Anar al contingut

Lavajo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lavajo

Es denominen lavajos a les estanys o charcas de la comarca de La Moraña, en el nort de la província d'Àvila i oest de Segòvia. Es tracta d'estanys endorreicas, habitualment estacionarias, que es poden secar en estiu. No obstant, algunes poden mantindre aigua tot l'any. Sobre el terreny es demostra l'orige endorreico, el seu major o menor nivell es correspon en el major o menor nivell de precipitacions, pero el seu orige és subterràneu.

Similar és el terme bodón, més freqüent en la zona d'Olmedo. El diccionari de la R.A.E. arreplega abdós térmens sense afondar molt en les seues definicions. Menciona l'orige pluvial dels lavajos i diu que rarament se sequen. Parla de la temporalitat dels bodones, que apareixen en hivern i se sequen en estiu. Abdós térmens poden usar-se com a sinònims i donen nom a una mateixa realitat morfològica i geogràfica.

Característiques

[editar | editar còdic]

Els lavajos són poc profunts per la pròpia orografia del terreny. Fins a el XIX eren generalment numerosos en les comarques referenciadas, pero diversos aspectes com el que els ha atribuït la condició de insalubres per les malalties que podien transmetre els numerosos mosquits que elles es desenrollaven, va propiciar que molts d'ells es desecaran al voltant de 1880, d'esta manera es conseguia també guanyar terres de llabor.

Les que es mantenen són referent per a la fauna avícola de la Comarca, i les més importants es troben catalogades per la Junta de Castella i Lleó en règim de protecció. Depenent de les seues característiques, desenrollen distints tipos de microorganismes que servixen d'aliment per a distintes espècies, o be servixen com a zones de nidificación de distintes aus.

Lavajos i estanys singulars

[editar | editar còdic]

Atres lavajos existents en la província d'Àvila són:


Referències

[editar | editar còdic]