Península de Paraguaná
La península de Paraguaná està ubicada en el nort del estat Falcón, en Veneçola.[1] És una zona xerófila i de sol àrit casi en la seua totalitat. Té una extensió territorial de 3405 km² i una població de 345 704 habitants.
Va sorgir com una illa que es va unir en el periodo Holoceno[2] en el continent per un istme bàsicament rocós al que l'aportació de les arenes marines va convertir en un estret corredor de relació, sent la regió de terra ferma més alvançada en el mar Carib que té Veneçola.
Té el nom de Paraguaná que significa "conuco entre la mar", en les primeres pàgines del descobriment, al costat de noms com Juan de la Cosa, Américo Vespucio i Alonso de Ojeda.
La península compartix frontera marítima en el Regne dels Països Baixos, donada la rodalia en l'illa d'Aruba, que està a 27 quilómetros al nort de Paraguaná. .
Història
[editar | editar còdic]Indígenes
[editar | editar còdic]Els caquetíos de Paraguaná formaven una unitat ètnica en els de el restant del llitoral falconiano i els de les actuals illes ABC. Els caquetíos, ademés de practicar la peixca i la caça, en Paraguaná obvien estanys per a arreplegar l'aigua pluvial, i es trobaven assentats en poblacions de les quals algunes han conservat el nom, com Miraca, Cayerúa i Jurijurebo.
Els caquetíos, en ser posseïdors de riquea, per traure-li major profit a la terra, varen despertar codícia en les aguerridas tribus d'atres "famílies", aixina com en els aventurers blancs vinguts d'Europa a partir de el XVI. Moltes varen ser les invasions per la pugna entre tribu i blancs, per la qual cosa el Diao Manaure va resoldre buscar ajuda, protecció i aliances en atres hòmens.
Els indígenes, adoctrinados en els principis de la religió catòlica, varen jugar un important paper en la consolidació de Cor en l'época colonial. Varen ser dispersats, exterminats en gran mida, durant la lluita emancipadora, quedant desolats casi per complet els seus antics pobles, sense contar en les penes que varen patir per la set d'or del blanc que va vore l'indígena com a objecte d'explotació.
Utilisaven el cotó i atres productes fibrosos per a la vestimenta i els chinchorros. Elaboraven casi tots els utensilis domèstics en fanc cuit. D'esta cultura encara es troben els noms en els distints pobles com són: Miraca, Jurijurebo, Cayeruba, Guacuira, Sicaname, Machuruca, Matividiro, Maitiruma, Misaray.
S'han trobat restants de ceràmica, alfarería i closques marines que senyalen la cultura, política i economia dels caquetíos. Estos fragments es varen trobar en a on varen existir assentaments indígenes. La majoria dels pobles conserven topònims indígenes com a noms i els habitants en part les seues tradicions.
Colonial i republicana
[editar | editar còdic]La península de Paraguaná va ser descoberta pel navegant Alonso de Ojeda el 9 d'agost de 1499, el dia de Plantilla:Ill, i per esta circumstància va ser batejada com a Província de Sant Román, denominació oficial que es va usar en els documents del govern espanyol durant algun temps, aixina com també en les cartes de navegació de l'época.
A l'arribada dels espanyols en la península habitaven els caquetíos, indis pacífics que també poblaven les hui cridades illes ABC i gran part de la zona costera de lo que és hui el territori del Estat Falcón. Estes tribus vivien de la caça i la peixca en la seua majoria, encara que també practicaven alguns cultius com el dacsa i el millo, i tubèrculs com la yuca i la batata. Els primers conquistadors entren per estes terres i se sorprenen per la facilitat dels natius per a deprendre el castellà i la disposició per a conseguir aliments en quins festejar-los; ací s'establixen els primers colon enamorats de la benignidad del clima i de la horizontalidad de les terres.
Va haver un llarc contacte en els holandesos, que a partir del 1634 estaven instalats en les illes veïnes, ells introduïxen pautes culturals que es mesclen en les autòctones i les espanyoles. De tot açò sorgixen característiques pròpies i carregades d'unicitat.
La colonisació en la península de Paraguaná; com en el restant d'Amèrica Llatina, va dur aparellada la creació d'un règim de tinença de la terra en el que es favoria exclusivament als súbdits espanyols en detriment de la població aborigen. Baixe este estat de coses, Paraguaná va ser repartida en les denominades "Composicions Territorials", les quals eren compres que els colon feyen al rei avalades per mèrits al servici de la conquista i que en el devindre dels sigles varen ser la génesis de les denominades "Possessions", nou en la seua totalitat, que encara hui existixen.
