Leucoplasto
Els leucoplastos (del grec "leukos" <blanc> i "plasts" <organelo>) són plastidios que almagasenen substàncies incoloras o poc coloreadas. Abunden en òrguens de almagasenament llimitats per membrana que es troben solament en les cèlules de les plantes i de les algues. Estan rodejats per dos membranes, de la mateixa manera que les mitocondrias, i tenen un sistema de membranes internes que poden estar intrincadament plegades. Els plástidos madurs són de tres tipos: leucoplastos, cromoplastos i cloroplastos. Els leucoplastos almagasenen almidó o, en algunes ocasions, proteïnes o olis. Els cromoplastos contenen pigments i estan associats en els colores taronja i groc lluent de frutes, flors i fulls de l'autumne. Els cloroplastos són els plástidos que contenen clorofila i en els quals té lloc la fotosíntesis. De la mateixa manera que atres plástidos, estan rodejats per dos membranes; la membrana interna, la tercera membrana dels cloroplastos, forma una série complicada de compartimientos i superfícies de treball interns.[1][2]
En resum, són organelos rodejats de dos membranes i es classifiquen segons els pigments i substàncies que continguen:
- Leucoplastos: sense pigments.
- Cloroplastos: en clorofila.
- Cromoplastos: contenen pigments, com els carotenos.
- Amiloplastos: contenen almidó.
Atres tipos de plasts
[editar | editar còdic]
En el estroma es produïx l'elaboració de hidrats de carbono, aixina com la síntesis d'alguns àcit grassos i proteïnes.
- Plast
- Cloroplasto i etioplasto
- Cromoplasto
- Leucoplasto
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Leucoplastos» (en espanyol). Consultat el 14 de febrer de 2021.
- ↑ «Leucoplasto» (en espanyol). Consultat el 14 de febrer de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leucoplasto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.