Glucoproteína
Les glucoproteínas o glicoproteína són molèculas compostes per una proteïna unida a un o varis glúcits, simples o composts.[2] Destaquen entre atres funcions l'estructural i el reconeiximent celular quan estan presents en la superfície de les membranes plasmáticas (glucocáliz).[3]
El terme s'usa en general per a referir-se a una molècula de dimensions específiques, integrada normalment per un o més oligosacàrits units de modo covalente a cadenes laterals específiques de polipèptits. Solen tindre un major percentage de proteïnes que de glúcits. Els térmens proteoglicano i peptidoglucano designen agregats massius formats per glúcits i proteïnes o sèptims péptidos, per als quals la paraula molècula no té significat precís. Les [[Partícula (física)|partícula]]s de proteoglicanos tenen un major percentage de glúcits que de proteïnes.
Característiques generals
[editar | editar còdic]Existixen en tot tipo d'organismes, encara que prevalen sobretot en els líquits i en les cèlules dels animals, en les que tenen moltes funcions. Es troben molt difoses en les membranes de les cèlules o en associació com a components de la coberta superficial.cita requerida
Funcions
[editar | editar còdic]Les glicoproteína són vàries hormonas, anticòss, diverses enzimas, proteïnes receptores, proteïnes d'adheriment celular, factors de creiximent, proteïnes de reconeiximent celular, proteïnes que conferixen les característiques dels grups sanguíneus, proteïnes que donen estabilitat estructural a conjunts plurimoleculares, etc.
És llògic preguntar-se com seria la raó de la presència del glúcit. Una proposta és que la fixació de sucres a una proteïna és l'etiqueta química en la que s'identifiquen les proteïnes destinades a utilisar-se fòra de la cèlula o en la trama membranosa d'esta. Aixina, les proteïnes que es conservaran i usaran en la citoplasma de la cèlula no estan glucosiladas.
| Funció | Glucoproteínas |
|---|---|
| molècula estructural | Colágenos |
| Lubrificant i agent protector | Mucinas |
| molècula de transport | Transferrina, ceruloplasmina |
| molècula immunològica | Immunoglobulinas,[5] antígenos d'histocompatibilidad |
| Hormona | Gonadotropina coriónica humana, Tirotropina |
| Enzima | Vàries, p.ej., fosfatasa alcalina, patatina |
| lloc de reconeiximent en vinculació de cèlules | Vàries proteïnes estan involucrades en els contactes cèlula–cèlula (p.ej., esperma–oòcit), virus–cèlula, bactèria–cèlula, i interacciones hormona–cèlula |
| Antifreeze protein | Certes proteïnes del plasma de peixos d'aigües fredes |
| Interacció en carbohidrats específics | Lectinas, selectinas (lectina de l'adheriment de cèlules), anticossos |
| Receptors bioquímics | Vàries proteïnes relacionades en acció de medicaments i hormones |
| Glucoproteínas que afecten al plegament de certes proteïnes | Calnexina, calreticulina |
| Regulació del desenroll | Ruta de senyalisació Notch i els seus anàlecs, proteïnes clau en el desenroll |
| Hemostasis (i trombosis) | glucoproteínas específiques de les membranes de superfície de les plaquetas |
Hormones
[editar | editar còdic]Les hormonas que són glucoproteínas tenen dos subunidades, per lo que es denominen diméricas. Ya que les subunidades són diferents, són hormones hetero-diméricas.
La subunidad alfa (α) és comuna a vàries hormones és denominada Glycoprotein hormones alpha chain (GLHA).
Atres denominacions són: Anterior pituitary glycoprotein hormones common subunit alpha, Chorionic gonadotrophin subunit alpha (CG-alpha), Follicle-stimulating hormone alpha chain (FSH-alpha).[6]
Estes hormones diferixen en la seua subunidad beta (β) que és específica de cada hormona i li aporta la seua activitat biològica.
La subunidad alfa (α) humana, està formada per 116 aminoàcits (aa) i té una massa molecular de 13.075 Daltons.
Estes hormones s'unixen a receptors específics en les cèlules objectiu que, a la seua volta, activen les vies de senyalisació aigües avall.
- Hormona foliculoestimulante FSH
- Hormona luteinisant LH
- Tirotropina TSH
- Gonadotropina coriónica humana HCG
- Alfa-fetoproteína
- Eritropoyetina
Estructura
[editar | editar còdic]Com a grup, les glucoproteínas manifesten grans diferències en el seu contingut de glúcits, el qual fluctua de menys del 1 % fins al 80 % del pes total. Les que tenen més de 4 % de glúcits es diuen en ocasions mucoproteínas perque posseïxen una gran viscosidad. L'unió covalente en el péptido es realisa per mig d'un enllaç glucosídico en la cadena lateral de residus de serina, treonina o asparagina. Els grups oligosacàrits units al grup -OH de la serina i la treonina es diuen 'O-lligats', mentres que els fixos al grup amida -NH2 de la asparagina es diuen 'N-lligats'. El número de grups oligosacàrits per molècula de proteïna és variable, pero tots els grups de la molècula solen ser idèntics. Els sucres més comuns en tals oligosacàrits són la D-galactosa, la D-glucosa, la D-manosa, la L-fucosa, la N-acetil-D-glucosamina, etc.
Tipos de glicosilación
[editar | editar còdic]
Existixen varis tipos de glicosilación encara que els dos primers són els més comuns:
- En la N-glicosilación, els sucres s'unixen al nitrogen, generalment en la amida de la cadena lateral la asparagina.
- En la O-glicosilación, els sucres s'unixen a l'oxigen generalment en la serina o la treonina, pero també en la tirosina o en aminoàcits no canònics com la hidroxilisina i la hidroxiprolina.
- En la P-glicosilación, els sucres s'unixen al àcit fosfórico d'una fosfoserina.
- En la C-glicosilación, els sucres s'unixen directament al carbono, com en l'adició de manosa al triptófano.
- En la S-glicosilación, s'unix una beta-GlcNAc a l'àtom de sofre d'un residu de cisteina.[7]
- En la glipiación, s'unix un glicolípit Glicosilfosfatidilinositol a l'extrem C d'un polipèptit, servint com anclaje de la membrana.
- En la gliciación, també denominada glicosilación no-enzimàtica, els sucres s'enllacen covalentemente en una molècula de proteïna o lípit, no en l'efecte de control d'una enzima, sino a través d'una reacció de Maillard.
Monosacàrits
[editar | editar còdic]Els monosacàrits comunament trobats en les glucoproteínas eucariota inclouen:[4]
| Sucre | Tipo | Abreviatura |
|---|---|---|
| β-D-Glucosa | Hexosa | Glc |
| β-D-Galactosa | Hexosa | Gal |
| Manosa: D-Manosa. | Hexosa | Man |
| α-L-Fucosa | Deoxihexosa | Fuc |
| N-Acetylgalactosamina | Aminohexosa | GalNAc |
| N-Acetylglucosamina | Aminohexosa | GlcNAc |
| Àcit N-Acetylneuraminico | Àcit Aminononulosonico (Àcit Sialico) |
NeuNAc |
| Xilosa | Pentosa | Xyl |
Els grups monosacàrits poden ajudar en el plegat de proteïnes, millorar l'estabilitat de les proteïnes i estan involucrats en les senyals celulars.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ruddock & Molinari (2006). Journal of Cell Science, 119: 4373-4380
- ↑ Vanbergen, Olivia; Wintle, Gareth (2019-07-15). Lo essencial en Metabolisme i nutrició: Curs Crash (en és), Elsevier Health Sciences, p. Glossari 252. ISBN 978-84-9113-598-2. «Glucoproteína: proteïna complexa que conté carbohidrats, formada per glucosilación en el retícul endoplasmático o l'aparat de Golgi.»
- ↑ Devlin, Thomas M. (2015). Bioquímica. En aplicacions clíniques (en és), Reverte, p. 679. ISBN 978-84-291-7208-9. «Les glucoproteínas eixerciten un paper important en el comportament de grup de les cèlules i en atres funcions biològiques de la membrana.»
- ↑ 4,0 4,1 (2006) Harper's Illustrated Biochemistry, 27th edició, McGraw–Hill.
- ↑ «Glycans in the immune system and The Altered Glycan Theory of Autoimmunity: a critical review».Journal of Autoimmunity.57(6)
- 1–13.doi:10.1016/j.jaut.2014.12.002.
- ↑ «P01215 GLHA_HUMAN». UniProt.
- ↑ «Cysteine S-glycosylation, a new post-translational modification found in glycopeptide bacteriocins».FEBS Letters.585(4)
- 645–650.doi:10.1016/j.febslet.2011.01.023.
- ↑ Classificació de glicanos [1] archivat en Wayback Machine. SIGMA
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glucoproteína» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.