Lemaireocereus lepidanthus

Lemaireocereus lepidanthus (Lemaireocereus lepidanthus)

Lemaireocereus lepidanthus és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Lemaireocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx per Guatemala i Hondures.

Descripció

Lemaireocereus lepidanthus és una espècie de cactus columnar de porte arborescente que alcança entre 3 i 4 m d'altura. Presenta tallos generalment solitaris, encara que en ocasions desenrolla algunes branques laterals basals. Els tallos medixen fins a 8 cm de diàmetro i posseïxen una epidermis de color vert clar.

Els tallos presenten de 7 a 8 costelles baixes, rara volta 9, a penes sobreixents en els eixemplars robusts i separades per regates poc profundes en forma de depressió. En els individus més prims, les costelles adquirixen una secció triangular equilátera, en costats d'aproximadament 1 cm d'altura.

Les areolas del talle adult es disponen superficialment, sense elevar-se ni afonar-se, separades entre sí per uns 1,5 cm. En els brots jóvens apareixen escalonades. Són circulares, d'uns 5 mm de diàmetro, i posseïxen una almohadilla molt baixa de color blanc lluent que en el temps es torna gris i desapareix llentament despuix de varis anys.

Les espines radials i centrals no sempre es distinguixen en claritat. Generalment presenta unes 10 espines radials d'1 a 1,5 cm de llongitut, totes recurvadas cap al cos. Les laterals es repleguen cap a les regates i les inferiors descansen parcialment sobre la areola situada davall, de modo que el talle adquirix un aspecte entretejido per una ret d'espines. L'espina radial superior sol faltar, encara que queda dissimulada per les espines inferiors de la areola superior immediata. En la zona superior de la areola apareixen dos espines centrals, més evidents en els brots jóvens, a on formen una disposició triangular. L'inferior d'elles es desenrolla com una espina central aparent, recta i proyectada cap a davant, de fins a 6 cm de llongitut, a sovint llaugerament inclinada cap a avall.

Les espines s'eixamplen llaugerament en la base i no són completament cilíndriques. L'espina principal resulta angulosa, nervada, freqüentment comprimida i alguna cosa torçuda o ondulada. En els brots jóvens presenten color roig cirera en la punta obscura, encara que pronte canvien des de la base fins a adquirir un to groc canari. Més vesprada es tornen grises, encara que conserven durant llarc temps la base negruzca i la punta obscura i translúcida.

Les flors sorgixen prop de l'àpiç dels tallos a partir de areolas velles d'entre un i tres anys. Els botons florals comencen com a menuts punts castanys que s'expandixen formant una cavitat. Posteriorment apareixen menuts lòbuls membranosos disposts en roseta, de color sépia parduzco en vores més clares i translúcidos, acompanyats per un llauger feltre lanoso pardo clar en la base. Els capolls alcancen aproximadament el tamany d'un ou de coloma. Els lòbuls inferiors són estretament lanceolados, d'1 a 1,5 cm de llongitut i uns 2 mm d'esgambi basal, recurvados cap a fòra i cap a avall des de la mitat de la seua llongitut. Les escamas inferiors de l'ovari són també estretament lanceoladas i sostenen areolas d'uns 2,5 mm de diàmetro en almohadillas de feltre esponjoso pardo clar i algunes arestes de fins a 1,5 cm de llongitut. La transició entre el ovari i el periant a penes resulta visible externament. Les escamas superiors, ya considerades sépals, alcancen fins a 1 cm d'esgambi i mantenen una punta allargada, en aspecte membranoso i color semblant al de les escamas de l'ovari.

Les flors són infundibuliformes, de color groc a groc anaranjado, i alcancen fins a 7 cm de llongitut i 2,5 cm de diàmetro. L'ovari medix al voltant d'1,5 cm d'altura. El tubo floral, visible en claritat en seccionar la flor, alcança uns 4 cm de llongitut i posseïx una envoltura carnosa de 7 mm de gruixa en la base, aprimant-se progressivament cap a la part superior. Tant l'ovari com el tubo floral apareixen densament coberts per escamas membranosas. Estes presenten una base carnosa de color blanc groguenc que es prolonga cap a l'interior formant una cresta llongitudinal. Les almohadillas lanosas es desenrollen conforme la flor madura, mentres que les arestes ya estan presents durant la antesis.

