Leucostele tunariensis
Leucostele tunariensis és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Leucostele, dins de la família Cactaceae. És endèmica de la regió central de Bolívia, concretament en el departament de Cochabamba.
Descripció
[editar | editar còdic]Leucostele tunariensis és una espècie de cactus columnar, ramificada des de la base, que alcança entre 2 i 3 m d'altura. Els tallos presenten forma claviforme a cilíndrica, epidermis de color vert apagat i alcancen fins a 12 cm de diàmetro.
Els tallos posseïxen entre 16 i 21 costelles en vores agudes. Sobre elles es disponen areolas ovalades, d'aproximadament 4 a 6 mm de diàmetro, separades entre sí per fins a 1 cm i proveïdes de feltre gris. Cada areola desenrolla al voltant de 17 espines sense una diferenciació clara entre espines centrals i radials. Les espines es distribuïxen radialmente al voltant de la areola. Les més curtes alcancen aproximadament 5 mm de llongitut, les intermiges al voltant d'1,2 cm i les més llargues fins a 2,6 cm, generalment dirigides cap a avall. En les areolas superiors les espines alcancen fins a 6 cm de llongitut. Totes són molt primes, aciculares, flexibles i de color groc pajizo.
Les flors apareixen prop de l'àpiç dels tallos i es disponen formant una corona. Són nocturnes, infundibuliformes i de color blanc. Alcancen de 15 a 17 cm de llongitut i entre 12 i 15 cm de diàmetro. El ovari presenta forma globosa, medix aproximadament 2,5 cm de diàmetro i desenrolla escamas vert clar en àpiç rosat d'al voltant de 5 mm de llongitut. Estes escamas es troben cobertes per una densa capa de pèls lanosos marrons i negres. El tubo floral alcança aproximadament 2 cm de llongitut, presenta una llaugera curvatura i color marró clar. Sobre ell es disponen escamas rosades disperses d'al voltant de 6 mm de llongitut, cobertes per abundants pèls marrons i negres. Les escamas de la part superior del tubo alcancen aproximadament 1,2 cm de llongitut, presenten forma molt acuminada i color vert púrpura.
Els segments externs del periant són lanceolats i alcancen aproximadament 3 cm de llongitut i 1,5 cm d'esgambi. Presenten color púrpura en una franja central verda obscura. Els segments intermijos alcancen al voltant de 5,5 cm de llongitut i 2 cm d'esgambi. Els segments interns són amples, espatulados, d'aproximadament 6,5 cm de llongitut i 4,5 cm d'esgambi, en àpiç redonejat i color blanc. Els estams es disponen en dos séries. Els inferiors naixen aproximadament 1 cm per damunt de la base del tubo floral i terminen al voltant d'1,5 cm per baix de la gola floral. Els estams superiors alcancen prop de 6 cm de llongitut i els inferiors aproximadament 3,5 cm. Presenten color vert en la part basal i blanc en la superior. Les anteres són grogues a parduzcas. El estil medix aproximadament 10 cm de llongitut i 3 mm de diàmetro, en color vert clar en la part inferior i blanc en la superior. El estigma presenta 18 lòbuls amples, groguencs i d'al voltant d'1,8 cm de llongitut.
El frut presenta forma globosa i alcança aproximadament 4 cm d'altura i 5 cm de diàmetro. Presenta color vert obscur, en ocasions en tonalitats púrpura obscures. Les escamas superiors del frut alcancen entre 1,5 i 2 cm de llongitut i presenten àpiç acuminado. Les inferiors són més amples i medixen al voltant de 8 mm de llongitut. Totes les escamas es troben densament cobertes per pèls curts de color marró obscur a negruzco, junt en alguns pèls blancs. La base del frut apareix completament coberta per pèls. La polpa és blanca o groguenca i resulta comestible.
Les llavors alcancen entre 1,5 i 2 mm de llongitut. Presenten superfície lluenta i finamente punteada.[1][2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie es troba en la regió central de Bolívia, en el mont Tunari, dins de la província de Tancada del departament de Cochabamba, entre les localitats de Yurac Kkasa i Sant Miguel. [1][3]
Habita ambients desérticos i de xara seca d'alta montanya, a altituts compreses entre els 3000 i 3800 m s. n. m., a on forma part de la vegetació característica de la puna.[2][4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Trichocereus tunariensis, publicada en 1959 pel botànic bolivià Martín Cárdenas Bella en la revista científica Cactus (Paris) 64: 160.[5][3]
Més vesprada, el botànic Boris Oliver Schlumpberger va traslladar l'espècie al gènero Leucostele per lo que va passar a cridar-se Leptocereus tunariensis. Va registrar estos canvis en la revista científica Cactaceae Systematics Initiatives: Bulletin of the International Cactaceae Systematics Group 28: 29, publicada en 2012.[6][7]
- Leucostele: nom genèric derivat de les paraules gregues leukos (que significa 'blanc') i stēlē (que es traduïx com a 'columna' o 'poste'). El seu significat pot interpretar-se com a «columna blanca», en alusió al porte columnar característic d'estes cactáceas i a les seues espines rígides, lluentes i de color blanquecino.[8]
- tunariensis: epítet específic d'orige geogràfic que fa referència al Cerro Tunari, en Bolívia, lloc a on es va descobrir l'espècie. El sufix llatí -ensis s'utilisa habitualment en nomenclatura científica per a indicar procedència, orige o relació en un lloc determinat.[9][10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria indica que actualment presenta un baix risc d'extinció per la seua àmplia distribució geogràfica i a l'abundància de les seues poblacions. En l'actualitat no s'han identificat amenaces significatives que comprometen la seua supervivència, encara que en algunes zones existixen activitats agrícoles pròximes a les seues àrees de distribució.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en Quillacollo, Bolívia
-
Porte columnar de la planta
-
Detall del talle
-
Detall de la flor
-
Perfil de la flor
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Albesiano Clots (2015). [1], Universitat Nacional de l'Argent.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 247–248. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Nouvelles Cactées Boliviennes. VI. Sect. 1».Cactus (Paris).(64)
- 160–161.Consultat el 5-6-2026.
- ↑ 4,0 4,1 «Echinopsis tunariensis: Lowry, M.». IUCN Ret List of Threatened Species. doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152375A121471349.en. Consultat el 2026-06-04.
- ↑ «Trichocereus tunariensis Cárdenas | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-06-04.
- ↑ «Leucostele tunariensis (Cárdenas) Schlumpb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-06-04.
- ↑ «Leucostele tunariensis | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-06-04.
- ↑ «Leucostele» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-05-30.
- ↑ «Sobre el sufix -ENSE» (en és). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 2025-12-29.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). , Springer, p. 245. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leucostele tunariensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.