Llac endorreico
Un llac endorreico és aquell que no evacua cantitats significatives d'aigua ni per desaiguador superficial ni per infiltració, és dir, que evapora en la seua superfície tota l'aigua que colecta de la seua conca hidrogràfica. Per definició, un llac endorreico està localisat sempre en l'interior d'una conca endorreica, en un mínim topogràfic local de la mateixa. Aixina mateix, la majoria de les conques endorreicas formen llac en els seus mínims topogràfics. Quan són de gran extensió solen rebre la denominació de «mar», i la calificació de mar tancada o mar interior per a remarcar que no estan conectats en la principal massa d'aigua que compon les mars (el conjunt de mars lliures o oceà global). No obstant, també es califiquen «mars interiors» o «tancats» a algunes mars sí conectades (com el mar Bàltica o el mar de Azov). Per a la seua condició de endorreicos, els «llac» o «mars» no han de tindre cap conexió en el restant de vertents.
Estos llac solen tindre una alta salinitat (llac salino) i inclús formar grans planicies de sal (salar) com a resultat de l'acumulació de les sals dissoltes pels seus afluents en les seues respectives conques hidrogràfiques. Per la sensibilitat del nivell de les seues aigües i la seua salinitat en el clima, estos llac són utilisats per a determinar l'evolució paleoclimática en métodos geoquímicos. Inclús para periodos de temps més breus, apreciables a escala humana, poden ser molt variables en l'extensió de la seua superfície, ya que esta depén dels aportes d'aigua que reben. El mar de Aral o del llac Chad són casos de llac endorreicos o mars interiors que s'han reduït dràsticament en les últimes décades. En l'escala de temps geològic, algunes mars interiors s'han conectat en les mars lliures, com va ocórrer en el mar Mediterrànea (actualment conectat en l'oceà Atlàntic pel estret de Gibraltar, pero separat d'ell en vàries ocasions) o més recentment en el mar Negra (que es va unir en la mar Mediterrànea en terminar l'última glaciació).
El major llac endorreico del món és el mar Caspio, que drena la major conca endorreica, situada entre Europa i Àsia. Atres llac endorreicos importants són: en Europa el llac Neusiedl i el llac Trasimeno; en Àsia el llac Baljash, que no deu confondre's en el llac Baikal (que no és endorreico), l'Issyk-Kul i el mar Morta; en Àfrica el llac Chad, el llac Natron i el llac Turkana (el delta del Okavango no pot considerar-se un llac, en ser estacional); en Amèrica del Nort el Gran Llac Salat, el llac de Texcoco, les estanys de Mayran i Viesca, i la de Tlahualilo; en Amèrica del Sur el llac de Valéncia i la Mar Chiquita; en Austràlia el llac Eyre. Els hi ha també en l'Antàrtida: el llac Don Juan o el llac Vanda.
Existixen llac endorreicos inclús en illes, com el llac Enriquillo (República Dominicana) o els turloughs en Irlanda.
El llac Titicaca no és en realitat endorreico, puix té vies de desaiguador cap al salar de Coipasa que inclou el chicotet llac Coipasa, que sí és endorreico. El llac Titicaca és part del sistema TDPS, que sí és endorreico en el seu conjunt.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago endorreico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.