Anar al contingut

LabVIEW

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

LabVIEW (acrònim de Laboratory Virtual Instrument Engineering Workbench) és una plataforma i entorn de desenroll per a dissenyar sistemas, en un llenguage de programació visual gràfic pensat per a sistemes hardware i software de proves, control i disseny, simulat o real i embebido.

Este programa va ser creat per National Instruments (1976) per a funcionar en màquines MAC, va eixir al mercat per primera volta en 1986, tenint versions disponibles per a les plataformes Windows, UNIX, MAC i GNU/Linux actualment. La penúltima versió és la 2013, en l'increible demostració de poder-se usar simultàneament per al disseny del firmware d'un instrument RF d'última generació, a la programació d'alt nivell del mateix instrument, tot això en còdic obert. I posteriorment la versió 2014 disponible en versió demo per a estudiants i professional, la versió demo es pot descarregar directament de la pàgina National Instruments.

Els programes desenrollats en LabVIEW es diuen Instruments Virtuals, o VIs, i el seu orige provenia del control d'instruments, encara que hui en dia s'ha expandit àmpliament no solament al control de tot tipo d'electrònica (Instrumentació electrònica) sino també a la seua programació embebida, comunicacions, matemàtiques, etc. Un lema tradicional de LabVIEW és: "La potència està en el Software", que en l'aparició dels sistemes multinúcleo s'ha fet encara més potent. Entre els seus objectius estan el reduir el temps de desenroll d'aplicacions de tot tipo (no solament en àmbits de Proves, Control i Disseny) i el permetre l'entrada a l'informàtica a professionals de qualsevol atre camp. LabVIEW conseguix combinar-se en tot tipo de software i hardware, tant del propi fabricant -targetes d'adquisició de senyes, PAC, Visió, instruments i un atre Hardware- com d'atres fabricants.

Principals característiques

[editar | editar còdic]

La seua principal característica és la facilitat d'us, vàlit per a programadors professionals com per a persones en pocs coneiximents en programació poden fer programes relativament complexos, impossibles per a ells de fer en llenguages tradicionals. També és molt ràpit fer programes en LabVIEW i qualsevol programador, per experimentat que siga, pot beneficiar-se d'ell. Els programes en LabView són cridats instruments virtuals (VIs) Per als amants de lo complex, en LabVIEW poden crear-se programes de mils de VIs (equivalent a millons de pàgines de còdic text) per a aplicacions complexes, programes d'automatisacions de decenes de mils de punts d'entrades/eixides, proyectes per a combinar nous VIs en VIs ya creats, etc. Inclús existixen bones pràctiques de programació per a optimisar el rendiment i la calitat de la programació. El labView 7.0 introduïx un nou tipo de subVI cridat VIs Expresse (Express VIS). Estos són VIs interactius que tenen una configuració de caixa de diàlec que permet a l'usuari personalisar la funcionalitat de el VI Expresse. El VIs estàndar són VIs modular i personalisables per mig de cablejat i funcions que són elements fonamentals d'operació de LabView.


Presenta facilitats per al maneig de:

  • Interfaços de comunicacions:
  • Capacitat d'interactuar en atres llenguages i aplicacions:
  • Ferramentes gràfiques i textuals per al processat digital de senyals.
  • Visualisació i maneig de gràfiques en senyes dinàmiques.
  • Adquisició i tractament d'imàgens.
  • Control de moviment (combinat inclús en tot lo anterior).
  • Temps Real estrictament parlant.
  • Programació de FPGAs per a control o validació.
  • Sincronisació entre dispositius.

Programa en LabVIEW

[editar | editar còdic]

Com s'ha dit és una ferramenta gràfica de programació, açò significa que els programes no s'escriuen, sino que es dibuixen, facilitant la seua comprensió. En tindre ya pre-dissenyats una gran cantitat de blocs, se li facilita a l'usuari la creació del proyecte, en la qual cosa en lloc d'estar una gran cantitat de temps en programar un dispositiu/bloc, se li permet invertir molt manco temps i dedicar-se una miqueta més en l'interfaç gràfic i l'interacció en l'usuari final. Cada VI consta de dos parts diferenciades:

  • Panel Frontal: El Panel Frontal és l'interfaç en l'usuari, l'utilisem per a interactuar en l'usuari quan el programa s'està eixecutant. Els usuaris podran observar les senyes del programa actualisats en temps real(com van fluint les senyes, un eixemple seria una calculadora, a on la teua li poses les entrades, i et posa el resultat en l'eixida). En este interfaç es definixen els controls (els usem com a entrades, poden ser botons, marcadors etc..) i indicadors (els usem com a eixides, poden ser gràfiques ....).
  • Diagrama de Blocs: és el programa pròpiament dit, a on es definix la seua funcionalitat, ací es coloquen íconos que realisen una determinada funció i es interconectan (el còdic que controla el programa --. Sol haver una tercera partix icon/conector que són els mijos utilisats per a conectar un VI en atres VIs.--

En el panel frontal, trobarem tot tipo de controls o indicadors, a on cada u d'estos elements té assignat en el diagrama de blocs una terminal, és dir l'usuari podrà dissenyar un proyecte en el panel frontal en controls i indicadors, a on estos elements seran les entrades i eixides que interectuaran en la terminal de el VI. Podem observar en el diagrama de blocs, tots els valors dels controls i indicadors, com van fluint entre ells quan s'està eixecutant un programa VI.

La Figura 1 mostra un Diagrama de Blocs d'un programa en el que es genera un array de 100 elements aleatoris, a continuació es fa la FFT d'este array i es mostra en una gràfica:

Archiu:Labview. caps block 32
Figura 1

Vore també

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=LabVIEW&oldid=822504»