En les escamas superiors la base carnosa es torna més ampla i llarga, en tons groc verdosos i vores roig carmín. A continuació es dispon el verdader periant floral, format per 3 o 4 verticilos de pétals moderadament inclinats cap a fòra, d'uns 2,5 cm de llongitut i 8 mm d'esgambi. La mitat inferior dels pétals presenta un intens color roig encés en llaugers matisos grocs, mentres que la mitat superior conserva l'aspecte membranoso sépia parduzco.

La cambra nectarífera medix uns 7 mm d'altura i posseïx color rosa obscur en reflexos groguencs. Les seues parets apareixen acanaladas pels estams descendents. L'interior del tubo floral es cobrix densament d'estams fins a una altura d'uns 3 cm. Els inferiors alcancen 1,5 cm de llongitut i els superiors a penes 0,5 cm. Tant els filaments com les anteres són de color groc pàlit. El estil és cilíndric, de 4 a 5 cm de llongitut i aproximadament 2 mm de gruixa, rosat en la part inferior i blanquecino groguenc cap a l'àpiç. Termina en 8 lòbuls estigmàtics poc estesos, d'uns 5 mm de llongitut i color groc pàlit.

Els fruts són secs i contenen numeroses llavors immerses en un teixit nutritiu sec i blanquecino. Les llavors medixen aproximadament 3 mm d'alt i 2,5 mm d'ample, presenten llaugera compressió lateral i una base molt oblicuamente truncada en una estreta cicatriu hilar blanca. Són de color negre parduzco, molt lluents, i permeten distinguir clarament l'embrió per les #depressió visibles en la coberta seminal.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén per Guatemala i Hondures. L'espècie habita principalment en el bioma tropical, caracterisat per la seua sequia estacional, en altituts compreses entre els 200 i els 500 m s. n. m. Es desenrolla en boscs caducifolios baixos.

Taxonomia

La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus lepidanthus, publicada en 1909 pel botànic alemà Friedrich Eichlam en la revista científica Monatsschrift für Kakteenkunde 19: 177.

Més vesprada, els botànics Ángel Salvador Arias Montes i Teresa Terrats, varen traslladar l'espècie al gènero Lemaireocereus, per lo que va passar a cridar-se Lemaireocereus lepidanthus. Varen registrar estos canvis en la revista científica Systematic Botany 34: 82, publicada en 2009.

Etimologia

• Lemaireocereus: nom genèric que es forma a partir del prefix Lemaire-, en honor al botànic francés Charles Lemaire (1800-1871), i de cereus, paraula llatina que significa 'vés-la' o 'ciri'. Este nom fa referència a la forma característica de les espècies d'este gènero, que presenten tallos columnars i coberts d'espines, similars a veles.
• lepidanthus: epítet específic format a partir de les paraules gregues lepid (que significa 'escama') i anthos (que es traduïx com a 'flor'). Este nom fa referència a les flors escamosas que presenta l'espècie.

Estat de conservació

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Casi Amenaçada (NT)”. Esta classificació senyala que, encara que actualment no enfronta un perill immediat d'extinció, podria aplegar a una situació de major risc si les amenaces actuals persistixen o aumenten.

Les poblacions semblen mantindre's estables i l'espècie es reproduïx en facilitat. No obstant, la seua àrea de distribució resulta relativament reduïda, en una extensió aproximada de 8000 km², i afronta amenaces localisades. Entre les principals destaquen la transformació del sol per a activitats agrícoles i la fragmentació del paisage.

Usos

L'espècie es cultiva principalment com planta ornamental i pot propagar-se per mig d'esquejes o llavors. Ademés, s'utilisa com prop vixca per a delimitar horts, terrenys de cultiu i corrals.

També proporciona fusta d'us local, especialment en la fabricació de portes llaugeres abatibles per a barraques indígenes..