Leptodactylus luctator
La granota criolla (Leptodactylus luctator)[1] és una espècie d'amfibi anur del gènero Leptodactylus, adscrit a la família dels leptodáctilos. Habita en ambients aquàtics en regions templades i càlides del centre, centre-este i centre-sur de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1892 pel naturaliste i escritor argentí Guillermo Enrique Hudson, en el nom científic de Granota luctator.[2]
- Localitat tipo
La localitat tipo original estimada és: “rodalies de la ciutat de Buenos Aires”. La localitat del neotipo és: “Vila Elvira, en les coordenades: </noinclude>, a una altitut de 14 msnm, partit de l'Argent, província de Buenos Aires, Argentina”.[1]
- Holotip
L'eixemplar que serviria com a tipo va conseguir escapar-se espentant cap a dalt la coberta de vidre del seu cubil, no obstant va ser dibuixat per J. Smid en les seues característiques principals.[2] Es va designar un eixemplar neotipo, és el catalogat com: LGE 22146; es tracta d'un mascle adult recolectat per Diego Andrés Barrasso en març de 2019.[1] Es troba depositat en la colecció herpetológica del Laboratori de Genètica Evolutiva (LGE) del Institut de Biologia Subtropical (CONICET-UNaM), situat en la ciutat de Posades, província de Missions, Argentina.
- Etimologia
Etimológicamente, el terme genèric Leptodactylus es construïx en la paraula en llatí leptos que significa ‘prim’, ‘delicat’, i la paraula en idioma grec daktylos (δάκτυλος, que és ‘dit’.[3] L'epítet específic luctator ve del llatí, en a on significa ‘atleta lluitador’, en alusió a la poderosa musculatura que exhibix el mascle adult en la part anterior del seu cos i en especial en els membres anteriors. En el moment en ser descoberta l'espècie, l'eixemplar tipo al propi Hudson li va prendre dos dels seus dits en les seues pates davanteres, administrant-li un abraç tan violent que li va provocar al naturaliste una aguda sensació de dolor, segons resa en la seua descripció.[2]
Història taxonómica
[editar | editar còdic]Si ben el nom de va ser reconegut en algunes ocasions durant el sigle XX,[4][5] en eixe lapsus les poblacions pertanyents a este tàxon varen ser conegudes baix el nom de Leptodactylus ocellatus; ya en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
varen passar a ubicar-se dins de lo que es pensava que incloïa l'espècie L. latrans.[6]
En l'any 2020, Felipe de M. Magalhãés i colaboradors varen publicar una revisió integral del grup d'espècies Leptodactylus latrans, en la qual estos investigadors varen proporcionar una evaluació de l'estat taxonómico i els llímits de les seues espècies. Es varen basar en un mostreig geogràfic a gran escala, aplicant als materials anàlisis d'ADN multilocus (728 seqüències mitocondrials de 429 localitats de tota la distribució geogràfica del grup), recolzats per informació acústica i descripció morfològica. Com a resultat, es va recuperar 4 principals linajes evolutius mitocondrials, un d'ells —el que alcançava una distribució més austral— no pertanyia al mateix linaje que es vinculava a la regió de la localitat tipo de L. latrans, per la qual cosa, varen procedir a revalidar a Granota luctator, ubicant-la en el gènero Leptodactylus, és dir: Leptodactylus luctator.[1]
Distribució geogràfica i hàbitats
[editar | editar còdic]Esta espècie es distribuïx àmpliament en el centre de Sudamérica, des de l'àrea del Pantanal, pel centre, surest i sur de Brasil (en tots els estats, des de Baïa i Mines Gerais cap al sur), l'extrem oriental de Bolívia, Paraguay, Uruguai i el nordest i centre de l'Argentina,[1] fins a l'extrem nordest de la regió patagónica pertanyent a dit país, alcançant allí la distribució més austral del gènero Leptodactylus. En tan àmplia geonemia habita en molt variats ambients aquàtics, des del nivell de la mar fins a més de 1000 m s. n. m., i des de chapulls ubicats en sabanes i pantans tropicals, vores de selves contínues, deserts templat-càlits i estepas templades, fins a màrgens de rius d'aigües templat-fredes. Pot viure també en ambients urbans de baixa edificació, en jardins i que encara mantinguen sangues pluvials.[7]
Característiques
[editar | editar còdic]És un amfibi gran, en una llongitut que pot superar els 10 cm entre morro i cloaca. Posseïx membres posteriors desenrollats, especialisats per a la natació i el bot. La seua coloració és polimòrfica, predominant els individus en fondo en tons groguencs, grisáceos, verdosos o parduscos, en games clares, miges o obscures. Sobre eixe patró es disponen una série de bandes llongitudinals clares més o menys delineadas i taques redonejades o amorfas de color obscur (les que poden estar unides entre sí formant seudobandas), generalment en una taca en l'àrea interocular. Ventralmente és blancuzco a gris-pàlit, llevat en la part anterior de les cuixes i en els costats del cos a on mostra un fondo groguenc a on es disponen figures obscures més o menys nítides i d'extensió variable. El mascle presenta en la part ventral del cap (i des del morro) una tonalitat obscura.[1][7]
