Anar al contingut

Les granotes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Les granotes

Plantilla:Ficha d'obra de teatre

Per a els animals cridats granotes o sapos vore Anura.
Per a la localitat mexicana de l'estat de Michoacán vore Les Granotes (Michoacán).

Les granotes (grec antic Βάτραχοι Bátrachoi, llatí Ranae) és una comèdia escrita pel dramaturc grec Aristófanes. Va ser representada en les Leneas, una de les festes de Dioniso, en l'any 405 a. C.

Les granotes narra el història del deu Dioniso, desesperat per l'estat dels autors de tragèdies d'Atenes, i supostament recuperant-se de la desastrosa Batalla de Arginusas. Aixina, viaja al Hades per a dur de regrés a Eurípides del món dels morts. Du en si al seu esclau Jantias, que és més inteligent, fort, racional, prudent, valent i educat que Dioniso. Per a guanyar-se a l'audiència, la primera escena consistix en una série de succeïts i humor gros en la que Jantias supera subtilment a Dioniso en cada frase.

Per a trobar un camí segur al Tàrtar, Dioniso busca el consell del seu germanastre Heracles, que ya havia estat allí per a furtar al sabueso Cerbero. Dioniso es presenta en la seua porta vestit en una pell de lleó i duent una clava. Heracles, despuix de vore l'afeminat Dioniso vestit com ell, no pot sino riure. A la pregunta de quin camí és el més ràpit per a aplegar al Hades, Heracles contesta en les opcions d'aforcar-se, beure verí o tirar-se d'una torre. Dioniso elegix el més llarc viage per un llac (possiblement l'Aqueronte), el mateix que va prendre Heracles.

Quan Dioniso aplega al riu, Caronte li portea. A Jantias, sent un esclau, no se li deixa pujar a bordo, puix no va poder prendre part en la Batalla de Arginusas, i té que rodejar-ho a peu. Mentres Dioniso ajuda a remar, sent un cor de granotes croando (l'única escena de l'obra en la que apareixen granotes). La seua vora —Brekekekex ko-ax ko-ax— es repetix constantment i Dioniso s'unix a ell. Quan apleguen a la vora, Dioniso es torna a trobar en Jantias i són breument esglayats per Empusa. Un segon cor compost per esperits dels misteris dionisíacos apareix pronte.

La següent trobada és en Éaco, que confon a Dioniso en Heracles pel seu parament. Encara enfadat pel robo de Cerbero per part este, Éaco amenaça en soltar a varis mònstruos sobre ell com a venjança. Esglayat, Dioniso canvia les seues robes en Jantias. Una donzella aplega llavors i es mostra feliç de vore a Heracles. Li invita a un convit en ballarines vérgens i Jantias està més que feliç de ser obligat. Pero Dioniso vol tornar a canviar les robes de colp i repent. De nou en la pell de lleó, Dioniso es troba en més gent enfadada en Heracles, per lo que torna a canviar-l'en Jantias una tercera volta.

Quan Éaco retorna, Jantias li sugerix torturar a Dioniso per a obtindre la veritat sobre si és realment un lladre o no, i li oferix vàries opcions per a fer-ho, caracterisades per la seua crueltat. El aterrorizado Dioniso diu la veritat i admet que és un deu. En acabant de que abdós siguen assotats, Dioniso és dut davant els senyors de Éaco, i es comprova la veritat.

Dioniso troba llavors a Eurípides en mitat d'un conflicte. Eurípides, que havia mort molt recentment, està reptant al gran Esquilo per a assentar a sopar al «Millor Poeta Tràgic» en la taula de Hades. Se celebra un concurs en Dioniso de juge. Els dos dramaturcs citen versos de les seues obres i es burlen dels de l'atre per tandes. Eurípides argumenta que els personages de les seues obres són millors perque estan més propencs a la vida i la llògica, mentres Esquilo creu que els seus personages idealizados són millors per ser més heròics i models de virtut. Esquilo du ventaja en la discussió i escomença a ridiculisar a Eurípides. Fa que Eurípides cite versos de molts dels seus pròlecs, interponent cada volta un «...va perdre la seua botella d'oli».


Per a resoldre el debat, es presenta una balança i es diu a abdós que diguen uns pocs versos en elles. Aquell els versos del qual tinguen més «pes» farà que la balança s'incline al seu favor. Esquilo gana i Dioniso decidix dur-li-ho de regrés en el lloc de Eurípides. Abans de marchar-se, Esquilo proclama que Sófocles i no Eurípides deuria ocupar la seua cadira mentres no estiga.

Adaptacions

[editar | editar còdic]

El musical Les granotes va ser una adaptació lliure de l'obra de Aristófanes en els anys 1970, a on el personage de Eurípides va ser reemplaçat per George Bernard Shaw i Esquilo per William Shakespeare. Una versió estesa es va estrenar en Broadway en 2004, escrita per Stephen Sondheim i protagonisada per Nathan Lane.

Jason Tyne, Keith Dworkin i Rachel Klein varen estrenar una nova versió usant números circenses en setembre de 2006, representats per la Rising Sun Performance Company en Central Park. L'adaptació, ambientada en un escenari contemporàneu, reemplaçava a Empusa per un karaoke grec, a Esquilo per Antón Chéjov, a Eurípides per Arthur Miller (incloent bromes pujades de to sobre Marilyn Monroe) i a Sófocles per Tennessee Williams.

En 2023 és filmada Frogs, una producció amateur rodada íntegrament en grec en subtítuls en holandés, l'argument del qual reproduïx, en retocs, el de Les granotes de Aristófanes.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons