Leucita
La leucita és un mineral de la classe 9 (silicats), segons la classificació de Strunz. És un aluminosilicato potásico que es troba ordinàriament en grups de cristals o en agregats granosos de color gris clar i en ocasions groguenc o rojós en lluentor vítreo, semitraslúcidos o traslúcidos sol en les vores. Té una durea de 5,5 i 6 i una densitat de 2,5 g/cm³
Els cristals tenen forma d'icositetratedro regular. Estes formes, no obstant deuen considerar-se com un cas de mimetisme, ya que dits cristals estan formats per un agregat de laminillas microscòpiques dotades de doble refracció. Calfant-los a 265 °C, dits cristals es tornen isótropo i regulars. Pero en gelar-los apareix de nou en ells la birrefringencia i l'estructura abans citada.
La leucita es descompon fàcilment, donant caolín i les solucions de composts sòdics la convertixen en analcima.
Va ser descobert per primera en Mont Somma en la ciutat italiana de Nàpols Metropolitana i va ser descrit en 1791 per Abraham Gottlob Werner.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]La leucita es troba únicament en roques eruptivas d'orige terciario més modern. És un dels components principals de certs basalts, traquitas i fonditas, encara que a voltes solament en ajuda el microscopi puga reconéixer-se en estes roques.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Leucita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.