Turlough

Un turlough en Carran, en el comtat de Clare, Irlanda, en maig de 2005.

Un turlough o turlach, és un tipo de llac temporal típic d'algunes zones d'Irlanda, en especial a l'oest del Riu Shannon. Es creu que el seu nom prové del gaèlic tuar loch, "llac sec". Apareixen en zones càrstiques, a on la pedra calcàrea està exposta o molt prop de la superfície. Estes formacions són molt interessants per a diverses branques científiques: els geomorfólogos estan interessats en la seua formació, els hidrólogos en el seu comportament, els botànics en la seua vegetació inusual i els zoólogos en els animals que s'associen en ells.

Descripció

Els turloughs apareixen més freqüentment en les planures centrals d'Irlanda, a l'oest del riu Shannon, en els comtats de Galway, Clare, Maig i Roscommon, encara que uns pocs també poden trobar-se en atres llocs, per eixemple en el comtat de Limerick, Sligo o Longford. La majoria apareixen en autumne, en especial cap a octubre, i se sequen entre abril i juliol. No obstant, alguns turloughs del Burren poden inundar-se en qualsevol moment de l'any en qüestió d'hores despuix d'una pluja abundant, i secar-se uns pocs dies despuix. Ademés, uns pocs turloughs són afectats per les marees: aixina per eixemple, el Caherglassaun Lough, a 5 km de la Baïa de Galway, es buida i s'ompli cada 24 hores. La majoria d'estos llac temporals té una profunditat d'uns 2 metros, pero alguns poden aplegar a ser molt més profunts, de fins a 5 metros. La seua extensió és molt variable: el turlough més gran d'Irlanda, a l'oest de Craughwell en el Comtat de Galway, medix 2,5 quilómetros quadrats.

Causa de la seua aparició

Tots els turloughs es troben en zones de sols calizos. Açò es deu a que la calcàrea es dissol al contacte en la pluja, en especial si esta ha absorbit diòxit de carbono en travessar el sol. Els clavills i junturas de la roca s'engrandixen fins que tota l'aigua fluïx cap al subsol, creant des de menuts clavills fins a grans coves, donant orige al paisage càrstic. A l'est del riu Shannon, la calcàrea està freqüentment coberta per grosses capes de sediment glacials, depositats durant l'Edat de Gèl, pero a l'oest la capa sedimentaria és molt fina, i no existix una ret de rius en la superfície que canalisen l'aigua de pluja. En estes zones, l'aigua de pluja s'afona en el subsol, fluïx a través de les cavitats rocoses i torna a sorgir forma de manantiales. En hivern, quan el nivell d'aigua subterrànea s'eleva, i els conductes subterràneus són incapaços d'absorbir tanta pluja, esta acaba eixint a la superfície en forma de turlough. Molts rius actuals d'esta zona són artificials, i varen ser construïts per ingeniers des de el XIX fins als nostres dies, a voltes per mig de l'unió de varis llac temporals.