Estat Falcón
.jpg){kind=link}
Falcón és un dels vintitrés estats que, junt en el Districte Capital i les Dependències Federals, formen la República Bolivariana de Veneçola. Es va batejar en eixe nom en honor a Juan Crisóstomo Falcón i president de Veneçola en 1863, líder de la Guerra Federal. La seua capital és Cor, fundada el 26 de juliol de 1527. Està ubicat en la Regió Centroccidental en Veneçola. Llimita al nort en el Golf de Veneçola, el Mar Carib (Oceà Atlàntic) i el grup sotavent de les Antilles Neerlandeses (Aruba, Curazao i Bonaire); a l'est en el Golf Trist (Mar Carib); al sur en Yaracuy i Lara i a l'oest en el Zulia.
Al nort de la capital de Falcón es troba la Península de Paraguaná, unida al continent pel Istme dels Médanos.[1] Les principals activitats econòmiques de Falcón estan relacionades en l'indústria petrolera i el turisme. En la Península de Paraguaná es troba ubicada la ciutat més poblada del Falcón, Punt Fix i dos refineria, atres zones urbanes i turistes importants són Tucacas, Chichiriviche i Morrocoy.
Falcón està conformat per vinticinc municipis i ochenta y uno parròquies.[2] La seua superfície és de 24 800 km² i la seua població és de 1 143 991 habitants per a 2023.
Història
[editar | editar còdic]L'àrea va ser explorada per primera volta en 1499 per Juan de la Cosa i Américo Vespucio, com a part d'una expedició supervisada per Alonso de Ojeda. A partir de la fundació de Santa Ana de Cor, el 26 de juliol de 1527,[3] la regió va ocupar un paper protagónico com a epicentre de la Província de Veneçola, sent escenari dels moviments pre-independentistes de José Leonardo Chirino en 1795 i de l'incursió armada de Francisco de Miranda en 1806. En 1811, al declarar-se l'Independència de Veneçola, Cor permaneix fidel a la Corona Espanyola i es fusiona en la Província de Maracaibo, fins que és decretada per Fernando VII la creació de la Província de Cor en l'any de 1815. Finalment en 1821 en ser anexada per Josefa Camejo durant la guerra d'Independència apareix com a província del departament del Zulia de la República de la Gran Colòmbia. En 1830, en la separació de Veneçola d'esta república es conforma en una de les seues províncies.
En 1856 se li confirma la seua categoria de província integrada pels cantones de Cor, Sant Luis, Casigua, Costa Dalt, Cumarebo i Paraguaná. En 1859, després dels acontenyiments de l'iniciació de la Guerra Federal que es varen donar el 20 de febrer en Cor, és declarat l'Estat Independent de Cor. En 1864 va passar a ser estat federal integrant dels Estats Units de Veneçola, com va passar a cridar-se la confederació. En 1872 se li va canviar el nom pel de Estat Falcón, en honor al líder de la Guerra Federal Juan Crisóstomo Falcón. En 1879, junt en Lara i Yaracuy, menys el Departament Nirgua, va formar part del Estat Nort d'Occident. Entre 1881 i 1890 va formar en Zulia l'Estat Falcón-Zulia. En 1891 novament apareix com a estat independent en el nom de Falcón. En 1899 canvia de nom, recobrant per un periodo curt de temps la seua denominació històrica d'Estat Cor; tornant en 1901 en el nom que se li coneix en l'actualitat.
En 1899 s'anexa el territori que comprén les poblacions de Tucacas i Chichiriviche que fins a eixe any pertanyien al Gran Estat Lara, cedint a este últim el municipi Urdaneta
Economia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Agricultura i ganaderia
[editar | editar còdic]La principal activitat econòmica sobre l'ocupació de la mà d'obra, és la agropecuaria, en importants cultius de coco, cebes, dacsa, tomata, patilla, meló, café, sábila i leguminosas.