Aixina varen passar més de dèu anys en la lluita per l'independència fins que va aplegar la treua del Armistici de 1820. Josefa Camejo va ser el cap d'organisar la rebelió a favor de l'Independència.
Geografia
[editar | editar còdic]La península conta en una superfície d'aproximadament 3405 km². En ella predomina la planura, l'extensió de les seues sabanes, i no obstant, res li definix millor ni la revela tan plena com el Cerro de Santa Ana. Ha segut el cerro, referència immillorable per als navegants de totes les époques. Era en époques passades una illa,[2] com les veïnes Aruba, Curazao i Bonaire. Hui en dia està conectada a terra ferma pel istme dels médanos, un banc d'arena de 25 km que s'ha depositat a lo llarc de la falla que va formar, en llínea recta, la costa oriental de la península.
Llímits geogràfics
[editar | editar còdic]La península de Paraguaná correspon a la regió nort del Estat Falcón, llimita al nort i al este en el mar Carib; al oest en el Golf de Veneçola i al sur en el Golfete de Cor i el municipi Miranda de l'Estat Falcón.
Al sur del istme que unix la península en la terra ferma es troba la capital de l'estat, Santa Ana de Cor.
A aproximadament 20 quilómetros de la costa nort de Paraguaná es troba l'illa d'Aruba, una de les tres illes ABC (antigues Antilles Neerlandeses), junt en Bonaire i Curazao.
Característiques i paisage
[editar | editar còdic]
La península es caracterisa per les seues belles plages i el seu càlit clima en molt poques pluges; entre les seues bellees naturals es troba el Cerro Santa Ana, en les faldes del qual trobem un poble del mateix nom Santa Ana; el cim d'este cerro ascendix a uns 830 m s. n. m. i és molt característic el freqüent penacho de núvols que la circunda. Al sur de Paraguaná, en la seua ruta d'accés per l'autopista Cor - Punt Fix es creua el ventoso Istme dels Médanos; en el seu extrem nort, el veta Santa Román que és el punt més septentrional de la Veneçola continental i des d'a on es conseguixen vore les llums d'Aruba en la nit. Finalment per l'oest s'emmarquen les templades aigües del Golf de Veneçola.
Els cardones i cujíes (vegetació autòctona) són elements dominants en el paisage, en el contorn del cerro Santa Ana es troben chicotetes elevació poblades per antics assentaments rurals com són: Bona Vista, Sant Josep de Cocodite, Adaure i Azaro. A l'oest de Poble Nou es troben els cerros de Tausabana, el Rodege i Capuana. A banda d'estes elevació la península es distinguix per ser una regió plana i d'extenses planures. Val dir llavors que en térmens generals i en dir de l'historiador Carlos González Batista en el seu llibre Història de Paraguaná que "... les altures de Paraguaná constituïxen un conjunt orogràfic dominat pel cerro Santa Ana (830 msnm), atres altures són el cerro El Rodege (224 msnm) i Mont Cano (177 msnm)".
Divisió polític-territorial
[editar | editar còdic]La ciutat en major despunte demogràfic en el transcurs de el XX derivat del desenroll de l'indústria petrolera en la zona és Punt Fix, encara que deu destacar-se que la península s'integra per tres municipis; estos són:
- Municipi Carirubana, la capital del qual és Punt Fix.
- Municipi Els Taques, la capital homònima dels quals és Santa Creu dels Taques.
- Municipi Falcón, la capital del qual és Poble Nou, la qual durant l'época colonial va constituir la capital administrativa de la península denominada en eixe llavors com "Cantón de Paraguaná".
