Salari màxim
El salari màxim, sòu màxim, en ocasions assimilable a renda màxima, en relació en el salari i el salari mínim, és la retribució màxima llegal que pot rebre un treballador por cuenta ajena o, en el seu cas, un representant polític, un membre d'un govern, un inversor, un directiu o eixecutiu empresarial, un financer i inclús un empresari.[1]
En algunes llegislacions s'establix un llímit o top salarial per a cotisar en els sistemes públics de seguritat social (desocupació, pensions). En els últims anys, en l'aparició de la Crisis financera de 2008 i la posterior Gran Recessió i davant l'aparició d'un alt desocupació han sorgit reivindicacions d'un llímit salarial o salari màxim o retribució màxima que realisen economistes, sindicats, partits polítics i inclús des de proyectes econòmics com l'economia del ben comú.
Propostes de salari màxim
[editar | editar còdic]Llímits als tops de prestacions de la seguritat social
[editar | editar còdic]El salari màxim és considerat a l'hora d'establir tops salarials per a les cotisacions en els sistemes públics de seguritat social. Estos tops varien d'uns països a uns atres, com en Mèxic.[2]
Proposta de salari màxim de la economia del ben comú
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Economia del ben comú.
El salari màxim és una de les reivindicacions de l'economia del ben comú que considera dins de les seues propostes la llimitació d'un salari màxim tant per als treballadors com per als inversors de capital en les empreses de fins a 20 voltes el salari mínim llegalment establit.[3]
Proposta sindical en Estats Units
[editar | editar còdic]L'enorme diferència de salaris en els Estats Units -la gran divergència en paraules de l'economiste Paul Krugman-, ha dut a organisacions sindicals a reclamar l'aprovació pel Congrés d'una llei que llimite el salari màxim a 25 voltes el salari mínim llegal autorisat.[4]
Proposta sindical en Gran Bretanya
[editar | editar còdic]Brendan Barber, secretari general dels sindicats britànics, ha solicitat al Govern la creació d'una comissió del Parlament que estudie tant les causes de l'enorme polarisació de les rendes com l'establiment d'un màxim d'ingressos per a qualsevol persona en Gran Bretanya.[4]
Propostes en Espanya
[editar | editar còdic]En Espanya, s'ha propost des del partit polític Esquerra Unida, per Cayo Lara, l'aprovació del salari màxim interprofesional, de la mateixa manera que existix un salari mínim interprofessional. El sindicat UGT, i en relació en els empleats públics va propondre l'establiment d'un salari màxim interprofessional en 2011 de 5.000 Euros, unes 6 voltes el salari mínim interprofessional que en 2011 era de 641,4 euros.[5] Joaquín García Arranz propon la creació d'un salari màxim sectorial.[6]
El partit polític Podem propon en el seu programa colaboratiu tant el increment significatiu del salari mínim interprofessional a 1200 Euros en catorze pagues com l'establiment d'un salari màxim de 7200 Euros en catorze pagues sis voltes el salari mínim interprofessional (S.M.I).[7][8]
La proposta d'un salari màxim també és defesa pel politòlec Vicenç Navarro.[9]
Proposta en Suïssa 1:12 i rebuig en referèndum en 2013
[editar | editar còdic]En novembre de 2013 es va portar a terme en Suïssa un referèndum per a llimitar el sòu màxim dels directius a 12 voltes el salari més baix (proposta 1:12). L'iniciativa del referèndum va ser de les Joventuts Socialistes de Suïssa que consideraven escandalosos les altíssimes retribucions de directius front als baixos sòus de molts treballadors. La proposta va contar en el respal del 35% de l'electorat i va ser rebujada pel 65%.[10]
Proposta en Chile, Sòus de diputats 2015
[editar | editar còdic]U dels sòus més alts ho reben els diputats i senadors chilens, uns $8.605.477 de pesos Chilens (US $ 15.699 mensuals), que equivalen a 40 voltes el salari mínim de Chile. Es vol fixar en un màxim ètic de 20 salaris mínims l'ingrés fix parlamentari chilé. La proposta va ser entregada pels diputats Gabriel Boric i Giorgio Jackson en 2014, estant inactiva esta proposta. S'espera que siga reactivada en 2015 en una campanya en rets socials per a afanyar la seua llegislació.[11]
Renda màxima
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Renda màxima.
La Renda Màxima, en ocasions assimilable a la retribució màxima o salari màxim es definix com la taxa marginal del 100% que s'establix a partir d'una determinada cantitat de riquea. Es diferencia del salari màxim en que les rendes poden originar-se de modos distints a l'asalariado por cuenta ajena al que es referix el salari màxim o retribució màxima.[12]
Els defensors de la Renda Màxima volen impedir la gran concentració de fortunes i la seua poder derivat d'elles que altera l'igualtat llegal i generalisa la corrupció de la democràcia.[1][12]
Roosevelt - Estats Units
[editar | editar còdic]Històricament la proposta més propenca va ser la del president de EE. UU. Franklin Delano Roosevelt, qui va declarar en el congrés el 27 d'abril de 1942 el llímit màxim d'ingressos en 25.000 dólars a l'any -actualment es correspondria en un milló de dólars aproximadament-:
- en anglés
- en espanyol
·
La proposta de Franklin D. Roosevelt suponia una taxa impositiva del 100% per damunt de dita cantitat. El congrés no va aprovar el 100% pero si el 94% i des d'una cantitat més elevada que la defesa per Roosevelt. Fins a 1981 es va conseguir que no baixara de mija del 81%.[13][14]
Renda màxima i democràcia republicana
[editar | editar còdic]L'economiste Daniel Raventós defén la renda màxima com a imprescindible per a una verdadera democràcia real que denomina «republicana». Considera que la llibertat no és possible quan l'existència material de l'immensa majoria de la població està subjecta al arbitrio, de forma efectiva o potencial, de les grans fortunes i és el republicanisme democràtic el que històricament històricament ha defés dita llibertat real i que sense una existència material garantisada socialment, no pot gojar-se de llibertat (d'ahí la proposta de la renda bàsica, una assignació monetària incondicional i universal), i que la possibilitat llegal de grans fortunes privades és incompatible en una vida democràtica (d'ahí la proposta de la renda màxima). Considera que les grans riquees tenen un poder extrem, lo que és incompatible en la democràcia qüestió que ya va expressar en els anys 1940 el juge del Tribunal Suprem de EE. UU. Louis Brandeis: devem elegir, o democràcia o grans fortunes en poques mans.[1][15]
Raventós propon, seguint a F.D. Roosevelt, i per a evitar la gran concentració de fortunes, el seu excessiu poder i la corrupció de la democràcia la Renda Màxima que definix com l'establiment, a partir d'una determinada cantitat de riquea, d'una taxa marginal impositiva del 100%. L'establiment de la Renda Màxima és una ferramenta clau per a la mitigació de la desigualtat que deu acompanyar-se d'una Renda Bàsica que faça possible una vida republicanamente lliure.[1]
Lucas Chancel, investigador sobre la desigualtat econòmica en el món, va declarar: "La desigualtat i la seua reducció no és una qüestió de llimitacions econòmiques, sino que és una elecció política sobre el tipo de societat en el que volem viure".[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «[1]», Públic (Espanya). Consultat el 13 de giner de 2022.
- ↑ «Jose Ignacio Arrieta A. - Documente - Seguritat Social - 1995- SIC». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 12 de febrer de 2012.
- ↑ «L'economia del Ben Comú, Christian Felber, 2011». Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2012. Consultat el 12 de febrer de 2012.
- ↑ UGT propon un sòu màxim de 5000 euros mensuals, en dalealplay
- ↑ Per un salari màxim sectorial, interprofessional i més. Cultura per a l'esperança: instrument d'anàlisis de la realitat, Nº. 85, 2011 , págs. 24-27
- ↑ Podem. «Podem - Documente final del programa colaboratiu» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 28 d'agost de 2014. Consultat el 19 d'agost de 2014.
- ↑ «[2]», elcorreo.com. Consultat el 19 d'agost de 2014.
- ↑ «[4]», Públic (Espanya). Consultat el 19 d'agost de 2014.
- ↑ http://www.24horas.cl/noticiasbbc/los-diputats-chilens-que-es-volen-baixar-el-sòu-1638858
- ↑ 12,0 12,1 Una renda màxima com a condició per a la llibertat, Crònica Vasca, Julen Bollain, 26 de juny de 2021
- ↑ 13,0 13,1 Franklin D. Roosevelt, 32nd President of the United States: 1933 ‐ 1945, Letter to the House Ways and Means Committee on Salary Limitation, The American Presidency Project
- ↑ Renda màxima en defensa de la democràcia republicana, Públic (Espanya), 12 de giner de 2022
- ↑ María Julia Bertomeu, Danivel Raventós, Renda Bàsica i Renda Màxima: una concepció republicà-democràtica, Daimon, Revista Internacional de Filosofia, Núm. 81 (2020): Relacions fiduciarias: llibertat, propietat i bens comuns, https://doi.org/10.6018/daimon.428401
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salario máximo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.