Laki
El Laki o Lakagígar (cràters de Laki) és una fissura volcànica situada en el sur d'Islàndia, prop del canó del Eldgjá i el menut poble de Kirkjubæjarklaustur, en el parc nacional de Skaftafell. És part d'un sistema volcànic en el que s'inclouen els volcans Grímsvötn i Thórdarhyrna. Es troba entre els glaciars de Mýrdalsjökull i Vatnajökull, en una zona recorreguda per fissures des del suroest al nort.
Orige
[editar | editar còdic]En la mitologia nòrdica els volcans eren un símbol del trabucant deu Loki, el deu del caos, el fòc i la destrucció.
En el XII, es va registrar un aument en el número de erupció, que va coincidir en la cristianización de l'illa. Els monges cristians varen vore les erupció del Hekla i Laka i varen informar de que era com les portes de l'infern, un atre es va referir a ella com la presó de Judas.
Erupció de 1783
[editar | editar còdic]El volcà va sorgir d'una fissura en el volcà Grímsvötn, durant una erupció que va començar el 8 de juny de 1783 i va durar huit mesos, fins a 1784. Esta erupció va expulsar uns 14 quilómetros cúbics de lava basáltica i núvols tòxics d'àcit fluorhídric i diòxit de sofre que varen acabar en 9000 islandesos[1] i més del 50 % del ganado de l'illa.
El núvol que va generar va bloquejar els rajos del sol considerablement. Açò, junte els gasos tòxics i cendres que varen caure sobre els camps durant huit mesos va produir desastres en les collites. Lo anterior va devindre en una hambruna d'al voltant de tres anys en tot lo món, que va matar aproximadament a sis millons de persones. S'ha descrit com «una de les majors catàstrofe migambientals en la història europea».
El 8 de juny de 1783, una fissura en 130 cràters obertes en explosions freatomagmáticas per l'interacció de l'aigua subterrànea en el magma basáltico que s'estava elevant. Durant uns pocs dies les erupció es varen fer menys explosives, de caràcter estromboliano i posteriorment hawaiano, en alta proporció d'efusión de lava. Este acontenyiment està considerat com IEV 4 en el Índex de Explosividad Volcànica, pero l'emissió a lo llarc de huit mesos d'aerosolés sulfúrics va donar com resultat un dels acontenyiments climàtics més importants i en majors repercussions socials de l'últim mileni.[2]
Repercussions
[editar | editar còdic]L'erupció, també coneguda com Skaftáreldar ('Fòcs de Skaftá') o Síðueldur, va produir uns 14 km³ de lava basáltica, i el volum total de tefra emés va ser de 0,91 km³.[3] Es calcula que les fonts de lava varen alcançar altures de 800-1400 m. En el Regne Unit, l'estiu de 1783 va ser conegut com el sand-summer ('estiu d'arena') per la caiguda de cendres.[4] Els gasos varen ser duts per la columna d'erupció convectiva a altituts d'al voltant de 15 km.
Aixina mateix, s'apunta a esta erupció per a explicar el baix nivell de l'aigua en el ric Nilo en 1783, que va produir que molts terrenys no pogueren ser sembrats, lo que va dur a una hambruna que va reduir en un sext la població de la vall de l'Nilo.[1]
L'erupció va continuar fins al 7 de febrer de 1784, pero la major part de la lava es va llançar en els primers cinc mesos. El volcà Grímsvötn, des del que partix la fissura de Laki, també estava en erupció entre 1783 fins a 1785. El llançament de gasos, incloent aproximadament 8 millons de tonellades de fluorur d'hidrogen i aproximadament 120 millons de tonellades de diòxit de sofre, va suscitar lo que s'ha conegut com la «bruma de Laki» per tota Europa.
La bruma de Laki o boira terrera blava es va mantindre durant tot l'estiu i l'autumne. En Islàndia va tindre efectes catastròfics, secant els arbres i les collites, enverinant els pasturages i afectant al ganado i la peixca. Benjamin Franklin, embaixador plenipotenciario d'Estats Units en França en eixos anys, va atribuir el dur hivern de 1783 a 1784 a la boira terrera que havia ocultat el sol durant l'estiu anterior, boira terrera que va supondre originada per l'erupció islandesa. [5]
El geólogo francés Jean-Louis Giraud-Soulavie va identificar l'erupció com una de les causes de la disminució de temperatura en França i les hambruna posteriors.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Rutgers, the State University of New Jersey. «Icelandic Volcano Caused Historic Famine In Egypt, Study Shows» (en anglés) (HTM). www.sciencedaily.com. Consultat el 5 d'abril de 2015.
- ↑ Brayshay and Grattan, 1999; Demarée and Ogilvie, 2001.
- ↑ "Katla" en Global Volcanism Program, Institució Smithsoniana, accés 26-03-2010.
- ↑ BBC Timewatch: "Killer Cloud", emés el 19 de giner de 2007
- ↑ (1990) «La pijor erupció d'Islàndia», Grans Desastres. Històries verídicas protagonisades per la naturalea, Mèxic D.F.: Reader's Digest Mèxic, pp. 98-99. ISBN 968-28-0127-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laki» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.