Clima
[editar | editar còdic]
Sobre els aspectes climàtics, la península de Paraguaná constituïx una de les zones més seques de Veneçola. Emmarcada dins del mig bioclimàtic àrit i semiárido, es caracterisa per presentar una precipitació mija anual de 340,2 mm. Es troba gran força en els vents, podent haver velocitats de fins a 35 km/h o més. La major velocitat mija anual del vent en Veneçola es dona en Porlamar (24 km per hora) i Cor (22 km per hora), tal com va senyalar Sergio Foghin en 2002 [[3]]. Pero lo impressionant d'esta senya no és la velocitat, sino la seua constància, és dir, la duració en el temps, com es pot vore per l'inclinament de les plantes xerófitas com el cují que queden pràcticament gitades en el sol. Recordem que esta velocitat és un promig anual, mentres que les velocitats màximes diàries poden superar fàcilment els 50 km per hora en raches d'una velocitat encara major. Per una atra part, l'estació meteorològica de Cor no és completament representativa de Paraguaná, a on tant les velocitats miges com a màximes deuen ser superiors (per eixemple, en Adícora o la Veta Santa Román, llocs a on es deurien obtindre registres per a fonamentar o rebujar esta idea).
La precipitació presenta un màxim en els últims mesos de l'any, sent el més de novembre el més plujós en un promig de 83,5 mm. La temperatura promig està entre 28 i 34 °C.
Més cap al suroest del cerro Santa Ana, la humitat és més forta per l'acció orogràfica de dit cerro sobre els vents alisios. De fet, el propi Cerro de Santa Ana és el lloc més plujós de tota la península per dit efecte orogràfic, com a resulta visible en la vegetació del cim, molt més rica i variada que en el restant de l'àrea com pot vore's en Google maps ([1]).
La vegetació que presenta és de mont espinós tropical en la major part de la superfície la qual resulta prou rara, tals com cují, cardón, tuna i guasabara, és dir, una vegetació tipo xerófila. La salinitat i alcalinidad són característiques físiques pròpies de la regió.
Fauna
[editar | editar còdic]Mamífers
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
_sclateri.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Economia
[editar | editar còdic]A semblança del comportament econòmic del restant del país, que en el devindre de el XX va passar a dependre de l'indústria petrolera; la població de la península, en detriment dels espais econòmics agrícoles i pecuaris que no generaven beneficis econòmics ni increment de la calitat de vida a curt determini, es va integrar activament com a recurs humà gestor de la principal indústria nacional. Açò comportaria a que la població econòmicament activa vixquera i viva principalment del Centre de Refinación de Paraguaná (CRP) el segon més gran del món en el seu tipo. El CRP en realitat és producte de la fusió de les dos majors refineria en Veneçola, la Refineria de Amuay, inaugurat en 1950 per la Creole Petroleum Corporation i la Refineria Cardón posada en funcionament en 1949 per la Royal Dutch Shell. En la nacionalisació del petròleu en Veneçola en 1976, abdós varen passar a ser operades per les noves empreses estatals Lagoven i Maraven -filials de PDVSA- respectivament, fins a l'any 1997, quan s'unifiquen totes les instalacions en l'actual CRP.
També les zones rurals mantenen un comerç de significativa importància en l'explotació d'espècies caprino, la venda del chivo i ovejo que abastixen a la ciutat i parts del mercat interior. Un atre comerç que s'ha desenrollat a través dels anys és la sembra, venda i exportació de la sábila; producte que d'acort a reiterats estudis de bioquímica que han segut avalats per centres especialisats i universitats, conté nivells de aloina sense precedents a nivell mundial. Alguns lugareño fan preparats medicinals i atres productes com el sabó, champú, cremes dermatológicas i purificantes per a la sanc. Solament una menuda part s'exporta als mercats farmacèutics internacionals.
L'emissió del Decret N.º 36 517, el 14 d'agost de 1998 segons Gasseta Oficial de la llavors República de Veneçola (ara República Bolivariana de Veneçola) i baixe el mandat del President Rafael Caldera que declara a la península de Paraguaná com Zona Lliure per a l'Inversió Turística i Comercial, ha dut un gran auge del turisme pels preus que en alguns rubros resulten competitius si es comparen al restant del país, en excepció de l'illa de Margarita que posseïx un règim semblat al de la península de Paraguaná, és dir és port lliure. La península de Paraguaná en els últims 6 anys ha experimentat canvis tant estructurals com d'índole poblacional. En este auge d'inversió turística l'infraestructura ha evidenciat canvis notables, duent a empresaris propis i estrangers a destinar recursos econòmics i financers en la construcció d'hotels, cassinos, restaurants i el foment d'establiments comercials de diversa naturalea.
