Anar al contingut

Launaea arborescens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Launaea arborescens.jpg
Launaea arborescens (Launaea arborescens)
Archiu:L. arb.-fulls-1.jpg
Fulls lineares i seudoespinas: detall
Archiu:L.arbor-20.jpg
Detalle de les bràctees involucrales estrenas; exudació de làtex
Archiu:L.arbor-19.jpg
Capítul: detall
Archiu:L.arbor-27.jpg
Aspecte general en fructificació
Archiu:L.arbort.-cips-1.jpg
Capítul en fructificació en cipselas dimórficas sub in situ

Launaea arborescens és una espècie de planta arbustiva del gènero Launaea de la família Asteraceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un arbust de base leñosa, d'aspecte dens i intricado, molt ramificat de forma zigzagueante (en ànguls de 80-100°), laticifero, d'olor desagradable i d'apariència espinosa despuix de la caiguda dels capítuls, puix dites 'espines' són en realitat seudoespinas derivades dels pedúnculs capitulares modificats quan dits capítuls s'hagen mort, marchitado i caigut. Medix 50-100 cm, podent aplegar a 150 cm, d'altura i té raïls robustes, de profunt alcanç vertical pero també d'extensió lateral. Les fulls, generalment alguna cosa suculentes, en roseta o concentrades en la base dels brotes ramals, són més o menys lineares, d'1 a 5 mm d'ample per 1-8 cm de llarc, sanceres o alguna cosa dentadas i, inclús, pinnatifidas, més o menys abrazadoras i decurrentes i tempranamente caduques. Cada brot sosté un capítul cilíndric fins a cònic de 7-15 mm d'alt en les bràcteas involucrales externes imbricadas i en màrgens escariosos; les internes gradualment més llargues i lanceoladas. Rodegen un receptàcul en 7-19 lígulas en el llim de la corola de 5-8 per 2-3 mm i l'àpiç pentadentado, de color groc en el envés a sovint subrallat de rojós. Les cipselas, alguna cosa dimórficas, de 2,5-5 per 0,7-1,3 mm, són de forma prismàtica, totes en 5 costelles principals, acompanyades de 2 secundàries, en arrugues transversal tuberculadas; les interiors estretament cuneadas i de color pardo clar, les perifèriques alguna cosa curvades i comprimides, més espesses i de color pardo óscuro. Estan coronades per un vilano de 5-8 mm de llarc, alguna cosa dimórfico, de numerosos bolets més fines del centre feya l'exterior.[1][2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És una espècie nativa de les zones costeres del surest d'Espanya, Illes Canàries, Madeira, Veta Verda i, també, de les zones àrides i/o desértícas del noroest d'Àfrica fins a Mauritània.[3][1] El seu hàbitat preferent és el propi de xaraés, més o menys alterats. Sofrix pressió d'herbivorismo per part del ganado caprino i oví, quan jove. Tolera mijanament la salinitat.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Launaea arborescens va ser descrita originalment per Jules Aimé Battandier en Bull. Soc. Bot. France, vol. 35, p. 391-392[1], 1888 com Zollikoferia arborescens Batt. (basiónimo), i ulteriormente attribuida al gènero Launaea per Svante Samuel Murbeck i publicat en Acta Univ. Lund., ser. 2, vol. 19(1), p. 65, 1923.[4]

Etimologia
  • Launaea: nom genèric dedicat a Jean-Claude Michel Mornant de Launay (1750-1816), advocat i naturaliste francés.
  • arborescens: prestat del llatí i derivat de arbŏr, -bōs, arbre; de significat evident, «arborescente».
Sinonímia
  • Zollikoferia arborescens Batt., 1888 - basiónimo
  • Zollikoferia arborescens var. cerastina Chabert, 1897
  • Sonchus freynianus Huter & al., 1892
  • Launaea freyniana (Huter & al.) Pau, 1928
  • Launaea melanostigma Pett., 1960
  • Prenanthes spinosa T.I.Bowdich, 1825, nom. illeg., senar Prenanthes spinosa Forssk., 1775[1]
Citologia

Número de cromosomas de Launaea arborescens: 2n=14.[5][6]

  • Castellà: aulaga, cardaviejo, escarramoña, jadionda, papirondo, papoburrero, papovieja, paraviejo, punche jediente, rascavieja, rascaviejas, rascaviejas real, volavientos[7]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons