Anar al contingut

Leptadenia hastata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Leptadenia hastata (Leptadenia hastata)

Leptadenia hastata és una espècie de planta comestible no domesticada, que es recolecta en territori salvage en Àfrica.[1] Existix evidència que indica que la planta posseïx principis actius antibacterianos, fungicidas, antiinflamatorios, anti-androgénicos i antidiabéticos. És pròpia d'Àfrica a on s'observa un ampli us de L. hastata en la medicina no convencional, lo que encoraja el seu estudi.

Descripció

[editar | editar còdic]

L. hastata és una planta trepadora en molts tallos en una llacor tipo làtex que s'arrastren i formen una mata en la base de la planta. Les seues fulles són glabescentes, les flors són glomérulosas i en racemus aixina com fruts de folícul. Per lo general es desenrolla en terres seques en sols arenencs tals com la sabana seca, habitant des de Senegal a Camerún i aplegant a Etiopia, Kènia i Uganda.

En Mali es realisen preparats hervir fulls de L. hastata en corfa d'Erythrina senegalensis, els quals són administrats per via oral o utilisats com un bany medicinal per a tractar oncocercosis.[2] En Chad, s'utilisen les raïls per a tractar la sarna.[3] La planta és molt utilisada en comunitats que parlen la llengua Hausa en Nigèria com a condiment i per a preparar salses.[4] També en Nigèria, els curanderos locals utilisen la planta per a tractar hipertensió, catarro i malalties de la pell.[5] En Burkina Faso, li l'utilisa per a aumentar la potència sexual (per mig del mastegat dels fulls), tractament de tripanosomiasis ( per mig de hervir dels fulls), malalties de la pell i curat de ferides (aplicant el làtex sobre les mateixes).[6] En Senegal, els fulls s'utilisen per a promoure la producció de llet materna i com un purgante[7][8] Els curanderos de Senegal utilisen L. hastata per al tractament de la próstata i el reuma.[9]

Les seues fulles són comestibles. Els fulls jóvens són recolectades, llavades i cuites abans del consum. L'espècie està considerada un aliment en cas de hambruna, aplegant els pobres i indigents a dependre de la planta per a la supervivència. En el poble Alduba, Hamer-Bena woreda, sur d'Omo en Etiopia, els agricultors cultiven l'espècie en els entancats de les granges de manera de poder recórrer a ella en cas de necessitat.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. JSTOR Global plants Leptadenia hastata
  2. Togola A, Austarheim I, Theïs A, Diallo D, Paulsen BS (2008) Ethnopharmacological uses of Erythrina senegalensis: a comparison of three areas in Mali, and a link between traditional knowledge and modern biological science. J Ethnobiol Ethnomed 4:6.
  3. Betti JL, Yemefa'a SRM, Nchembi Tarla F (2011) Contribution to the knowledge of senar wood forest products of the far north region of Cameroon: Medicinal plants sold in the Kousséri market. J Ecol Nat Environ 3: 241-254.
  4. Ibrahim HA, Ali GY, Halliru SN, Usaini S, Abdullahi II (2012) Ethnobotanical Survey of the Wild Edible Food Plants Consumption among Local Communities in Kano State, North-Western, Nigèria. International Journal of Science and Technology 2: 713-717.
  5. Dambatta SH, Aliyu BS (2011) A survey of major ethnomedicinal plants of Kano North Nigèria, their knowledge and uses by traditional healers. Bayero Journal of Pure and Applied Sciences 4: 28-34.
  6. Tamboura HH‚ Bayala B, Lompo M, Guissou IP, Sawadogo L (2005) Ecological distribution, morphological characteristics and acute toxicity of aqueous extracts of Holarrhena floribunda (G. Dò) Durand & Schinz, Leptadenia hastata (Pers.) Decne and Cassia sieberiana (dc) used by veterinary healers in Burkina Faso. Afr JTrad CAM 2: 13-24
  7. Kerarho J, Adam JG (1974) The traditional Senegalese pharmacopoeia: Medicinal and poisonous plants. Vigot brother’s edition, Paris.
  8. Arbonnier M (2000) Trees, shrubs and vines dry areas of West Africa.
  9. Mathieu G, Meissa D (2007) Traditional leafy vegetables in Senegal: diversity and medicinal uses. Afr J Tradit Complement Altern Med 10: 469-475.