Una atra activitat comercial que va prosperar en la zona va ser la peixca d'arrastre, que per l'imposició de restriccions llegals ha requerit reordenarse en els últims anys. No aixina l'artesanal que ha repuntado. Les espècies peixqueres capturades en la zona són objecte de processament en plantes especialisades, destacant-se en això l'exportació de camarón, tonyina i atres fruts de l'mar. També l'explotació de sal, específicament en la Salina de les Cumaraguas al noreste de la península propenca a la població d'El Víncul ha tingut gran creiximent per al mercat nacional i internacional, a pesar de les públicament desacertades administracions privades i públiques que han tingut la tasca d'administrar-la.
Ha creixcut significativament el comerç bancari en la ciutat de Punt Fix, atret per les inversions contínues, contant en totes les firmes bancàries del país.
Una mostra del creiximent econòmic de la península s'observa en l'extensió contínua del centre comercial més important de la ciutat anomenat Ciutat Comercial Les Virtuts, la construcció del Centre Comercial Paraguaná Mall, sense contar en l'arribada de tendes nacionals i internacionals com Makro, Don Regalón, el Sambil Paraguaná i el modern Royal Center que es troba en construcció actualment, entre atres comerços de suma importància per a l'economia local. També està establida en la Zona Franca de Paraguaná l'empresa veneçolana Veneçolana d'Indústria Tecnològica, fabricant de computadores d'escritori i portàtils; i Vtelca, fabricant de celulars.
Transport
[editar | editar còdic]Sobre les rutes de comunicació, la península de Paraguaná té per la seua destacada ubicació d'obertura geogràfica i movilitat comercial la fortuna de contar, des de el XVI, en la disponibilitat de ports d'accés en les ensenar naturals que la circundan, en destacat significat comercial com el dels Taques, el desaparegut Bajabaroa ubicat en les proximitats de Punta Macolla i el d'Adícora des d'a on majorment es transportaven persones i mercaderies a Curazao, La Guaira i l'orient del país; hui en dia es conta en un bon tramat de rutes de comunicació terrestre, es contarà prontamente en la via anomenada "Perimetral", que vorejarà tota la península per al plaure de la passejada turística i estímul socioeconòmic als caserius que subsistixen en les seues rodalies. La comunicació marítima i aérea en Aruba, Curazao i Bonaire és habitual.
Conte llavors en térmens generals en estes vies importants:
- Carretera perimetral (en construcció): anirà des d'El Pico fins a la veta Santa Román, Adícora i l'Istme dels Médanos de Cor.
- Via intercomunal Cor, Punt Fix - Adícora, Moruy - Santa Ana (autopista de quatre canals).
- Intercomunal Punt Fix - Jadacaquiva - Poble Nou (passant per pintorescs pueblitos). Esta via ha segut ampliada i asfaltada en la seua totalitat en l'any 2007.
- Avinguda Alí Primera des de Punta Cardón fins a Els Taques (autopista de quatre canals).
Con relación a el transport aéreu la península conta també en l'Aeroport Internacional Josefa Camejo, aixina cridat en honor a la heroïna patriota naixcuda en el Hato de Aguaque propenc a Poble Nou; figura històrica que va assumir l'inici de la gesta libertadora en la Província de Cor; una pista d'aterrisage inoperativa en la població d'Adícora, dos ports comercials internacionals, Guaranao i Les Pedres; un moll deportiu ubicat en el Club Nàutic Cardón ademés dels ports de Amuay i Cardón que formen part del Complex Refinador Paraguaná destinats al servici del comerç d'hidrocarburs.
Turisme
[editar | editar còdic]
Com Paraguaná (en ocasions anomenada "Península de l'Amistat") ha segut declarada Zona Lliure, s'ha convertit en un excelent lloc de compres, en bones tendes a preus lliures d'imposts. En la comunitat Cardón es troba el Zoològic de Paraguaná un Parc zoològic privat sense fins de lucre que funciona com refugi d'animals, centre de conservació, reservorio i alberc de fauna selvada veneçolana rescatats i que tenen alguna condició que els impedix ser tornats a la naturalea, aixina com s'eixercita com una institució que promou l'educació ambiental, dit parc es va donar a conéixer pel seu Programa de conservació de l'Orso Frontino.
En el centre de la península es troba un dels seus atractius naturals més emblemàtics, el Cerro Santa Ana, declarat monument natural. Es pot aplegar al seu top partint del poble de Moruy. La primera part de la pujada és calorosa, ya que no hi ha molta vegetació, pero en la segona part es deu travessar una selva humida de tipo tropical, fins a aplegar al top, en a on s'una visual privilegiada de tota la península, de la serra de Cor i de l'illa d'Aruba. En el centre de la península hi ha varis pobles com a Poble Nou, Moruy, Santa Ana, Bona Vista, Jadacaquiva. En Moruy es pot conseguir la reconeguda artesania de mobles.