L'estat Falcón és el primer productor de coco i copra, ganado caprino i els seus derivats; segon en producció peixquera i d'hortaliças com a ceba, i pimentón; tercer en producció de llet vacuna i meló. Ademés té grans ventages per a la producció d'hortalices de pis sec com el meló, ceba, patilla i la tomata. Solament el rubro coco, té aproximadament 20 000 hectàreas cultivades, existint disponibilitat per a l'ampliació de superfície en la costa oriental de l'estat Falcón. L'estat Falcón és un dels principals productors de sábila en Veneçola, i en el rubro café té una explotació de 3500 hectàrees, pero en una disposició de 12 700 hectàrees cultivables, distribuïdes en la serra de Cor en la zona sur de l'entitat federal.
En les montanyes es cultiva café, tenint prestigi les produccions en la Serra de Sant Luis i en la Serra de Churuguara.
En la Costa Oriental hi ha importants plantacions de cocoteros, que han desenrollat una important indústria d'extracció d'oli i aprofitament de la copra. Sobre la ganaderia, hi ha abundància de ganado caprino, vacú i en menor importància porcí.
Activitats econòmiques
[editar | editar còdic]
Falcón és l'estat veneçolà que posseïx més quilómetros de costas, per tant l'activitat peixquera té especials dimensions. La producció anual és de 30 471 tonelladas de peix i marisc, desembarcats en els ports de Les Pedres, Carirubana, Port Cumarebo, Zazárida, Chichiriviche, i La Vela de Cor, destacant l'industrialisació de crustacis en la presència en l'extensa costa de l'estat de granges de crío de camarones, com en Boca de Ricoa i en varis punts de la península de Paraguaná.
En Falcón es reconeixen alguns jaciments explotats de petròleu en Mene de Mauroa, Mija, Home Pintat i Tiguaje i camps de gas natural en Cumarebo i atres zones propenques. No obstant la principal activitat de l'indústria petrolera es troba en el Centre de Refinación de Paraguaná, un dels més grans del món, constituït pel Complex Refinador de Amuay i la refineria Cardón, abdós en una capacitat de 940 000 barrils diaris de petròleu, que representa el 75 % de la capacitat de refinación total en que conta Veneçola. Estes refinerias són alimentades de cru i gas a través de poliductos que provenen de la conca del llac de Maracaibo. Aixina mateix en la península de Paraguaná s'ha consolidat una zona lliure d'inversió turística.
Falcón conta ademés en depòsits minerals per a generar insumos bàsics en indústries com a ceràmica, fertilisants, energia, química, abrasivos, metalmecánica, fàrmacs, alfarería, pintura, entre uns atres. S'exploten fosfats en Riecito i calcàreas en Chichiriviche, que són processades en la planta de ciment de Cumarebo (Holcim de Veneçola). També conta en immensos jaciments carboníferos en la zona occidental, en reserves provades per a l'explotació a cel obert per l'orde dels 20 millons de tonellades mètriques, i reserves estimades en 120 millons de tonellades mètriques, en un radi d'acció de 50 000 hectàreas. Atres minerals en la zona inclouen grafit, sílicas, calcàreas, dolomita, fosfat, cromita i marbre.
Gràcies al clima sec i àrit existixen cinc salinas naturals i unes 220 000 hectàrees de superfície aptes per a la construcció de salines artificials repartides a lo llarc del territori falconiano. De totes les salines solament es troba baix explotació industrial la salina de les Cumaraguas, sent el restant explotades artesanalment.
També gràcies als seus paisages naturals (com els Médanos de Cor i els parcs nacionals Cova de la Quebrada del Bou, serra de Sant Luis i Morrocoy) cobra importància en l'economia de l'Estat el turisme.
Geografia
[editar | editar còdic]L'estat Falcón està ubicat al nort de la regió geogràfica denominada Sistema Coriano. Està conformat al sur per serres de mijana altura configurades d'est a oest, que en la part oriental de l'estat apleguen al Carib formant valls marítimes. Mentres que la part occidental, des de la ciutat de Cor es troba una planura costera que corre paralela al golf de Veneçola. Al nort s'ubica un dels accidents geogràfics més característics que configuren la costa veneçolana: la península de Paraguaná, unida al continent pel istme dels Médanos de Cor, de 27 km de llarc i 6 km d'ample.[1]
Clima
[editar | editar còdic]El clima semiárido de precipitacions escasses domina en el llitoral occidental i en la península de Paraguaná. En Cor es registren 417 mm de pluja a l'any, que sol descendir en anys secs, en una temperatura mija de 28,4 °C, mentres que en Punt Fix es registren 316 mm de precipitacions anuals en temperatures miges de 27,6 °C. Les condicions desérticas de sequetat extrema, en precipitacions menors de 300 mm, es reconeixen en els llitorals occidentals corianos i sobretot en l'istme dels Médanos de Cor, en temperatures anuals promig entre 28 a 29 °C. En els sectors llitorals orientals va aumentant la pluviosidad de 800 a 1200 mm anuals, sempre en altes temperatures. Alguna cosa més favorables, en temperatures entre els 25 i els 27 °C, són les condicions climàtiques dels piedemontes serrans, reconeixent-se un clima subhúmedo en les altituts majors de les serres de Sant Luis i Churuguara, en precipitacions anuals de 1300 mm i temperatures miges de 22 °C.
Relleu
[editar | editar còdic]El Sistema Coriano de l'estat Falcón presenta una diversitat de paisages que van des de les planures costeres en la seua part caribenya, fins a cordilleres formades per valls i serranías, en una zona de relleu de transició entre els dos grans sistemes montanyosos del país. La serra de Sant Luis té la màxima altura de tot el sistema de conques de dit estat; pero són altures molt modestes que el seu màxim no sobrepassa els 1600 metros (cerro Galícia). El cerro Santa Ana és un monument natural ubicat en el centre de la península de Paraguaná. A diferència del restant de la península el cerro Santa Ana té com a característiques el contrast del seu verdor en la vegetació xerófila de la zona de Paraguaná. Té tres picachos: el Santa Ana (el més alt que ascendix a uns 830 m s. n. m.), el Bona Vista i Moruy.
Hidrografia
[editar | editar còdic]
L'hidrografia de l'estat és molt pobre, tots els rius desemboquen en el nort, ya siga en la mar Carib o en el golf de Veneçola. No obstant, el principal ric veneçolà de la conca del Carib, el Tocuyo, banya una gran zona de l'estat desembocant en el Carib en la Costa Oriental de l'estat, després de recórrer 423 km. Un atre riu digne de menció que desemboca en el Carib és l'Aroa en 130 km de recorregut. De la conca del golf de Veneçola, els principals són el Matícora (201 km) i el Mitare en 120 km.
- Rius principals: Tocuyo, Aroa, Güigüe, Hueque, Matícora, Mitare, Pedregal, Remeis, Ricoa, Sant Luis.
- Estanys:Estany de Guaranao; baixe la serra de Sant Luis en la Cova del Bou, es troba un llac subterràneu, el més gran conegut en Veneçola, cridat riu Acarite.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]
La flora marina és molt rica. Hi ha una gran diversitat d'algues en els llitorals rocosos i en els fondos arrecifales. El potencial peixquer de les seues aigües és enorme i entre les espècies que s'extrauen estan el camarón, el polp, el calamar, el carite, el corocoro, la plana, el jurel, el lebranche i el cazón. Atres espècies requerixen protecció com les tortugues marines, la Tortuga falconiana d'orelles taronges i el caimà de la costa. Est habita en els manglars costers de Morrocoy, Cuare i l'istme, junt a la tijereta de mar, garzas, corocoras, alcatraces i el flamenc. Entre els invertebrats es destaquen el escorpión de Hueque (Tityus falconensis), descobert en les coves del parc nacional Juan Crisóstomo Falcón i que es distribuïx en gran part del territori falconiano; També és nativa l'escolopendra jaganta la qual és el ciempiés més gran del món i la taràntula blava de Paraguaná (Chromatopelma cyaneopubescens).
En els cardonales i espinares que ocupen les zones baixes predominen les plantes fortament armades en espines. Són comuns el cují yaque (arbre emblemàtic de Falcón), la retama, el yabo, el espinito, les tunas i els cardones. Dispersos en la regió s'observen cultius de sábila i sisal. En este ambient destaquen els rat penat, el conill sabanero, el rabosot comú, les rates selvades, iguanas i lagartijas; i entre les aus es troben el moradura coriano i la paraulata llanera o chuchube (Mimus gilvus). És també el lloc endèmic del escorpión de Hueque (Tityus falconensis) una espècie de escorpión natiu la distribució del qual és exclusivament de l'estat Falcón.
En les ales altes de les montanyes dominen els boscs nuvolats a on creix una enorme varietat de falagueres i palmes. En les formacions calcàrees de la serra es troba el guácharo, ademés d'interessants aus com el pardal campaner ferrer i el tucán pique de flasco esmeralda, i reptils com la tortuga mordelona, una espècie endèmica de les montanyes del Sistema Coriano.
Divisió polític-territorial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Municipis de l'estat Falcón.
L'estat Falcón està dividit en 25 municipis[2] i 81 parròquies.
Reclamació Territorial
[editar | editar còdic]L'estat Falcón manté una reclamació territorial en la seua zona surest, la qual és objecte de disputa en l'estat Yaracuy. Esta controvèrsia involucra gran part del Municipi Palmasola i una secció del municipi Silva, conformant un àrea la delimitació de la qual ha segut motiu de diferències administratives entre abdós entitats federals.
Demografia
[editar | editar còdic]La població de l'estat Falcón es va ubicar en l'any 2011 en 902 847 habitants, mentres que en 2001 se censaven 763 188 habitants. La seua densitat de població ha pujat de 30,8 hab/km² en 2001 a 36,4 hab/km² en l'any 2011. Pel creiximent de les zones urbanes s'observa una disminució de la vida rural, aplegant la població urbana al 67,3 % de la població total estadal en 1990. En l'any 2015 s'estima una població urbana d'al voltant de 600 000 habitants, repartint-se en vàries ciutats encapçalades per la conurbación de 315 622 habitants formada per la ciutat de Santa Ana de Cor (265 569 habs.) i el seu port La Vela de Cor (50 053 habs.); i per l'àrea metropolitana de Punt Fix, que inclou les inicials poblacions peixqueres de Les Pedres, Carirubana i Punta Cardón en una població de 387 766 habitants. Atres ciutats mijanes estructuren les seues respectives zones d'influència, destacant Port Cumarebo (33 822 habs.), Dabajuro (25 882 habs.), Tucacas (47 885 habs.), Churuguara (32 453 habs.) i Mene de Mauroa (34 649 habs.). Per una atra part, segons l'últim cens poblacional portat a terme pel Institut Nacional d'Estadística en l'any 2011, el 55,7 % de la població es autorreconoce ètnicament com mestiza; 38,9 % com caucásica, concentrant-se principalment en la ciutat de Punt Fix; i un 4,1 % es va identificar com de raça negra.[4]
Cultura
[editar | editar còdic]Arquitectura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Arquitectura de Falcón.
La ciutat de Santa Ana de Cor va ser declarada patrimoni nacional en la década de 1950[5] i Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1993.[6] Cor és considerada una ciutat de turisme religiós per la seua arquitectura.[7]
Artesania
[editar | editar còdic]L'artesania falconiana és rica en expressions artístiques. Dins de l'artesania popular es troben els chinchorros en estils, tècniques i valors únics de l'estat. La producció artesanal és quantiosa i variada. Els artesans dels pobles que circundan a la ciutat de Cor s'especialisen en la fabricació de mobles en la fusta del cardón, del pal d'arc i del curarí. La fusta és complementada utilisant fibres vegetals com el sisal o en cuiros de vaca i chivo. En Paraguaná, el fanc es treballa per a construir objectes d'usos domèstics, aplicant les mateixes tècniques utilisades pels indígenes caquetíos. En la costa oriental l'atractiu és la cestería elaborada en enea, cocuiza i bejucos i les hamacas fetes en fil.
