Larix sibirica

Larix sibirica (Larix sibirica)

Larix sibirica, el làrix de Siberia o làrix siberiano, és una espècie de làrix molt resistent a gelades, que creix principalment en Siberia Occidental, pero pot trobar-se també en Europa Septentrional, formant menuts rodales des de la Península de Kola, (Finlàndia i Rússia) fins als Montes Urales. En Siberia central i Oriental, el Larix sibirica és substituït per atres espècies de làrix, Larix gmelinii i L. cajanderi.

Descripció

Com totes les espècies de làrix, és de les poques coníferes que perden els seus fulls (acículas) en hivern. Prèviament, en autumne adquirixen un bonico color dorat i en primavera apareixen els penachos de noves acículas de color vert lluent. Els làrixs són grans arbres forestals de creiximent ràpit. En les montanyes i planures asiàtiques existixen també atres espècies de làrixs que hibridan en les espècies mencionades, formant noves varietats i subespecies.

És un arbre conífero de mijà tamany a gran caducifolio, 20-40 m d'altura, i tronc d'1 m de diàmetro. La corona és cònica quan jove, eixamplant-se en l'edat; les branques principals estan a nivell del top del tronc, i les branques menors són péndulas. Els brots són dimórficos, en el seu creiximent dividit en llarcs brots (típicament d'1-5 dm de llarc) i vàries ulls, i curts brots de sol 1-2 mm de llarc en un sol ull. És la més fàcil de distinguir del seu parent estret Larix decidua làrix europeu, perque este és glabro. Fulls aciculares, vert suau, de 2-4 cm de llarc.

Els cons masculins i femenins creixen separadament en el mateix fuste; la polinisació és primerenc en la primavera. Els cons masculins són solitaris, grocs, globosos a oblongos, 4-8 mm de diàmetro, i produïx polen no alado. Els cons madurs femenins són erectos, ovoide cònics, de 2-4 cm de llarc, en 30-70 escamas erecta o llaugerament incurvadas; verts en tonalitats rojoses quan inmaduras, passant a pardas i obrint per a lliberar les llavors aladas, en madurar, 4-6 mesos despuix de la polinisació. Els vells cons comunament permaneixen en l'arbre per molts anys, tornant-se gris negruzco. L'edat mínima per a començar a semillar és 10-15 anys.

Usos

Per la seua resistència a la putrefacció, la seua fusta és especialment valiosa per a postes, poleas, durmientes, i estructura de mines.

Creix en Canadà i el nort d'EE. UU. des de 1806. De creiximent ràpit comparat en la majoria de les coníferes de regions fredes, pero requiers ple sol. En plantaciones deu estar amplamente espayat, i en intensa poda de requerir-se.

Taxonomia

Larix sibirica va ser descrit per Carl Friedrich von Ledebour i publicat en Flora Altaica 4: 204. 1833.

Etimologia

Larix: nom genèric que prové del terme llatío larix que significa "làrix, lárice".

sibirica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Siberia.

Sinonímia

• Larix altaica Fisch. ex Parl.
• Larix archangelica C.Lawson
• Larix decidua var. rossica Henk. & Hochst.
• Larix decidua var. russica (Endl.) Henkel & W.Hochst.
• Larix decidua var. sibirica (Ledeb.) Regel
• Larix decidua subsp. sibirica (Ledeb.) Domin
• Larix europaea Middend.
• Larix europaea var. russica (Endl.) Beissn.
• Larix europaea var. sibirica (Ledeb.) Loudon
• Larix pseudolarix Lodd. ex Gordon
• Larix russica (Endl.) Sabine ex Trautv.
• Larix sukaczewii Dylis
• Pinus larix var. russica Endl.
• Pinus pseudolarix Steud.

Bibliografia

1. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
2. Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

• Siberian Larch cones photographs