Plages
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Hi ha moltes plages turístiques en la península, òbviament està rodejada d'elles i, gràcies als forts vents alisios, destaquen per a la pràctica de deports com el windsurf i el kitesurf en la costa oriental com Carretilla, Adícora, El Supí, Tiraya i Buchuaco; una atra conformació tenen les de la costa occidental, són d'aigües més tranquiles i templades en tràfic marítim petroler, condició que les fa vulnerables en cas de derrames d'este tipo de productes; també són les més pròximes a punt Fix per lo que les fa ser generalment més visitades; entre elles destaquen Amuaycite, Vila Marina i El Pico. Les propenques a Punta Cardón i les del poblat de Carirubana no són aptes per haver-se detectat elements de contaminació.
Les de la costa nort són en general, de la mateixa manera que les que circundan l'istme, no aptes per a banyistes per l'enorme força de les corrents, no obstant per la bellea dels paisages són molt visitades; d'este sector destaquen Les Creus, Les Mores, Mangle Lloroso i Boca de Chaure. Port Amagat prop del veta Santa Román és un dels llocs més visitats per turistes.
Les plages de la Costa Sur són de fondo fangoso molt apropiades per a la camaronicultura, són térboles i no molt conegudes, es destaquen les propenques a El Cayude i al sur de Tacuato.
Edificacions
[editar | editar còdic]En la categoria d'arquitectura religiosa es destaquen les iglésies colonials paraguaneras, en un molt particular estil antillano caribeny, poc comú en Veneçola, entre les que es destaquen la de Santa Ana, Moruy i Jadacaquiva. Totes en clar potencial per a motivar el cridat turisme religiós com el mostrat en el Museu Diocesà de Jadacaquiva; com a eixemple d'arquitectura civil s'aprecien el caixco antic del poble de Adícora i les esplèndides cases de hato com "Les Virtuts", "Bona Vista" i "La Sirena" totes construïdes en les postrimeras de el XIX en un periodo de pau social que després de la Guerra Federal es va traduir en bonança econòmica per a la península. Els materials de construcció d'estos immobles varen ser el bahareque i la pedra i les techumbres de fusta i teixixques.
Pobles
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
La majoria dels pobles costers són pobles peixquers, encara que alguns de l'interior peninsular que circundan el cerro Santa Ana, com lo són Moruy, Jamaica, Misaray, Bona Vista, Adaure, Charaima, Jadacaquiva, El Víncul, Pitahaya, Miraca, Maicara, Barunú, Urupagua, entre uns atres; viuen de la ganaderia caprino, ovina i porcina aixina com del cultiu d'espècies ya descrites; uns atres han segut absorbits per l'expansió urbana de Punt Fix com és el cas de Punta Cardón, El Cardón, Carirubana, Santa Elena i Guanadito.
Convencions
[editar | editar còdic]
En el creixent mercat del Anime i Mànega en el món i el seu expansiòn a través de la cultura de molts països del món, Paraguaná s'ha convertit en un punt de referència en les convencions i fòrums d'anime i cultura japonesa que atrauen la atenciòn de molts turistes a nivell nacional, principalment sent la ciutat de Punt Fix una de les més conegudes pels seus events de cultura japonesa i Otaku en tota Veneçola, realisant-se dits events en temporades vacacionals per a rebre als jóvens turistes de distintes ciutats del paìs. El Cosplay és una de les temàtiques més destacades de Paraguaná en la realisació de múltiples sessions fotogràfiques per als cosplayers conforme alvança l'any. Es destaquen events anuals com el “Ukiyo-Jap” i el “Anime Kay”.
Àrees naturals protegides
[editar | editar còdic]
Parc Nacional médanos de cor
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Parc nacional Els Médanos de Cor.
Ubicat en l'istme de la Península de Paraguaná, que unix el restant de l'Estat en la Península, en el qual apareixen elements dominants del paisage: Els Médanos (formació de dunes), les comunitats arbustivas de manglars, les terres en vegetació herbácea i espinares,[4] l'istme comprén una faixa de 30 km de llarc per 5 km d'ample. Posseïx una altura mija de 20 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar).
