Lepidodendron
Lepidodendron Sternb., 1820, lliteralment arbre en escamas, és un gènero extint de Lycophyta de porte arbòreu conegut a partir dels seus restants fòssilés de finals del periodo Devónico a principis del Pérmico entre fa 382 i 286 millons d'anys, quan va ser substituït per les gimnospermas. Esta planta, que provablement es desenrollava en zones pantàsas o inclús dins de l'aigua, va ser una de les de majors dimensions del seu temps i formava extensos boscs a jujar per l'ampli registre paleontológico que es conserva, especialment durant el periodo Carbonífero.
Morfològicament els seus representants estaven formats per un gran tronc principal en una àmplia copa en el seu àpiç formada per ramificacions dicótomas, micrófilos i estróbilos i un extens sistema radicular en la seua base. La principal característica dels fòssils de Lepidodendron són les impressions romboidals de les cicatrius que posseïa en la superfície del seu tronc, branques i raïls formades per la caiguda dels fulls.
Morfologia
[editar | editar còdic]
Els restants fòssilés de Lepidodendron mostren a un vegetal de porte arbòreu que va deure alcançar més de 35 metros d'altura i un diàmetro de 2 metros, que són les dimensions del major eixemplar conegut fins al moment. Esta planta posseïx un eix principal erecto o fuste que ramifica a partir de certa altura segons l'espècie. Les ramificacions dicótomas formen una àmplia copa o corona en eixos cada volta més prims i portadors de fulls lanceoladas i estróbilos. La base del tronc també dicotomizaba vàries voltes per a formar un sistema radicular horisontal portador d'estructures similars a fulls.
Les fulls o micrófilos de Lepidodendron són sempre aciculares a lanceoladas i molt variables en tamany segons l'espècie aplegant a alcançar les majors d'elles fins a 1 m de llongitut. Estos fulls es troben insertades helicoidalment en les ramificacions més jóvens, posseïxen una única vena llongitudinal i estomas organisats en dos bandes únicament en l'envés. La base del full és decurrente i ligulada, i posseïx una baïna basal formada per una continuació de la corfa. D'esta manera els fulls de totes les espècies, que eren decíduas, caïen deixant una palesa i conspícua cicatriu romboide en la corfa tant del tronc principal com de les ramificacions, caràcter este determinant en la descripció de les distintes espècies de Lepidodendrales.
Les cicatrius foliares deixen exposts els teixits vasculars de l'eix a partir de la traça foliar i en les zones més velles dels brots es troben sempre molt desdibuixades pel pas del temps i per la deformació sofrida despuix del engrosamiento dels tallos. Les cicatrius de l'eix principal sempre són de major tamany que les de les ramificacions. Encara que s'ha supost que esta diferència de tamany es deu també a una deformació de la corfa posterior a l'abscisión dels fulls la troballa d'individus jovenils de Lepidodendron en fulls de gran tamany sugerix que les cicatrius del fuste mantenen les seues dimensions a lo llarc de la vida del vegetal.
El sistema radicular està format per vàries raïls de creiximent horisontal i de gran diàmetro que emergixen de la base del fuste helicoidalment. Estes raïls dicotomizaban vàries voltes. Les dos raïls formades en primer lloc es dividien ràpidament formant una característica base de quatre. En la superfície de les raïls de menor tamany es troben estructures similars a fulls que aumenten la capacitat d'unió al substrat i pren de nutrients. Els apèndixs de les raïls són també decíduos deixant cicatrius en les porcions de raïl més velles i en la zona basal del fuste.
El creiximent d'estos vegetals és determinat i la seua reproducció monocárpica, de manera que aproximadament als 15 anys d'edat la planta alcança el seu màxim tamany a partir del com comença a formar estructures reproductives per a després morir. El cilindre vascular de Lepidodendron posseïx un cámbium vascular unifacial, que únicament forma xilema secundari cap a l'interior de l'estela. La gruixa d'este xilema secundari, format per traqueidas escaleriformes, decreix de la base a l'àpiç de la planta, fet este que indica el seu desenroll determinat. La major part del cilindre vascular està formada per un gros córtex, en cèlules fibrosas i anastomosadas, en la seua zona exterior. Envolent al córtex es troba el peridermo, un teixit morfològicament similar al corcho i en una important funció de sostingues.
En l'extrem de les ramificacions més jóvens i primes Lepidodendron produïx els esporofilos, les estructures portadores dels òrguens reproductors, i que per les seues dimensions fan que les branques queden péndulas. Estos esporofilos es troben agrupats en estróbilos d'entre 3 i 30 cm de llongitut i al voltant de 6 cm de diàmetro. Cada u dels esporofilos està format per un pedicel, que emergix perpendicularment de l'eix del estróbilo helicoidalment o en verticilos, i una làmina terminal o bràctea perpendicular més o menys ampla. En cada u dels pedicels es troba un megasporangio oval i més ample que el esporofilo en un curt estípite i lígula, caràcter este últim característic dels licopodios heterospóreos actuals i fòssils. En l'interior de l'esporangi es troba una única megaspora funcional de tipo Cystosporites i tres megasporas abortades.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La major part de les espècies conegudes, més de cent, han segut descrites a partir d'impressions de corfa atenent a la morfologia i dimensions de les cicatrius foliares. Algunes espècies, no obstant, varen ser descrites a partir d'impressions deformades o degradades de cicatrius foliares (en els noms de Ulodendron, Halonia o Aspidiaria), estróbilos (en els noms de Lepidostrobus, Lepidocarpon i Achlamydocarpon), bases de fustes en sistema radicular (en el nom de Sigillaria o Stigmaria) o troncs sense corfa (en el nom de Knorria), estructures totes elles molt diferents entre sí i que en rares ocasions es troben associades.
Algunes de les seues espècies més representatives són estes:
Lepidodendron aculeatum – Lepidodendron acuminatum – Lepidodendron acutangulum – Lepidodendron acutum – Lepidodendron africanum – Lepidodendron anomalum – Lepidodendron aolungpylukense – Lepidodendron arberi – Lepidodendron brevifolium – Lepidodendron canobianum – Lepidodendron carinum – Lepidodendron dichotomum – Lepidodendron emarginatum – Lepidodendron feistmantelii – Lepidodendron galeatum – Lepidodendron gaudryi – Lepidodendron hastatum – Lepidodendron incertum – Lepidodendron lanceolatum – Lepidodendron loricatum – Lepidodendron losseni – Lepidodendron lycopodioides – Lepidodendron mannebachense – Lepidodendron mansfieldense – Lepidodendron nanpiaoense – Lepidodendron ninghsiaense – Lepidodendron obovatum – Lepidodendron oculus-felis – Lepidodendron ophiurus – Lepidodendron ostraviense – Lepidodendron patagonicum – Lepidodendron perforatum – Lepidodendron posthumii – Lepidodendron pyramidensis – Lepidodendron quadrangulare – Lepidodendron rhodeanum – Lepidodendron rhodummense – Lepidodendron rigens – Lepidodendron rimosum – Lepidodendron sahariense – Lepidodendron scutatum – Lepidodendron selaginelloides – Lepidodendron serpentigerum – Lepidodendron serratum – Lepidodendron simile – Lepidodendron spetbergense – Lepidodendron subdichotomum – Lepidodendron subrhombicum – Lepidodendron szeianum – Lepidodendron taichinganense – Lepidodendron tripunctatum – Lepidodendron vasculare – Lepidodendron vasiuchitschevii – Lepidodendron veltheimii – Lepidodendron volkmannianum – Lepidodendron worthenii.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lepidodendron» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.