Anar al contingut

Lathyrus pratensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lathyrus pratensis (Lathyrus pratensis)

Lathyrus pratensis és una planta del gènero Lathyrus de la família de les fabáceas. Té al voltant de 160 espècies.

Habitus
Fulls
Detall de la flor

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta trepadora, perenne, de tallos angulars de fins a 1,2 m. Els fulls tenen només un parell de folíols en un zarcillo terminal; estípulas grans, foliformes, sagitadas. Flors grogues, 5-12 en inflorescèncias de llarcs cabillos molt més llargues que els fulls; pétals 1-1,6 cm. Baïna negra. És una espècie molt variable.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Habita en prats de sega i malezas.

Distribució

[editar | editar còdic]

Per tota Europa.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Lathyrus pratensis va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 733. 1753.[1][2]

Citologia

Número de cromosomas de Lathyrus pratensis (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecíficos: 2n=28[3]

Etimologia

Lathyrus: nom genèric derivat del grec que es referix a un antic nom de el "gisante".[4]

pratensis: epítet llatío que significa "dels prats"[5]

Varietat acceptada
Sinonímia
  • Orobus pratensis Stokes[2]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: arbelleta, arveja de camp, arvejana, herba guisantina, latiro de prat, latiro de prats (2), látiro de prat.(el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Lathyrus pratensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de març de 2015.
  2. 2,0 2,1 «Lathyrus pratensis». The Plant List. Consultat el 9 de març de 2015.
  3. Números cromosomáticos de plantes occidentals, 251-260. Pajarón Sotomayor, S. (1983) Anals Jard. Bot. Madrit 40(1): 271-275
  4. «En noms Botànics». www.calflora.net. Consultat el dilluns 9 de març del 2015.
  5. «En Epítets Botànics». www.winternet.com. Consultat el dilluns 9 de març del 2015.
  6. «Lathyrus pratensis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 9 de març de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  2. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  3. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  4. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  5. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.

General:

  1. Flora of China Editorial Committee. 2010. Flora of China (Fabaceae). 10: 1–642. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.