Leptodactylus apepyta

Leptodactylus apepyta (Leptodactylus apepyta)

Leptodactylus apepyta és una espècie d'amfibi del gènero Leptodactylus, ubicat en la família dels leptodactílidos. Habita en ambients humits en sabanes i boscs xerófilos en regions templat-càlides a càlides del centre de Sudamérica.

Taxonomia

Descripció original

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2019 pels zoólogos Rosio G. Schneider, Dario I. Cardozo, Francisco Brusquetti, Francisco Kolenc, Claudio Borteiro, Célio F. B. Haddad, Nestor G. Basso i Diego Balde. Va ser reconeguda per mig de l'us de múltiples fonts d'evidència: molecular, morfologia externa, coloració, osteología, bioacústica i comportament.

Localitat tipo

La localitat tipo referida és: “Les Lomitas en les coordenades: 24°32′44.1″S 60°38′33.3″O</noinclude>, a una altitut de 142 msnm, departament Patiño, Formosa, Argentina”.

Holotip

L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: LGE 8114; es tracta d'un mascle adult, que va ser capturat el 29 de giner de 2014, per D. Balde, J. M. Boeris, F. Brusquetti i J. Grosso. Es troba depositat en la colecció de herpetología del Laboratori de Genètica Evolutiva (LGE), Institut de Biologia Subtropical, Facultat de Ciències Exactes, Químiques i Naturals, Universitat Nacional de Missions, UNaM-Conicet, ubicada en la ciutat de Posades, província de Missions, Argentina.

Etimologia

Etimológicamente, el terme genèric Leptodactylus es construïx en la paraula del idioma grec leptos, que significa ‘prims’ i la paraula en llatí dactylus que és ‘dits’. L'epítet específic apepyta és un sustantiu indeclinable, construït a partir de dos paraules del idioma guaraní, apé, que significa ‘part posterior del coll’, ‘esquena’ i pytã, que es traduïx com a ‘roig’, en referència a l'intens color dorsal rojosa-rajola que presenten els espècimen vius, tant els adults com els jovenils.

Relacions filogenético i caracterisació

Dins del gènero Leptodactylus, L. apepyta pertany al grup d'espècies “fuscus”. En l'anàlisis de seqüències parcials de genés d'ADNr mitocondrial, es va trobar que és altament divergent (> 3 % de distància genètica en 16S) respecte a la seua espècie germana, L. mystacinus, dins de la qual les seues poblacions varen ser considerades fins al seu descobriment. L. apepyta se separa per la següent combinació d'estats de caràcters: una ampla franja negra des de la punta del morro fins a l'inserció de l'extremitat anterior, baix dita franja, i entre l'àrea de la vora del llavi superior, presenta una distintiva franja clara; el tímpan és obscur, chicotet i circular i està contingut per un anell timpànic també obscur; aspecte corporal robust vist des de dalt; patró de color distintiu, caracterisat per una superfície dorsal (des de prop dels narius fins a les proximitats de la cloaca) homogéneamente canella o rojosa (en chicotetes taques obscures) coloració que repetix sobre les extremitats; 1 o 2 parells de plecs dorsolaterales, en distintives i ininterrompudes franges obscures —que coincidixen en el parell superior— i interrompudes franges obscures en els plecs dorsolaterales dels flancs; cuixa, tébea i tarso en barres amples, difusas i obscures; índex cefàlic 0,77 a 0,95 (cap més ample que llarga). Ademés exhibix algunes diferències osteológicas en nassals i prevómeros, un tamany corporal moderat (46,80 a 61,41 mm en mascles i 51,67 a 66,21 mm en femelles) i un comportament reproductiu del mascle també distint, ya que les seues vocalisacions de cridada a la femella les emet posat sobre troncs caiguts i branques d'arbres pròximes al sol.

Distribució i hàbitat

Esta espècie es distribuïx en la regió biogeográfica coneguda com el Gran Chaco suramericà. Pel nort alcança la Província Ñuflo de Chaves, departament de Santa Creu, en el centre de Bolívia (en ambient de Chiquitanía); per l'orient no supera el riu Paraguay en Paraguay, tenint com a llímit oriental al departament de President Hayes; el llímit austral ho alcança en el centre de Santiago del Estero i el sur de Tucumán, en l'Argentina; per l'oest penetra en ambient de yungas en el departament Palpalá, província de Jujuy. Habita en biòtops humits dins d'una matriu de sabanes i bosc chaqueño occidental, en escassos registres en àrees ecotonales del Chaco humit (Pirané, província de Formosa).