La dansa de l'amor

La dansa de l'amor (títul original en anglés, A company of swans) és una novela romàntica històrica publicada en 1985 per Eva Ibbotson. El llibre està dedicat a Patricia Veryan.

Sinopsis

Harriet Morton viu en Cambridge en el seu pare viudo, el sobreprotector Professor Morton que ensenya lliteratura clàssica en la l'Universitat, i la seua controladora tia Louisa, que desija que es case en un avorrit professor d'entomologia cridat Edward Finch-Dutton. Quan Harriet té dos anys, la seua mare mor de neumonia. En acabant de que el seu pare i la seua tia li prohibiren assistir a l'escola, creent que les dònes no deurien rebre una alta educació, l'única llibertat que se li permet són les classes de ballet en l'escola de Madame Lavarre. Un dia, Sasha Dubrov, un famós mestre de ballet, visita una classe i li demana a Harriet que s'una a la seua companyia per a una gira per Sudamérica, que la duria a Maneu-vos. Quan Harriet menciona l'idea en una festa familiar, el seu pare es nega a deixar-la unir-se a la gira per por a que es lastime. El professor Morton i la tia Louisa acaben traent a Harriet de ballet, creent que estarà més segura en casa. El professor Morton li diu a Harriet que anar a Sudamérica és massa perillós.

Poc despuix d'este incident, Harriet s'unix a Edward, la tia Louisa i el restant del «Círcul de Té de Trumpington» en una visita a Stavely, una antiga casa senyorial que escomença a deteriorar-se. Allí, deixa al grup per a explorar el llaberint dels terrenys, i coneixerà a Henry St. John Verney Brandon, fill de l'amo de la finca. Està llegint un llibre titulat «Aventura en l'Amazones». Henry li conta a Harriet el seu desig de viajar a l'Amazones i li parla de l'amo d'eixe llibre, «El chic», que va viure en la finca fa molts anys i a qui Henry idolatra, despuix d'escoltar les històries que contava la passejadora que varen compartir. Harriet, qui ha decidit fugir per a unir-se a la companyia de ballet, li promet a Henry que buscarà al «Chic» en Maneu-vos, a on es creu que viu.

Harriet fuig fingint visitar a la seua amiga, la senyoreta Betsy Fairfield, cancelant la visita a última hora sense que la seua tia ho sàpia. S'unix a la Companyia i ensagen durant una semana en el Teatre Century abans de partir cap a Maneu-vos, a on interpretaran «Giselle», «El llac dels cisnes», «La fille mal gardée» i «Casse noisette» (El cascanueces). En la seua primera nit en Maneu-vos, l'actuació d'Harriet atrau l'atenció de Rom Verney, un anglés adinerat que Harriet pronte sospita, acertadamente, que és «El chic» que va mencionar Henry. Abdós es coneixen en una festa que Rom organisa com a president del consell d'administració de l'Òpera i se senten atrets a l'instant.

Al sendemà, Harriet confirma que Rom vivia en Stavely i li demana que ajude en eixe lloc, «per Henry», lo que enfurix a Rom, qui recorda el seu passat com el fill menor de l'antic amo de Stavely. Despuix de la mort del seu pare, va ser exclós pel seu mig germà major, Henry, i abandonat per la seua promesa, Isobel, qui després es va casar en Henry. Mentrestant, en Anglaterra, Henry Brandon ha fallit, s'ha suïcidat despuix d'arruïnar la finca, deixant a Isobel viuda i sense un cèntim. Esta s'acordarà llavors de Rom i decidix viajar a Maneu-vos per a demanar-li ajuda. Edward s'unix a ella en el vapor, enviat pel preocupat pare d'Harriet, qui ha descobert el seu engany, per a dur-la a casa i mantindre-la fòra de perill.

Isobel es retarda quan Henry contrau pallola i abdós es veuen obligats a detindre's mentres ell es recupera. Edward viaja a Maneu-vos per a buscar a Harriet; no obstant, la companyia de ballet urde un pla per a detindre-ho. En l'ajuda de Rom, convencen a Edward de que el ballet és una carrera perfectament respectable i que deuria convéncer al pare d'Harriet per a que la deixe continuar en la gira. No obstant, Edward s'indigna al vore a Harriet eixir d'un pastiç i ballar en roba interior en un club de cavallers. Açò ho ha fet, en realitat, solament per a evitar que la seua amiga Marie-Claude siga vista en el club pel cosí del seu promés. Edward decidix seqüestrar a Harriet i dur-li-la de regrés a casa, pero ella escapa en l'ajuda de Rom, qui es dona conte llavors del malentés. L'Henry a qui es referia «Harriet» era, de fet, el nebot de Rom, mentres que Rom havia donat per assentat que Harriet es va referir al seu mig germà major, Henry, que era el pare de l'Henry de «Harriet».

Obligada a abandonar el ballet per a evitar a Edward, Harriet es refugia en casa de Rom, a on ella mateixa pren l'iniciativa per a convertir-se en amants. Encara que Harriet creu que Rom la deixarà pronte, Rom pretén propondre-li matrimoni, pero li pertorba la seua actitut a voltes distant, que ell interpreta com a oix per vore's obligada a abandonar la seua prometedora carrera en el ballet. Harriet retorna a Maneu-vos per a despedir-se de la companyia de ballet abans de partir cap a la següent parada de la gira. En tornar a casa de Rom, troba a Henry esperant-la allí, qui li informa que la seua mare planeja casar-se en Rom. Es marcha sense despedir-se de Rom i retorna en la companyia de ballet a Anglaterra, en l'intenció de viajar a Rússia i actuar. No obstant, és capturada pel seu pare. El professor Morton i la tia Louisa tanquen a Harriet en la casa com a castic durant molts mesos. El professor Morton i la tia Louisa expliquen que castiguen a Harriet pel seu propi ben i que intenten protegir-la.

En acabant de que Harriet perguera tota esperança, Rom finalment la troba. L'ha estat buscant des del dia en que va desaparéixer. Es fa passar per mege per a lliberar-la de la custòdia de la seua tia i li diu que pretén casar-se en ella i convertir-la en senyora de Stavely, que mentrestant ha comprat. Rom obliga al pare d'ella a donar el seu permís, intimidant-ho davant dels seus alumnes, els qui es rebelen contra el més avorrit dels seus professors.

En l'epílec, la parella està feliçment casada i té dos fills, Natasha i Paul Alexander, i Harriet està embarassada del tercer. Henry, que va heretar part de la propietat, gràcies a Rom, pretén retornar a Follina, la llar de Rom en l'Amazones; aixina complirà el seu somi de convertir-se en explorador. En casar-se en Rom, Harriet troba el seu llibertat. Isobel també s'ha tornat a casar i viu en l'Índia. Edward s'ha casat en Olga, una chica russa alguna cosa violenta, exmiembro de la companyia de ballet d'Harriet.

El llibre es va inspirar en Juliette Roche.

Publicacions en anglés

• 1985, Regne Unit, Century Press (ISBN 978-0-7126-0818-3), pub dona't 27 June 1985, hardback (first edition)
• 1985, Estats Units, St. Martin's Press (ISBN 0-312-15323-6), pub dona't September 1985, hardback
• 2008, Regne Unit, Young Picador (ISBN 978-0-230-01484-8)

Referències

• Craig, Amanda. Ballet dancer strikes perfect balanç review, Claves Online. Recuperate le 21 de decembre 2007.
• «Library based review». addisonlibrary. org. Consultat el 2007-12-21.