Gastronomia
[editar | editar còdic]El menjar típic falconiana permet el fruïment d'una varietat de sabors representats en les seues especialitats, com són el talkarí de chivo, el celce coriano, mondongo de chivo, formage de llet de cabra, la natilla, l'arepa pelada i el dolç de llet de cabra. A nivell nacional l'arròs en coco i l'arròs en llet és un dels dolços en major demanda, sobretot en l'época de Semana Santa. També és molt comú preparar el peix fregit en tostones i ensalada Coleslaw, particularment en la costa oriental d'este estat (Tucacas, Chichiriviche).
Folklore
[editar | editar còdic]
Les expressions folklòriques, costumistes i religioses oferixen un sagell d'originalitat en l'estat. En les celebracions típiques s'associen traces de les cultures africana, indígena i europea. Entre estes celebracions es troba el Ball de les Turas, que té el seu orige en una dansa indígena relacionada en la temporada de cacera i de recolecció de la collita de dacsa. Se celebra en Sant Pedro, El Tural i Mapararí en la regió serrana, entre el 23 i 24 de setembre. Els balls de tambor en les ciutats de Cor, La Vela i Port Cumarebo són molt alegres i colorits, i la celebració del Dia dels Locos (28 de decembre) en La Vela de Cor, en desfilades de caraces en els carrers i places públiques, alcança un desplegament similar al dels grans carnestoltes del món.
Deports
[editar | editar còdic]- Archiu:Soccerball shade.svg Unió Atlètic Falcón (Segona Divisió de Veneçola)
- Baseball (crop) Cadells de Falcón (Lliga Nacional Bolivariana de Béisbol)
.jpg){kind=link}
Instalacions deportives
[editar | editar còdic]- Estadi Pedro Comte
- Estadi José David Ugarte
- Estadi Eduardo "Tata" Amaya
- Gimnasi Cobert Carlos Sánchez
- Gimnasi Cobert Fenelón Díaz
- Gimnasi Ramón Penya Gilly
Política i Govern
[editar | editar còdic]Com estat federal és autònom i igual en lo polític als atres integrants de la Federació, organisa la seua administració i els seus poders públics per mig de la Constitució Federal de l'Estat Falcón de 2004, dictada pel Consell Llegislatiu.
Poder Eixecutiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Governador de Falcón.
Està compost pel governador de l'Estat Falcón i un grup de Secretaris Estadales. El Governador és elegit pel poble per mig de vot directe i secret per a un periodo de quatre anys i en possibilitat a una reelecció immediata per a un periodo igual, sent l'encarregat de l'administració estatal.
El primer governador electe de Falcón va ser Aldo Cermeño del partit socialcristiano COPEI, qui governaria en el periodo comprés entre 1989 i 1992. L'actual governador de l'estat és Víctor Clark, del Partit Socialiste Unit de Veneçola, electe en 2017 i reelecto en 2021.
Poder Llegislatiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Consell Llegislatiu de l'Estat Falcón.
La llegislatura de l'estat recau sobre el Consell Llegislatiu de l'Estat Falcón. És unicameral, elegit pel poble per mig del vot directe i secret cada quatre anys, podent ser reelegits per dos periodos consecutius, baixe un sistema de representació proporcional de la població de l'estat i els seus municipis, conta en 11 llegisladors, dels quals 3 són llistai 8 nominals.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «////Benvinguts a Corpotulipa////». CORPOTULIPA. Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2009. Consultat el 11 de març de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 «Divisió Polític Territorial de la República Bolivariana de Veneçola» (PDF). Institut Nacional d'Estadística. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2020. Consultat el 25 d'octubre de 2015.
- ↑ José d'Oviedo i Banys. «Història de la Conquista i Població de la Província de Veneçola» (PDF). Biblioteca Ayacucho. Consultat el 31 de decembre de 2020.
- ↑ Cens de població i Vivenda 2011, Institut Nacional d'Estadística.
- ↑ «Varis senyes de Santa Ana de Cor: 495 anys» (en és). Primera Edició COL.
- ↑ «Experts advertixen que està en risc de perdre-se el patrimoni arquitectònic de Falcón» (en és). Crònica U.
- ↑ «Divendres Sant en Cor: devoció i turisme religiós». Nou Dia.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estado Falcón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.