Leptadenia hastata
Leptadenia hastata és una espècie de planta comestible no domesticada, que es recolecta en territori salvage en Àfrica.[1] Existix evidència que indica que la planta posseïx principis actius antibacterianos, fungicidas, antiinflamatorios, anti-androgénicos i antidiabéticos. És pròpia d'Àfrica a on s'observa un ampli us de L. hastata en la medicina no convencional, lo que encoraja el seu estudi.
Descripció
[editar | editar còdic]L. hastata és una planta trepadora en molts tallos en una llacor tipo làtex que s'arrastren i formen una mata en la base de la planta. Les seues fulles són glabescentes, les flors són glomérulosas i en racemus aixina com fruts de folícul. Per lo general es desenrolla en terres seques en sols arenencs tals com la sabana seca, habitant des de Senegal a Camerún i aplegant a Etiopia, Kènia i Uganda.
Usos
[editar | editar còdic]En Mali es realisen preparats hervir fulls de L. hastata en corfa d'Erythrina senegalensis, els quals són administrats per via oral o utilisats com un bany medicinal per a tractar oncocercosis.[2] En Chad, s'utilisen les raïls per a tractar la sarna.[3] La planta és molt utilisada en comunitats que parlen la llengua Hausa en Nigèria com a condiment i per a preparar salses.[4] També en Nigèria, els curanderos locals utilisen la planta per a tractar hipertensió, catarro i malalties de la pell.[5] En Burkina Faso, li l'utilisa per a aumentar la potència sexual (per mig del mastegat dels fulls), tractament de tripanosomiasis ( per mig de hervir dels fulls), malalties de la pell i curat de ferides (aplicant el làtex sobre les mateixes).[6] En Senegal, els fulls s'utilisen per a promoure la producció de llet materna i com un purgante[7][8] Els curanderos de Senegal utilisen L. hastata per al tractament de la próstata i el reuma.[9]
Les seues fulles són comestibles. Els fulls jóvens són recolectades, llavades i cuites abans del consum. L'espècie està considerada un aliment en cas de hambruna, aplegant els pobres i indigents a dependre de la planta per a la supervivència. En el poble Alduba, Hamer-Bena woreda, sur d'Omo en Etiopia, els agricultors cultiven l'espècie en els entancats de les granges de manera de poder recórrer a ella en cas de necessitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ JSTOR Global plants Leptadenia hastata
- ↑ Togola A, Austarheim I, Theïs A, Diallo D, Paulsen BS (2008) Ethnopharmacological uses of Erythrina senegalensis: a comparison of three areas in Mali, and a link between traditional knowledge and modern biological science. J Ethnobiol Ethnomed 4:6.
- ↑ Betti JL, Yemefa'a SRM, Nchembi Tarla F (2011) Contribution to the knowledge of senar wood forest products of the far north region of Cameroon: Medicinal plants sold in the Kousséri market. J Ecol Nat Environ 3: 241-254.
- ↑ Ibrahim HA, Ali GY, Halliru SN, Usaini S, Abdullahi II (2012) Ethnobotanical Survey of the Wild Edible Food Plants Consumption among Local Communities in Kano State, North-Western, Nigèria. International Journal of Science and Technology 2: 713-717.
- ↑ Dambatta SH, Aliyu BS (2011) A survey of major ethnomedicinal plants of Kano North Nigèria, their knowledge and uses by traditional healers. Bayero Journal of Pure and Applied Sciences 4: 28-34.
- ↑ Tamboura HH‚ Bayala B, Lompo M, Guissou IP, Sawadogo L (2005) Ecological distribution, morphological characteristics and acute toxicity of aqueous extracts of Holarrhena floribunda (G. Dò) Durand & Schinz, Leptadenia hastata (Pers.) Decne and Cassia sieberiana (dc) used by veterinary healers in Burkina Faso. Afr JTrad CAM 2: 13-24
- ↑ Kerarho J, Adam JG (1974) The traditional Senegalese pharmacopoeia: Medicinal and poisonous plants. Vigot brother’s edition, Paris.
- ↑ Arbonnier M (2000) Trees, shrubs and vines dry areas of West Africa.
- ↑ Mathieu G, Meissa D (2007) Traditional leafy vegetables in Senegal: diversity and medicinal uses. Afr J Tradit Complement Altern Med 10: 469-475.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leptadenia hastata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.