Abrasivo
Un abrasivo és un material, per lo general granulado, que servix per a desgastar o polir, per fricció, substàncies dures com a metals, vidres, etcétera.[1]Freqüentment s'ampra fixat a soports de tela o paper gros i actua sobre atres materials aplicant diferents classes de força mecànica (fricció, etc.) per a conseguir la seua desgast,[2] polida, molienda, desbaste, bruñido, rectificat, esmolat, lapeado, arenado, triturado, raspat, afinado, refinat o cort. Estos materials deuen posseir una durea elevada (7 o més en l'escala de Mohs) per a poder desenrollar eixes funcions. S'ampren en tot tipo de processos: industrials i artesanals. Des del punt de vista de la tribología es distinguixen dels materials corroents en que estos no necessiten força mecànica per a produir desgast o rebaixa al material.
En el seu us industrial es recorre a màquines pulidoras, lijadoras de banda, amoladoras, esmeriladoras, ingletadoras o serres circulares que recorren a discs de brot o de desbaste.
Història
[editar | editar còdic]La manufactura lítica d'astrals i atres instruments de pedra obligava ya a comparar i conéixer la durea relativa d'este tipo de materials. Hi ha raons per a pensar que algun dispositiu per a polir i serrar pedres s'amprava ya en el 4.000 a. C. en Egipte, encara que l'expansió real de l'us d'abrasivo va coincidir en el començ de la metalúrgia en Orient Mig sobre el 2000 a. C. El primer us confirmat d'abrasivo per a moldre metal està datat en 1.500 a. C., quan es va trobar una daga d'acer junt a una pedra d'esmolar.[3]
Classes
[editar | editar còdic]Els abrasivo poden ser naturals (diamants, arenisca, granate, corindón blanc o marró, pumita o pedra pómez, novaculita, l'arena silícea o de sílice / cuarzo, desaconsellada perque produïx silicosis, chert, pedernal, diatomita, trípoli micronizado, també cridada pedra podrida o rotten stone, etc.)[4] i artificials (borazón, microesferas de vidre, granalla ceràmica, granalla plàstica, abrasivo vegetal -clafoll d'armela i/o d'anou-, granalla d'acer i granalla d'acer inoxidable, diamants sintètics, rodes d'esmeril o colundita, bandes, corones i discs abrasivo...).
Els abrasivo revestits inclouen grans abrasivo cementados sobre un paper de tela, polièster o fibra vulcanizada, en formats molt divers: fulls o bandes de paper de lija, fulls de tela o rolls de esmeril, esponges i palmitos lijadores…
Els abrasivo adherits utilisen materials de gra fi, com el corindón o el carbur de silici. Són les molgues vitrificadas, les pedres d'esmolar o les rodes de resina, caucho o goma laca.
Els abrasivo en gra solt s'ampren fonamentalment en fabricació de productes de poliment, netejadors o abrillantadores. El granate, el pedernal, la pedra pómez, el feldespat o l'arena de cuarzo, per eixemple.
Els discs abrasivo permeten un rendiment major en inversió mínima. Es componen de material de cort (gra abrasivo) que recobrix la superfície del disc, un aglutinant per als mateixos i una malla reforçada, generalment de fibra de vidre.[5]
També es classifiquen pel seu major o menor durea. Per a això es valoren segons diverses escalas, la més utilisada de les quals és l'escala de Mohs, establida en 1820 pel mineralogista alemà Friedrich Mohs. Un atre factor, important si es tracta de molgues de rectificar o rodes d'esmolar, és la seua granulometría, preferentment alta. Per a la seua aplicació el gra abrasivo deu fixar-se en un aglomerant sobre soport flexible o semiflexible, o concentrar-se en molgues d'esmolar.
Entre els materials abrasivo de millor rendiment es troben l'òxit d'alumini (alúmina), ben adaptat al lijado de materials durs com l'acer, el carbono, els acers d'aleació, el bronze i les fustes dures; l'arena, el carbur de silici (també cridat carburindón) ideal per al lijado de metals no ferrosos (alumini, latón, magnesi, titani, etc.), caucho, vidre, plàstics, fustes fibrosas, esmalt i atres materials relativament blans, per la seua capacitat de penetració i de brot ràpit en pressió baixa; el borazón (nitrur de bor cúbic) i el diamant. Atres materials són l'òxit de ceri, l'òxit d'estany, el carbur de bor, el carbur de tungsteno i atres substàncies cristalines de caràcter inorgànic.
Un atre eixemple d'abrasivo és l'esmeril, compost en la seua majoria d'òxit d'alumini. S'utilisa per a fabricar paper de lija i per a processos de brot en aigua a alta pressió. Els elements bàsics per considerar en l'operació de brot i rendiment de les rodes de esmeril són el tipo i tamany del gra, lija o aglutinant, la seua durea i la seua estructura.[6]
Els abrasivo s'usen per a fabricar lents en òptica, en la joyeria de gemas, en cantería per a treballar la pedra, el granit i el marbre, en metalúrgia per a lijar metals i en fusteria per al lijado de fustes dures i blanes. També per a conseguir l'acabament superficial o la millora en adherencia de superfícies metàliques, per al desbarbado i mateado del vidre, per al chorreado de peces (eliminació de rovell, escamas i cascarilla en superfícies metàliques, decoloraciones i neteja de superfícies a pressió), preparació de superfícies per a pintura, anodizado o galvanizado i despuix de tractaments tèrmics, cromados estètics i recobriment, tractaments anticorrosión, granallado / shot peening...
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «abrasivo, abrasivo (accepció 2) | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2024-12-08.
- ↑ «Desgaste per indentación». Tipologia i desgast de materials. I.I.M. – U.M.S.N.H. Consultat el 20 de decembre de 2021.
- ↑ Cf. Yandri Maldonado, op. cit.
- ↑ «Materials abrasivo: Tipos, propietats, característiques i usos». Geologia web. Consultat el 21 de decembre de 2021.
- ↑ «teua-necessitat/ Tipos d'abrasivo: ¿quin triar segons la teua necessitat?». Ferreteria Industrial Gili. Archivat des d'el teua-necessitat/ original, el 21 de decembre de 2021. Consultat el 21 de decembre de 2021.
- ↑ «a-maquinària-cortadora-de-fiambre-i-pa/ Abrasivo de Esmeril - Rodes i Plats per a màquines de tallar fiambre». Consultat el 16 de giner de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abrasivo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.