Allium cep
Allium cep, comunament coneguda com a ceba, és una planta herbácea bienal pertanyent a la família de les amarilidáceas. És l'espècie més cultivada del gènero Allium, que, per un atre costat, conté vàries espècies que es denominen «cebes» i que es cultiven com a aliment. Eixemples de les mateixes són la ceba de verdeo (Allium fistulosum), la ceba escalonia (Allium ascalonicum) i la ceba de full (cebollino o ciboulette, Allium schoenoprasum).[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]
Sobre el seu morfologia, la ceba presenta un sistema radicular format per numeroses raicillas fasciculadas, de color blanquecino, poc profundes, que ixen a partir d'un talle a modo de disc, o disc caulinar. Este disc caulinar presenta numerosos nucs i entrenudos (molt curts), i a partir d'est ixen els fulls. Les fulls tenen dos parts clarament diferenciades: una basal, formada per les baïnes foliares engrossades com a conseqüència de l'acumulació de substàncies de reserva, i una atra terminal, formada pel «filodio», que és la part verda (pot variar en els tons) i activa de la planta. Les baïnes foliares engrossades formen les "corfolls" del bulbo, sent les més exteriors de naturalea apergaminada i en una funció protectora, donant al bulbo el color característic de la varietat. Els filodios presenten els màrgens foliares soldats, donant una apariència de full hueca. Els fulls es disponen de manera alterna.
En el primer any de cultiu té lloc la «bulbificación» o formació del bulbo. Dita bulbificación té lloc com a conseqüència d'un aument del fotoperiodo (periodo d'allumenament diürn) acompanyat d'un ascens de les temperatures, ya que la ceba és una planta de dia llarc.
El segon any, en produir-se unes condicions ambientals favorables, té lloc la fase reproductiva. Açò es traduïx en l'emissió d'un talle o escape floral que alcança entorn a 1 m d'altura, buit en el seu interior i abombat en la seua part basal. Est escape culmina en un "capuchón" format per tres bràctees que, en el moment de la floració, s'òbrin deixant al descobert l'inflorescència. Esta és de tipo umbela i presenta numeroses flors monoclamídeas de color blanc-verdoso. Les florés estan formades per 6 pétals, 6 estams i un gineceo tricarpelar sincárpico en ovari súpero i trilocular, en dos primordios seminals per cada lóculo. La polinisació és entomófila. El frut és de tipo càpsula, contenint llavors chicotetes (1 g = 250 llavors), de color negre, que presenten una cara plana i l'atra convexa. La seua viabilitat descendix un 30 % el segon any, i un 100 % el tercer.
Raïl
[editar | editar còdic]La ceba, presenta segons la seua forma, una raïl del tipo ramificada, és dir, posseïx una série de numeroses ramificacions les quals partixen del talle, estes raicillas són de color blanc.
Talle
[editar | editar còdic]El talle de la ceba és el que sosté l'inflorescència; és dret, de 80 a 150 cm d'altura, buit, en inflament ventrudo en la seua mitat inferior.
Full
[editar | editar còdic]Els fulls són envainadoras, allargades, fistulosas i puntagudes en la seua part lliure.
Composició del bulbo
[editar | editar còdic]
El bulbo de la ceba està compost per cèlulas que tenen un tamany relativament gran i posseïxen formes allargades o ovalades. Dites cèlules es troben unides entre sí per una substància anomenada pectina (que és produïda per la paret celular), la funció de la qual és donar-li estructura ferma i protecció al bulbo de la Ceba (Allium cep).
Una atra característica molt important del bulbo és que la seua estructura consta en la seua majoria de fulls; és dir, els nomófilos de la planta, que sorgixen d'un talle abreviat o disc a penes perceptible, i els nucs del qual i entrenudos estan molt junts. Estos fulls es distinguixen en bases foliares, o baïnes de reserva i en baïnes de protecció (fulls apergaminadas que recobrixen tot el bulbo).
Les cebes contenen trans-(+)-(1-propenil)-cistein sulfóxido, una molècula que és inodora. Quan la ceba es talla o trosseja, es produïx la ruptura de la compartimentalización celular, lo que permet a una enzima anomenada alliinasa entrar en contacte en el trans-(+)-(1-propenil)-cistein sulfóxido, produint piruvato (compost important per a la cèlula ya que és un substrat clau per a la producció d'energia i de la síntesis de glucosa anomenada gluconeogénesis), amoníac i àcit 1-propenil sulfénico. Una nova enzima, la LF sintetasa, transforma esta última substància en S-òxit de tiopropionaldehido, responsable de l'irritament ocular i del lagrimeo.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fritsch, R. M.; Fregiren, N. (2002). «Chapter 1: Evolution, Domestication, and Taxonomy», H. D. Rabinowitch i L. Currah (ed.). Allium Crop Science: Recent Advances, Wallingford, Regne Unit: CABI Publishing, pp. 9-10. ISBN 0-85199-510-1.
- ↑ Brewster, James L. (1994). Onions and other vegetable alliums, 1st edició, Wallingford, UK: CAB International, p. 16. ISBN 0-85198-753-2.
- ↑ Coultate, Tom (2009). Foof. The chemistrry of its components, RSC Publishing, p. 302-303. ISBN 978-0-85404-111-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Allium cepa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.