Acadèmia Espanyola en el seu «Alvanç de la vigèsima tercera edició del Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola».[1] Ha segut utilisada com a droga recreativa i enteógeno, aixina com ferramenta per a la meditació, la psiconáutica, la creació artística i la psicoterapia.[17]
Orige
[editar | editar còdic]El químic suís Albert Hofmann va sintetisar per primera volta la substància en 1938 i en 1943 va descobrir els seus efectes per accident en entrar en contacte en la seua pell i ser absorbit posteriorment durant la recristalización d'una mostra de tartrato de LSD. El número 25 (LSD-25) aludix a l'orde que el científic anava donant als composts que sintetisava.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Diccionario de la lengua española
- ↑ Governe de Canadà. «Controlled Drugs and Substances Act». Justice Laws. Departament Canadenc de Justícia. Archivat des d'el original, el 7 de maig de 2018. Consultat el 16 de novembre de 2011.
- ↑ PLoS medicine.3(11)
- i437.ISSN 1549-1676.doi:10.1371/journal.pmed.0030437.
- ↑ CNS Neuroscience & Therapeutics.14(4)
- 295-314.ISSN 1755-5949.doi:10.1111/j.1755-5949.2008.00059.x.
- ↑ Hoffman, Albert (1980. Segona edició, 1991). LSD – Cóm vaig descobrir l'àcit i qué va passar despuix en el món Títul de l'original en alemà: LSD – Mein Sorgenkind, Gedisa, Barcelona, p. 32.
- ↑ A.M.A. Archives of Neurology and Psychiatry.79(2)
- 208-210.ISSN 0096-6886.
- ↑ «DrugFacts: Hallucinogens» (en anglés). NIH. National Institute on Drug Abuse; National Institutes of Health; U.S. Department of Health and Human Services.. Consultat el 9 d'octubre de 2016.
- ↑ «LSD - My Problem Child» (en anglés). www.psychedelic-library.org. McGraw-Hill Book Company. Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2017. Consultat el 9 d'octubre de 2016.
- ↑ Hofmann, Albert. LSD: My Problem Child: Reflections on Sacred Drugs, Mysticism, and Science (McGraw-Hill, 1980). ISBN 0-07-029325-2. Accessible en la Ret ací [1] archivat en Wayback Machine. o ací; consultat l'1-06-2008.
- ↑ Comité Selecte d'Inteligència del Senat d'Estats Units. «Informe de MK Ultra» (en anglés). New York Claves. Consultat el 11 de setembre de 2011.
- ↑ David Nichols. «LSD: cultural revolution and medical advances» (en anglés). Chemistry World. Royal Society of Chemistry. Consultat el 9 d'octubre de 2016.
- ↑ «LSD: cultural revolution and medical advances». Royal Society of Chemistry. Consultat el 1 de juny de 2008.
- ↑ «The Albert Hofmann Foundation». Hofmann Foundation. Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2019. Consultat el 1 de juny de 2008.
- ↑ «Psychedelic drug, LSD-25, likely to be legalized in Russian medicine - PravdaReport» (en en). PravdaReport. Consultat el 10 de maig de 2016.
- ↑ «[http://www.tdpf.org.uk/resources/publications/after-war-drugs-blueprint-regulation After the War on Drugs: Blueprint for Regulation | Transform: Getting Drugs Under Control]» (en en). Transform: Getting Drugs Under Control. Consultat el 24 de maig de 2016.
- ↑ «LSD Returns--For Psychotherapeutics». Scientific American Magazine. Consultat el 9 d'octubre de 2009.
- ↑ Torsten Passie, John H. Halpern, Dirk O. Stichtenoth, Hinderk M. Emrich i Annelie Hintzen, «The Pharmacology of Lysergic Acid Diethylamide: A Review» [2] archivat en Wayback Machine., CNS Neuroscience & Therapeutics 2008: 14 (4): 295-314.
- Este artícul conté una traducció derivada de «LSD» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.