Anar al contingut

La Vela de Cor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Monumento a la Bandera en La Vela de Coro.jpg
La Vela de Cor

La Vela de Cor és una ciutat i port de Veneçola, capital del municipi Tossal del estat Falcón. En les seues rodalies s'ubica el Port de Muaco, port d'intercanvi comercial en les veïnes illes de les Antilles neerlandeses. Es troba lliteralment unida a la capital de l'estat Cor, ciutat en la qual forma una conurbación. La seua població és de 34.680 habitants (2020).[1]

És posseïdora de riques manifestacions culturals; és enlluernant la bellea arquitectònica de la Vela, es poden admirar cases de el XVII l'arquitectura de la qual està influenciada per les illes de les Antilles Neerlandeses. Coneguda també a nivell internacional en matèria cultural per la tradicional Festa dels Locos o Els Locos de la Vés-la, la qual es realisa tots els 28 de decembre en el marc del dia dels Sants Inocents. Esta trobada s'eixecuta per a recordar “la matança sagrada ordenada per Herodes en la finalitat de llevar-li la vida al chiquet Deu”. Els participants d'esta festa s'agrupen en lo que criden “Locaínas” i van trajeados en roba multicolor pels carrers del poble, fins a aplegar al monument a la bandera a on es tria i es premia al millor trage de l'edició.

També se celebra la denominada "Marcha de la Fe" que celebra la Verge de Guadalupe, patrona del estat Falcón, i que reunix tots els 12 de decembre a unes 500.000 persones i la celebració dels carnestoltes "Arena, Sol i Mar", realisats en la plaça la antillana que reunix una gran cantitat de persones, tant locals com a regionals i internacionals, es realisen presentacions de grups musicals, grups de dansa, cantants nacionals i internacionals, i elecció de la reina dels carnestoltes sent açò un atractiu turístic.

El 9 de decembre de 1993 La Vela va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco junt en Santa Ana de Cor en assamblea realisada en la ciutat colombiana de Cartagena d'Índies,[2] per posseir un caixco històric molt ben preservat que combina els estils holandés i espanyol utilisant tècniques originàries dels indígenes americans.

Archiu:Monumeto a Miranda y a la Bandera - panoramio.jpg
Monument en honor a Francisco de Miranda en la Passejada de la Bandera

En l'actualitat el govern nacional mamprén inversions dirigides a preservar la seua rica arquitectura: el seu caixco històric està sent intervingut per a la seua millora i conservació, aixina mateix es va terminar de construir a la vora de la mar la Passejada "Generalísimo Francisco de Miranda", per a commemorar els 200 anys (en 2006) de l'arribe de el "caraqueño universal" en la seua expedició libertadora a costes corianas en la que va dur la bandera que en el temps es convertiria en l'oficial de Veneçola, Colòmbia i Equador.

El gentilici de l'habitant de la Vela, és veleño, veleña.

Història

[editar | editar còdic]

La Vela de Cor no té una data de fundació exacta, lo que si és cert, que es va convertir en el primer port de la ciutat de Cor i de la província de Veneçola. Les contínues arribades de pirates durant els sigles XVI i XVII varen deixar la seua chafada en el nom perque era el lloc de 'vigília" i "port de vela" de la ciutat. A finals de el XVIII va sofrir les envestides i amenaces constants de països enemics d'Espanya i va compartir en la ciutat tota la sòrt de vicissituts durant els moviments libertarios i les guerres civils de el XIX.

El Generalísimo Francisco de Miranda desembarca el 3 d'agost de 1806 en La Vela de Cor junt a més de 300 expedicionarios recolzats per la Royal Navy. Mentres els bucs descarregaven la seua artilleria, Miranda i els seus hòmens prenen el Fortín de la Vela i la bandera veneçolana tricolor va ser issada per primera volta. No obstant, al no trobar respal popular en la ciutat de Cor, Miranda es reembarcó dèu dies despuix en rumbo a Aruba.

Durant la Guerra d'Independència La Vés-la com a port de Cor havia servit com a refugi, baluart i cap de pont per als intents de reconquista realista iniciat pel capitan de fragata Dumenge de Monteverde des de 1812:[3] «Cor només va ser superat en els seus sentiments realistes per l'irreductible Pastura».[4] El coronel Manuel Carrera i Tossal lideraria la resistència realista en la província de Cor entre 1821 i 1823.

En La Vela de Cor va desembarcar en 1849 l'expresident José Antonio Páez per a fer el seu revolució i derrocar el govern del general José Tadeo Monagas; el General Ezequiel Zamora en 1859 durant la Guerra Federal; León Tossal en 1874; Manuel Antonio Matos desembarc en 1902 en varis expedicionarios a bordo del vapor Libertador. En la Veneçola contemporànea durant el govern de Juan Vicente Gómez, en les plages de Muaco en 1929, va aplegar l'invasió des de Curazao de valerosos corianos al mando de Rafael Simón Urbina junt a estudiants i caudillos que enfrontaven decididament al dictador.

Archiu:Los colores de la pesca.jpeg
Peixcadors en plaja de la Vés-la

Segons algunes fonts el nom de "La Vela de Cor" prové de la por que generava el "Monstruoso Carvajal" (Juan de Carvajal). Els seus habitants passaven la nit "velant" sobre les armes, tement a cada instant que el sanguinari governador vinguera a degollar-los, -Viager d'Índies, Francisco Herrera Luque.

La vaguada ocorreguda en 2010 va afectar moltes de les històriques edificacions de la Vela de Cor, lo que va provocar el seu ingrés a la llista de risc de perdre la declaració com a patrimoni mundial de la humanitat (advertència de l'Unesco). Com a mida immediata per a conservar esta condició patrimonial, eixe mateix any el president Hugo Chávez va aprovar un punt de conte per Bs 80 millons per a la restauració de més de 100 cases i huit monuments, treballs que varen eixecutar el govern regional, a través de la Corporació Falconiana de Turisme (Corfaltur), i l'Institut de Patrimoni del Ministeri de la Cultura.

Segons informe acceptat per la UNESCO la zona va ser restaurada i eixiria de la llista de risc en 2016, depenent dels resultats de la supervisió realisada per l'organisme en setembre de 2015.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Institut Nacional d'Estadístiques INE. «Proyecció de la població al 30 de juny, segons entitat federal, municipis i parròquies (quinquenal)». Archivat des d'el original, el 24 de març de 2018. Consultat el 17 de giner de 2021.
  2. «Cor and its Port» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 29 d'octubre de 2019.
  3. Pérez Tenreiro, 1972, p. 35.
  4. Lecuna, 1950, p. 42.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]