La gran divergència (desigualtat)
La gran divergència (en l'original anglés The Great Divergence) és un terme donat al periodo que s'inicia en la década de 1970, inicialment en Estats Units i en menor mida en Canadà i els països d'Europa, quan la desigualtat en els ingressos econòmics i per tant la desigualtat social va començar a créixer de manera substancial sense que encara dita desigualtat s'haja detingut.
Gran Depressió, Gran Compressió i Gran Divergència
[editar | editar còdic]El terme va ser adoptat pel economiste Paul Krugman, Premi Nobel d'Economia, professor de l'Universitat de Princeton i columnista de The New York Claves, i fa referència, en contraposició, al terme La gran compressió (Great Compression). Es poden distinguir tres periodos de desigualtat econòmica en Estats Units:
- la Gran Depressió (1929-1941), quan el 10% de la població més rica posseïa el 45% de la riquea. El New Deal (1933-1938) va posar fi a la Gran Depressió provocada pel crack de 1929;
- la Gran Compressió (1941-1979), quan el 10% de la població més rica posseïa menys del 35% de la riquea (la crisis del petròleu de 1973 va induir el fi d'este periodo);
- i la Gran Divergència (1979-actualitat), quan el 10% de la població més rica ha alcançat més del 50% de la riquea i la seguix aumentant.[1][2][3][4][5]
Desigualtat d'ingressos en Estats Units - 1% i 99%
[editar | editar còdic]Un estudi de 2011 de la Oficina de Presuposts del Congrés (CBO) sobre la distribució de l'ingrés en els EE. UU. des de 1979 fins a 2007 va concloure que, despuix dels imposts federals i transferències d'ingressos, el 1% de llars més riques havia incrementat els seus ingressos prop d'un 275% i que el 80% de les llars dels Estats Units havia reduït els seus ingressos més del 50%.[6]
Segons el coeficient de Gini, des de l'any 2006 els Estats Units tenen un dels més alts nivells de desigualtat d'ingrés entre els països desenrollats.[7]
Economistes i acadèmics diferixen sobre les causes i el significat de la gran divergència,[8][9] pero va ser una de les causes principals del sorgiment en 2011 del moviment de protesta Occupy Wall Street, un dels lemes principals de la qual és "Som el 99%" (en l'original anglés We Llaure the 99 Percent o We llaure the 99%).
Segons la CIA, són les diferències en les capacitats professionals i en l'educació, ademés del descens de la demanda de mà d'obra local no calificada i ben remunerada per la competència internacional, les que establirien l'aument de la desigualtat,[10]
Economistes i científics socials com el mateix Paul Krugman o Timothy Smeeding i polítics socials com Larry Bartels i Nathan Kelly senyalen a les polítiques conservadores i neoliberalies aplicades pels governs com la causa de la desigualtat d'ingrés i la consegüent desigualtat social.[11]
Atres usos del terme gran divergència
[editar | editar còdic]La gran divergència provocada per la globalisació del lliure comerç en el XIX
[editar | editar còdic]El terme gran divergència també ha segut utilisat pels economistes Dani Rodrik i Lan Prichett, entre uns atres, per a referir-se a la gran divergència econòmica que va produir la primera globalisació del lliure comerç durant el XIX entre un chicotet grup de països rics que varen dominar la globalisació, i el restant. La Revolució industrial i els seus beneficis es va estendre des d'Anglaterra al continent europeu i també a Amèrica del Nort (Canadà i Estats Units), Austràlia i Nova Zelanda, pero no va anar més allà, com senyala Rodrik. Els països guanyadors del lliure comerç es varen industrialisar, els països perdedors varen ser, la perifèria, es varen convertir en productors de matèries primeres el mercat de les quals no controlaven.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vore en este sentit la série d'artículs de Timothy Noah, The United States of Inequality, en la revista SLATE.
- ↑ El sentit de la crisis, Javier Pérez Royo, 27 de novembre de 2010
- ↑ Vore el capítul La gran divergència, del llibre de Paul Krugman Despuix de Bush: El fi dels neocons i l'hora dels demócrates, Crítica, 2007, pág. 141.
- ↑ Krugman, Paul, The Conscience of a Lliberal, W W Norton & Company, 2007, p.124-8
- ↑ The Great Divergence. By Timothy Noah
- ↑ Congressional Budget Office: Trends in the Distribution of Household Income Between 1979 and 2007. October 2011. Figure 3.
- ↑ Weeks, J. (2007). Inequality Trends in Some Developed OECD countries. In J. K. S. & J. Baudot (Ed.), Flat World, Big Gaps (159–174). New York: ZED Books (published in association with the United Nations).
- ↑ Krugman, Paul. "The Rich, the Right, and the Facts: Deconstructing the Income Distribution Debat"prospect.org, December 19, 2001
- ↑ Sowell, Thomas. "Perennial Economic Fallacies," Jewish World Review 07 February 2000, URL accessed 03 November 2011.
- ↑ «CIA. (June 14, 2007). United States: Economy. World Factbook.». Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2020. Consultat el 20 de juny de 2007.
- ↑ Congressional Budget Office: Trends in the Distribution of Household Income Between 1979 and 2007. October 2011.
- ↑ Dani Rodrik, La paradoxa de la globalisació, Antoni Bosch Editor, ISBN 978-84-95348-61-6, Barcelona, Espanya, 2011, págs. 156 i ss.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La gran divergencia (desigualdad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.