Lacus Ligustinus

Lacus Ligustinus

Extensió del Lacus Ligustinus entorn a el Plantilla:SIGLO

El Lacus Ligustinus és la denominació d'una antiga ensenar marítima, formada per les aigües del Guadalquivir en l'últim tram del seu recorregut en desembocar en l'oceà Atlàntic, que s'hi hauria colmatado donant lloc a les actuals marismas del Guadalquivir. Els investigadors modernament a eixe espai preferixen cridar-li Golf Tartéssico nom més en consonancia con la realitat geogràfica que descriu l'Ora Marítima reservant el de Lacus Licustinus per a la plana o vega que rodeja a la ciutat de Sevilla.

Definició

El terme apareix per primera volta en l'obra de Rufo Festo Avieno, Ora maritima, escrita en el Plantilla:SIGLO Es concep tradicionalment en la mateixa realitat geogràfica que el sinus tartesii, un golf en procés de reducció en esteros laterals navegables depenent de les marees. Hi ha autors, com Gavala i Pemán, que ho identifiquen en la baïa formada per l'estuari del Guadalete. El professor Oswaldo Arteaga entendíó sense molt fonament el topònim del lacus ligustinus com una translació de Avieno d'una atra latitut, provablement del sinus Leonis o sinus Gallicus lo que actualment es denomina golf de León, degut a que la regió que habitaven els ligustinos o ligures era en aquell moment la que rodeja a a el Golf de León i en la Ligúria del nort d'Itàlia.

Característiques

L'existència d'este sinus tartesii genera la possibilitat de l'existència d'un lacus situat per damunt de la desembocadura del riu Guadalquivir que se situava en Còria del Riu, obrint-se en dos braços que anirien a parar a el mar. El lacus aplegaria a la seua màxima expressió marítima en el Màxim Transgresivo Flandriense (ca. 6000 AP).

Mapa de l'àrea aproximada d'influència de la civilisació de Tartessos, a on pot apreciar-se el Lacus Ligustinus.

Esteban de Bizancio (Plantilla:SIGLO) parla d'una ciutat, Ligistina, ciutat dels ligios, en l'Iberia occidental, prop de Tartessos. No obstant, esta aplicació del topònim Ligustinus no és més que un nom donat pel propi Avieno, en lo que les poblacions indígenes no ho coneixerien per dit nom ni vol dir que existiren ligures en el suroest peninsular.

Un atre autor, Pomponio Mela (Plantilla:SIGLO) naixcut en Tingentera (l'actual Algecires), va escriure en els anys 43-44 a. C.:

El Baetis, que sorgix de la regió Tarraconensis, travessa durant llarc trecho casi per la mitat de la Baetica, fluint des de que naix per un sol llit, mes a poca distància de la mar, forma un gran llac, del que ix, com d'una font, dividit en dos braços, cada u dels quals és tan considerable com abans de la seua divisió.

Pomponius Mela, De Chorographia III, 4.

Lacus Ligustinus sobre l'any 600 a. C.

El lacus va tindre una notable influència a el hora d'establir núcleus poblacionals en época romana, per la fertilitat de la franja que va del surest al noreste, existint un alt grau d'ocupació i en la franja del suroest al noroest una bona conexió en les comarques mineres de Aznalcóllar i del Andévalo . Al voltant del lacus trobem: Cerro del Blat, Turris Caepionis, Lux Dubia, Aipora/Ebora, Conobaria, Fins a o Asta Regio, Nabrissa, Gelduba, Burdoga, Saudo, Cappa, Carissa, Ugia, Siaro, Salpensa, Callet, Burdoga, Calduba, Iptuci, Lucurgentum, Basilippo, Irippo, Orippo, Spal, en la vora occidental Caura, Osset, Tema, Italica, Maenuba, Olontigi, Caelia, i ya a major distància Ilipla i Onuba.

Bibliografia

• Arteaga, O.; Schulz, H. D.; i Roos, A. M.ª (1995): “El problema de el ‘Lacus Ligustinus’. Investigacions geoarqueológicas entorn a les marismas del Baix Guadalquivir”, Tartessos. 25 anys despuix 1968-1993. Actes del Congrés Commemoratiu del V Symposium Internacional de Prehistòria Peninsular: 99-135. Jerez de la Frontera
• Ferrer Albelda, E. (2013). Confusions contemporànees sobre geografia antiga. A propòsit del sinus tartesii i del lacus Ligustinus. Addenda et corrigenda. SPAL. Revista De Prehistòria I Arqueologia de l'Universitat de Sevilla, (22), 217-218.
• Lagóstena, L. (2012). La percepció de la ribera en la costa atlàntica de la Província Hispania Ulterior. El Lacus Ligustinus. En Seminari Interdisciplinar i Internacional sobre Sabers i Pràctiques de gestió integral de les vores d'aigua, RIPARIA (pp. 187-197). Gordon House: Archaeopress.
• Mànegues Manjarrés, J.; Avienus, R.; i Alvar Ezquerra, J. (1994). Avieno: Ora maritima, Descriptio orbis terrae, Phaenomena. Madrit: Ed. Història 2000.
• Borja Barrera Francisco i César Borja Barrera, 2022. La desembocadura del Guadalquivir Canvis durant els últims mils d'anys. Actes de el II Congrés sobre Caura: 10 i 11 de març 2020. Publicat en Còria del Riu 2022, SPAL Monografies Arqueologia XXVI pp. 21-26.