Monument natural Cerro Santa Ana
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Conta en una superfície de 1900 hectàrees i alcança una altura màxima de 830 m s. n. m., Té tres picachos: el Santa Ana (a on el cerro alcança els 830 m s. n. m., la seua major altura), Bona Vista i Moruy. En l'ascens s'aprecien progressius canvis de clima i de vegetació. En les parts baixes predomina un ambient sec de vegetació xerófita en bosc espinar, mentres que en les parts més altes es desenrolla una vegetació boscosa, en frondosos arbres de 10 a 15 metros d'altura, en abundants epífitas, verdets i líquenes favorits per l'alta humitat.
Monument natural Montecano
[editar | editar còdic]
Servix de refugi a més de 180 espècies de pardals, incloent algunes que s'observen només durant la migració o l'hivern boreal. Existixen fins al moment 42 espècies residents (que habiten de forma permanent) com la moradura coriano, el carpintero habado, la cota (en perill d'extinció), el turpial, el chirito de chaparrales i atres espècies, principalment de paseriformes.
La varietat de reptils de la reserva servix d'estudi científic-mege permanent per a la busca d'antídots. Dins de la població de reptils es troba la Boa constrictora o Tragavenado, la serp coral falsa i verdadera, el famós Gecko de Montecano o Tuqueque o Lagartijo de montecano (Lepidoblepharis montecanoensis), considerada la lagartija més menuda, medint solament fins a 6 cm i sent nativa de la reserva de la mateixa manera que la taràntula blava de Paraguaná, espècie exclusiva de la Paraguaná i que ha segut objecte d'investigacions,
Santuari de fauna selvada Cuevas de Paraguaná
[editar | editar còdic]Són un conjunt important de coves que protegixen al 5,6% dels quiròpters de Veneçola. Destaquen la cova El Pico que es troba en el Municipi Els Taques i les coves de «El Guano» i de «Pedra Fonda» en el Municipi Falcón. Durant la primera mitat del sigle passat estes coves eren aprofitades per a l'extracció i el comerç del guano produït pels rat penat. No obstant, en l'actualitat esta activitat no es realisa i les coves són poc conegudes pels paraguaneros, encara que en freqüència són visitades per persones que, pel desconeiximent dels valors ecològics i socioeconòmics dels rat penat paraguaneros, pogueren generar danys o destorbament a les seues colónies. La cova d'El Pico es troba entre les més amenaçades, per estar associada en un dels principals eixos de desenroll turístic de la península. La mateixa és habitada per les cinc espècies de rat penat cavernícolas de Paraguaná i durant quatre mesos de l'any es convertix en un dels principals llocs de reproducció del rat penat polinisador i dispersor de les llavors del cardón de senya. Dita colónia està integrada per mils d'individus, la majoria femelles, provinents d'atres regions o residents de la península.
Parc metropolità Estany de Guaranao
[editar | editar còdic]
En Punt Fix s'ubica també el Parc metropolità Estany de Guaranao, este estany posseïx un gran valor d'importància sobre la biodiversitat de la Península de Paraguaná puix de la mateixa manera que atres cossos d'aigua en la península, esta representa un refugi per a aproximadament el 70% de les aus caribelas que realisen migració, aplegant a guaranao atretes per l'abundància de crustacis com Penaeus monodon, entre estes espècies es troben Flamencs, Tijeretas o Fregatas de Mar, Garzas corocoras i Soisolas; També existixen gavines, Alcatrazes i diferents aus carnívores com a gavilans.
Vore també
[editar | editar còdic]- Istme dels médanos
- Paraguaná en la llengua caquetía
- Estat Falcón
- Sistema Coriano
- Pobles de Paraguaná
- Personages de Paraguaná
- Carirubana
- Punt Fix
- Aquella Paraguaná
- Santa Ana (Paraguaná)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Larousse (2008). Comercial Grup Anaya (ed.). El chicotet Larousse ilustrat 2008 (en Espanyol), Espanya: Larousse, p. 1590. ISBN 8480167815, 9788480167819.
- ↑ 2,0 2,1 Excursió Geològica a la península de Paraguaná (novembre 1974)
- ↑ Sergio Foghin-Pillin. Temps i Clima en Veneçola. Caracas: U.P.E.L. Universitat Pedagògica Experimental Libertador, p. 32
- ↑ «Parc Nacional Médanos de Cor». Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2007. Consultat el 23 de març de 2008.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Península de Paraguaná» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.