Costums
[editar | editar còdic]És una espècie depenent del mig aquàtic, per lo manco en forma temporal. En les regions fredes hiberna en els mesos de menors temperatures.[7]
- Reproducció
Es reproduïx en la temporada càlida. El mascle és fàcilment reconeixible per presentar un inusual volum muscular en els membres anteriors i per la presència de dos espines en el polze. En batre una secreció produïda per la femella, generen una massa de bromera, en la qual coloquen els ous (de color negre), permaneixent vigilant el progenitor en un àrea central sense bromera. Després de nàixer, els taperots naden en derredor.[7]
- Dieta i predadores
Dispon d'un ampli palmito d'assuts, pràcticament tot animal que puga entrar en la seua boca pot ser capturat en la seua llengua i servir-li d'aliment, en especial amfibis, peixos i invertebrats varis (insectes, aràcnits, crustacis, moluscs, etc.). Els adults són assuts habituals de numeroses espècies de mamífers, aus rapaces i aquàtiques, reptils, peixos (com les tarariras), etc.[7][8]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]En conviure cercanamente en els humans, la fa ser una de les espècies d'amfibis més conegudes. Durant bona part del sigle XX era intensament capturada per a ser comercialisada en restaurants com a producte culinari. Açò va motivar el desenroll d'una chicoteta indústria que va explotar l'espècie en criaderos intensius[9] fins a la década de 1980, quan va ser desplaçada totalment per la granota bou nortamericana, la qual alcança major tamany, en una taxa de creiximent i conversió més rendable.[10]
Conservació
[editar | editar còdic]Encara no ha segut categorizada per la organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN). En presentar una àmplia distribució, ser abundant[7] i viure en numeroses àrees protegides, en les #categorisació nacionals li la considera com una espècie baix “preocupació menor”.[11][12][13]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Felipe de M. Magalhãés, Mariana L. Lyra, Thiago R. de Carvalho, et. al. (2020). Taxonomic Review of South American Butter Frogs: Phylogeny, Geographic Patterns, and Species Delimitation in the Leptodactylus latrans Species Group (Anura: Leptodactylidae). Herpetological Monographs, 34, 131–177.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hudson, W. H. (1892). The Naturalist in L'Argent. Chapman and Hall, Ltd., UK. (descripció en pàgina 78).
- ↑ Romero (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.
- ↑ Vaig seriar, P. (1935). Observacions de Hudson sobre alguns saurio i batrachios. Physis 11:493–494.
- ↑ Gallardo, J. M. (1964). Consideracions sobre Leptodactylus ocellatus (L.) (Amphibia, Anura) i species aliades. Physis 24:373–384.
- ↑ Lavilla, Langone, Caramaschi, Heyer & de Sá (2010). The identification of Granota ocellata Linnaeus, 1758. Nomenclatural impact on the species currently known as Leptodactylus ocellatus (Leptodactylildae) and Osteopilus brunneus (Gosse, 1851)(Hylidae). Zootaxa, n. 2346, pag.1-16.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Gallardo, José M. (1974). Amfibis de les afores de Buenos Aires. Ed: Editorial Universitària de Buenos Aires. EUDEBA, 129 p. il., fot., 16 láms. Buenos Aires, Argentina.
- ↑ Achaval, F & Olmos, A. (1997). Amfibis i Reptils de l'Uruguai. Societat Zoológica de l'Uruguai & DINAMA/MVOTMA. Montevideo. Uruguai. Barreiro i Ramos. Serie Fauna. (1): 128 pp.
- ↑ Alfredo L. Grenoville “Crío i explotació de la granota”. Edicions Llibres Tècnics Carballeira Garrido S.R.L., Buenos Aires, Argentina. 123 pp.
- ↑ Costa, C. L.; S. S. Lopes Lima; D. R. Andrade & C. Â. Agostinho (1998). Caracterização morfològica dos estádios de desenvolvimento do aparelho reprodutor feminino dona rã-touro, Granota catesbeiana, no sistema anfigranja de criação intensiva. Revista Brasileira de Zootecnologia 27: 642-650.
- ↑ Vaira, M., Akmentins, M., Attademo, M., Balde, D., Barrasso, D. A., Barrionuevo, S., ... & Cespedez, J. A. (2012). Categorisació de l'estat de conservació dels amfibis de la República Argentina. Quaderns de herpetología, 26.
- ↑ Maneyro, R., & Langone, J. A. (2001). Categorisació dels amfibis d'Uruguai. Quaderns de Herpetología, 15.
- ↑ Motte, M., Núñez, K., Cacciali Moixa, P., Brusquetti, F., Scott, N. J., & Aquino, A. L. (2009). Categorisació de l'estat de conservació dels amfibis i reptils de Paraguay. Quaderns de herpetología, 23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leptodactylus luctator» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.