Les tres edats de la dòna i la Mort

Les tres edats de la dòna i la Mort (en alemán: Die drei Lebensalter und der Tod) és una pintura d'Hans Baldung de 1510-1511. Décades més tarde l'artiste realisaria una atra versió més coneguda, que es conserva en el Museu del Prat.

Baldung va apretunyar les tres figures femenines en la mitat esquerra del llenç i va deixar tota la dreta per a la Mort. Aixina, el quadro es veu privat d'eixe equilibri de masses i proporcions, al que tant aspirava Durero. En contrast, en el llenç hi ha moviment en forma de vel i una vella que dona un pas enèrgic cap a la Mort. Un fi vés-ho envol a la chiqueta en la vora inferior esquerra del llenç, després s'eleva i s'esgola a través del colze de la jove, passant per davant d'ella sostingut per la mà de la Mort i desapareix, revoloteando per la vora dreta.

El vel trasparente és el víncul entre la chiqueta, la dòna i la Mort. Este víncul ho completa la vella darrere, en un gest enèrgic apartant el braç de la Mort cap a un costat en la seua mà i sostenint en l'atra l'espill a on es contempla la jove, satisfeta de la seua joventut i bellea, inconscient del perill d'un final prematur.^[1]

Totes les figures del llenç estan conectades entre sí. Dona la sensació d'una espècie de dansa, en la que ballen sense prendre's de les mans, pero usant la tela que simbolisa el fil de la vida.