La tasadora de perles
La tasadora de perlas (Mujer con balanza) (en neerlandés, Vrouw met Weegschaal), és una obra del pintor holandés Johannes Vermeer. Està realisada al oli sobre llenç. Es calcula que va ser pintada cap a 1665. Medix 42 cm d'alt i 35,5 cm d'ample. Es conserva en la Galeria Nacional d'Art de Washington D. C., Estats Units.[1]
Anàlisis i significat
[editar | editar còdic]Fins fa poc, esta pintura era coneguda com La pesadora d'or o Jove pesant perles. Un anàlisis microscòpic, no obstant, ha revelat que els platillo de la balança estan buits. La lluentor en els platillo no ve del groc estany que s'usa en atres llocs del llenç per a representar l'or. Vermeer va representar perles en una fina capa grisa culminada en una lluentor blanca. La lluentor del platillo és d'una sola capa. Ademés, no hi ha perles soltes sobre la taula que indiquen l'existència d'atres perles esperant a ser pesades.
Este anàlisis aparentment trivial sobre qué és lo que està pesant allumena el significat de l'obra, ya que Joven pesando perlas,[2] com li la crida ara, és alegórica. La dòna està en peu entre una representació del Juí Final[3] que penja en un pesat marc negre, i una taula en monedes i perles irisadas, engarzar i lluminoses davant un pany de color blau obscur;[4] la joyeria representaria les possessions materials. La balança buida subralla que està pesant alguna cosa espiritual més que material. El retrat de Vermeer no proporciona una sensació de tensió o conflicte, abans be la dòna exuda serenitat. El seu autoconocimiento es reflectix en l'espill de la paret, puix este objecte sempre ha simbolisat el coneiximent d'un mateixa.[2] Per lo tant, la pintura sugerix l'importància de la moderació, de la consciència d'un mateixa, i una comprensió plena de les implicacions d'un juí final.
Es convertix aixina en un bodegón de «National Gallery of Art», transmetent que la futilitat d'este món és pura vanitat. Vermeer conseguix aixina trasponer els principis de la naturalea morta al quadro d'interiors i de gènero.[4]
Composició
[editar | editar còdic]La composició s'ha dibuixat per a centrar l'atenció en la chicoteta i delicada balança que sosté la dòna. La modele s'ha identificat com Catharina Vermeer, esposa del pintor, encinta.[4]
Els braços de la dòna actuen com un marc, en el chicotet dit de la seua mà dreta estesa per a fer-se eco del mànec horisontal de la balança. El fondo del marc de la pintura està inclús alterat per a proporcionar una caseta parcial per a la balança. El marc acaba més dalt enfront de la dòna que darrere d'ella. La complexa interrelació entre les verticals i les horisontals, els objectes i l'espai negatiu, i la llum i ombra dona com resultat una forta de composició equilibri; aixina i tot, activa. La llum penetra per la finestra i incidix directa sobre el rostre de la dòna, lo que contribuïx també a donar-li un caràcter atemporal a la pintura.[2] Els platillo estan equilibrats, pero en una asimetria dinàmica. Una neteja en 1994 va revelar que hi havia un adorn d'or, no detectat abans, en el marc negre que proporciona un enllaç tonal en el groc de la cortina i el vestit de la dòna.
Vermeer ha dotat a Dòna en balança d'un context més alegórico que les seues atres escenes domèstiques. Com a tal, pert una miqueta de l'interpretació subjectiva d'un treball menor directe com La chicona de blava llegint una carta. No obstant, hi ha qui opina que la magistral composició i eixecució de Vermeer produïxen una obra poderosa i commovedora.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Zuffi, Stefano (1999). Vermeer, pág. 64, Electa. ISBN 978-84-8156-221-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 L. Cirlot (dir.), Mujer con balanza, Col. «vanitas», Tom 30, Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3834-5, págs. 190-191
- ↑ Schneider, Norbert (2010). Vermeer. L'obra completa, Pág.56, Taschen. ISBN 978-3-8365-1375-3.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Hermann Bauer, «El Barroc en els Països Baixos» en Els mestres de la pintura occidental, Taschen, 2005, pág. 332, ISBN 3-8228-4744-5
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La tasadora de perlas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.