Lavandula antineae
Lavandula antineae ha segut descrita com una planta endèmica del Sahara[1] central en la zona del Ahaggar (Hoggar en àrap), Tefedest i Tassili n'Ajjer en Argèlia, (Maire 1929). Maire caracterisa esta espècie per tallos en un indumento de pèls curts ganchudos, bràctea ovada-acuminada i corola en forma de tubo que s'eixampla en una tassa aproximadament a un terç de la llongitut total. El va descriure tres formes que diferixen en la forma del lòbul del cáliz mig superior. f. typica en un lòbul triangular tan ample com a ampli f. platynota en un lòbul de cáliz més àmpliament triangular i f. stenonota en un lòbul estretament elíptic solament una miqueta més ample que els atres lòbuls.[2]
Esta última forma ara es tracta com una espècie separada, L. saharica (Upson & Jury, 2004). Lavandula antineae ara inclou abdós formes: f. platynota i f. typica. Si be la majoria dels espècimen de L. antineae són coneguts de les coleccions del Hoggar, també s'inclouen registres dins d'esta espècie d'Aïr (Níger) (Bruneau de Mire & Gillet 1956), Tibesti (Chad) (Maire 1935) i Jebel Marra ( Sudan). Wickens, (1977) va citar a Lynes de Jebel Meidob al noroest de Jebel Marra, com a L. antineae, pero este espècimen pertany a L. coronopifolia Poi., com ho va senyalar Chaytor (1937)
Descripció
[editar | editar còdic]Perenne leñosa a sovint en un gran tronc, els tallos morts a sovint persistixen.
Tallos frondosos de (15-) 30-50 cm. Indumento de pèls blancs de gancho curt, pèls grossos llarcs, simples a bífidos sobre pèls glandulares que a sovint es torna glabrescente en la mitat superior.
Fulls estretament elíptics, pinnatisectas en lòbuls secundaris típics en la zona inferior. Lòbuls llineals més o menys obovados, d'1-1.5 mm d'ample, 1-2.5 (-3.5) x 0.5-1.5 (-2) cm, indumento de pèls curts en gancho en pocs pèls glandulares i ocasionalment pèls llarcs i simples. Mechons compactes, rarament interrompudes, 2-6 (-10) cm
Bràctees oval-elíptiques en menudes ales escariosas, l'àpiç típic és acuminado més o menys llarc-acuminado, en tres venes principals, les dos externes es ramifican prop de la base donant lloc a cinc venes sobre gran part de la bràctea, 3-4 mm, 0.5-0.75 x llongitut del cáliz. Cáliz 5-6 mm, quatre lòbuls estretament triangulars, lòbul mig superior triangular més o menys tan ample com a alt.
Tubo de la corola eixamplant-se en una copa en el terç superior, c. 10-12 mm de llarc.[2] Flores de color blau obscur, en mechons apretats; planta en una forta olor a lavanda en fulls apretats, en tallos més llarcs que els de l'espècie Lavandula coronopifolia.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Sahara central, Hoggar, Tefedest, Tass dones Ajjer, zones rocoses de 800 a 2.200 m s. n. m.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Dins de Lavandula antineae es distinguixen tres subespecies:
- L. antineae subsp. antineae Maire 1929, en Argèlia en el Hoggar i en El Aïr en Niger
- L. antineae subsp. tibestica Upson & Jury 2003, En Chad, endèmica del massiç de Tibesti
- L. antineae subsp. marrana Upson & Jury 2004, En Sudan en Jebel Marra i en Chad en el massiç d'Ennedi.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lavandula antineae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.