Laminina

Archiu:Laminin111.png

Laminina

Les lamininas són un grup de glucoproteínas d'elevada massa molecular (140 a 400 kDa) que formen part de la làmina basal associada a atres proteïnas com el colágeno, entactina, proteoglucanos i fibronectinas. La seua funció seria la d'ancorar les cèlules epiteliales a la làmina densa puix té llocs d'unió per a molècules d'integrinas de la membrana plasmática de la base celular.

L'observació de molècules de laminina purificades per microscopía electrònica despuix del sombreado rotatori va indicar que les tres cadenes s'unixen per a formar una estructura asimètrica en forma de creu, en un braç llarc d'aproximadament 77 nm en un gran glòbul en el seu extrem i tres braços curts, dos de 34 nm i un de 48 nm, cada u terminat per un domini globular. Entre el centre de la creu i els extrems dels braços curts de 34 i 48 nm, hi ha un i dos glòbuls adicionals, respectivament.

Constitució

Les lamininas estan constituïdes per l'ensamblage de tres polipèptits units per ponts disulfuro, cadenes α, β i γ. El genoma humà codifica 11 cadenes de lamininas genèticament distintes. Estructuralment, les cadenes de laminina diferixen segons el número, el tamany i l'organisació d'alguns dominis constitutius, dotant als diversos membres de la família de les lamininas de funcions importants comunes i úniques.

Moltes lamininas es autoensamblan per a formar rets que permaneixen en estreta associació en les cèlules a través d'interaccions en els receptors de la superfície celular. Les lamininas són vitals per a moltes funcions fisiològiques. Són essencials per al desenroll embrionari primerenc i la organogénesis i tenen funcions crucials en varis teixits, inclosos els músculs, els nervis, la pell, els renyons, els pulmons i la vasculatura.

Es coneixen huit cadenes de laminina distintes genèticament (α1, α2, α3, β1, β2, β3, γ1, γ2) i sèt formes d'ensamblage diferents (lamininas-1 a -7).. Per eixemple:

1. La laminina 1 (anteriorment cridada EHS-laminina, per haver segut aïllada en 1979 tant d'un transplant de tumor en la membrana basal de rata [el sarcoma Engelbreth-Holm-Swarm (EHS)] i de cèlules productores de membrana basal.) (α1β1γ1) s'expressa ubicuamente en epiteli i endoteli
2. La laminina 2 (anteriorment cridada merosina) (α2β1γ1) es troba en múscul estriado i nervi perifèric
3. La laminina 3 (anteriorment cridada s-laminina) (α1β2γ1) es troba en sinapsis i glomérulo renal

1. La laminina 4 (anteriorment cridada s-merosina) (α2β2γ1) en l'unió miotendinosa i trofoblasto
2. La laminina 5 (anteriorment kalinina/niceína) (α3β3γ2) es troba en la zona de la làmina basal d'epitelis especialisats en funcions secretorias o protectores, com la pell i les membranes mucoses, i es troba en amnios i pell associada de modo covalente en
3. La laminina 6 (α3β1γ1) i
4. La laminina 7 (α3β2γ1)

Nomenclatura

La lamininas són heterotrimeros (del grec antic ἕτερος= "un atre, diferent"), és dir, que consistixen en una cadena α, una β i una cadena γ. Els trímers es nomenen d'acort en la seua composició de cadenes α, β i γ. Per eixemple, la laminina-321 està composta de cadenes α3, β2 i γ1. Totes les cadenes de laminina compartixen una estructura de domini comú en varis dominis globulars i similars a varetes (braç llarc). La laminina-111 és la isoforma més estudiada ya que l'evidència genètica apunta a una jerarquia en la formació de la làmina basal, perque la polimerisació de la laminina-1 actua com a bastida per al reclutament d'atres components d'eixa mateixa estructura.