La Veritat, el Temps i el Història
La Veritat, el Temps i el Història, també conegut com Espanya, el Temps i el Història i (en nul verosimilitut, donada la seua data de creació, molt anterior a la mateixa) com a Alegoria de la Constitució de 1812,[1] és un quadro pintat per Francisco de Goya cap a 1800 que va constituir un dels olis d'una série de dos alegorias relatives al progrés científic i econòmic que podrien haver decorat la biblioteca de la residència palatina governamental de Manuel Godoy, màxim mandatari de l'Espanya de la seua época baixe el regnat de Carlos IV. Tals alegoria, d'alcanç polític, varen proliferar en la França revolucionària.
Este quadro, junt en un atre d'igual altura que representava una Alegoria de la Poesia, es va trobar en Càdis a mitan de el XIX, per lo que existix el hipòtesis de que el quadro fora encàrrec de Sebastián Martínez (que tenia importants biblioteques en Madrit i Càdis en 1800) i no de Godoy. L'obra es troba actualment en el Museu Nacional d'Estocolm de Suècia.
Anàlisis
[editar | editar còdic]Tot sembla confluir en la representació de l'Història i de la Veritat històrica. El Temps, alado i en un rellonge d'arena que simbolisa el pas dels instants i l'arribada de la mort, du del braç a la Veritat, que es representava nueta per a simbolisar l'absència de disfràs o emmaixquerament. La Veritat regna sobretot, és la figura central, i porta un ceptre i un llibre, que tanca la veritat històrica.
En l'esbós preliminar s'observa esta figura central nueta, i va aparéixer vestida en el quadro definitiu per l'inconveniencia que podria supondre un nuet en esta época. Assentada, apareix el Història en sí mateixa, escrivint la crònica dels fets i, possiblement, en continuïtat en un atre llibre ya escrit en el que es recolza. La Veritat, el Temps i el Història preserven l'esperit de l'Ilustració de l'ignorança i els mals que comporta, sobretot per al bon govern. Si es relaciona esta alegoria en el palau de Godoy, s'associaria un model de Història al correcte mandatari, com un «espill de príncips», lloc comú habitual des de l'Edat Mija. L'arbre inclinat en escorzo representava en este periodo usualment a la Llibertat.
No obstant, una atra interpretació de l'alegoria vol vore en la figura central a Espanya i al vell que la du una figura de la nova época que comença. Segons ella Espanya, en indumentària blanca, du en la mà la Constitució de Càdis de 1812 i en l'atra un ceptre, que significaria la superioritat de la Constitució sobre el règim absolutista. En primer pla se situaria el Història, també nueta, puix el Història deu ser verdadera, que anota el succés al mateix temps que chafa l'antic corpus jurídic periclitado. Segons esta interpretació Goya obertament declara en 1812 (que és quan es dataria segons esta teoria el quadro) com un lliberal convençut i ho fa explícit, sense por a vore perillar la seua posició com a Primer Pintor de Cambra del Rei i apostant per «la Pepa» o Constitució de 1812.
No obstant, l'iconografia de les figures alegóricas és de raigambre neoclàssica, a pesar de que hi ha qui veu en l'estil d'est quadre traces similars als de la seua producció del periodo de la Guerra de l'Independència Espanyola, com les Majas en el balcó (1810 - 1814).
Cal recordar que este tipo de alegoria varen ser abundants durant la Revolució francesa i es relacionaven en els acontenyiments polítics que anaven a impondre la sobirania nacional, els drets del ciutadà i la Constitució com a forma de govern més o menys imperfecta. En Espanya, la «Oda a l'invenció de l'imprenta», escrita en 1798 en la seua primera redacció per Manuel José Quintana —després publicada, llimant els passages més revolucionaris, en 1802; un dels eixemplars del qual va regalar el poeta a Goya—, relacionava el progrés polític i social en el paper que en la difusió d'estes idees tenia l'imprenta. Manuel Godoy va admirar i cite este poema en les seues Memòries i va poder encarregar una pintura inspirada en el poema entre 1802 i 1805 (Glendinning, loc. cit.), el periodo de les reformes de la seua residència palatina. En dita «Oda» s'abordava l'inconveniencia del Absolutisme i de les seues institucions més obsoletes, en particular, la de l'Inquisició. Alabava en este text els valors de la Revolució francesa de llibertat, igualtat i fraternitat i vinculava l'èxit d'estes idees a la publicació de llibres que les propagaren.
Sobre l'estil s'aprecia la textura de ras del corfoll de la Veritat, en contrast en els ocres i verts de les ombres, no obstant les figures alegóricas no estan massa idealizadas. També fa joc en la sensació tàctil de les plomes de la figura alada. La tècnica de la pinzellada és enèrgica, sense detindre's en la minucia del detall. Els plecs dels robages i les ombres, mirats de prop, semblen fragments de pintura abstracta. La llum, celestial, inunda els blancs i els fa nacarados, donant a tot el conjunt una riquea i profunditat aérea que evoca a Velázquez.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Esta última denominació sembla procedir d'una imprecisió en l'interpretació de l'alegoria, ya que, segons Glendinning (op. cit., págs. 80 - 84) el llibre aludix a la Veritat, que apareix nueta en l'esbós previ i arguye que l'estil és divers al dels quadros de la Guerra de l'Independència Espanyola i propenc al de les obres de cap a 1800. Data el quadro entre 1797 (data de l'esbós) i 1800.
Referències
[editar | editar còdic]- GLENDINNING, Nigel, Francisco de Goya, Madrit, Quaderns de Història 16, 1993 (L'art i els seus creadors, 30), págs. 80 - 84. D.L. 34276-1993.
- Ficha en Artehistoria.com [1] archivat en Wayback Machine..
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Verdad, el Tiempo y la Historia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.