Lingot d'or

| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |

El lingot d'or o barra d'or és una de les presentacions físiques que s'utilisen des de temps inmemoriales per a manipular i almagasenar l'or.
Ademés, és un material refinat de forma rectangular, en diferents traçats als costats. Existixen dos tipologies de barres d'or: el lingot falcat i el fos.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]La seua fabricació consistix en la fusió del metal i la seua abocada en un mòle (colada), normalment en forma de piràmide truncada en base rectangular, facilitant aixina el seu almagasenament. Els lingots utilisats com reserva d'or per alguns bancs centrals i uns atres grans operadors tenen un pes de 400 onces troy (12,4 kg), en una purea mínima del 99,5% (encara que casi sempre s'usa or pur al 99,99%), i formen part de l'estàndart Good Delivery.[2] Este estàndart de la London Bullion Market Association permet lingots d'entre 350 i 430 onces de pes, pero els de 400 onces són els que més s'usen internacionalment en gran diferència com, per eixemple, els almagasenats en Fort Knox.[3] Al preu mig aproximat de 2016-2018 d'uns 1.250 dólars/ozt o 1.100 euros/ozt, el seu valor ronda els $500.000 o 440.000 €. Un lingot semblat als de l'estàndart Good Delivery pero que no complixca alguna de les seues especificacions deu dur la marca "NGD" (senar-Good-Delivery.)

Donat l'elevat preu d'un lingot estàndar, en el comerç majoriste a menor escala molts operadors utilisen la cridada kilobarra (kilobar) d'1 kg (32,15 onces troy); al mateix preu aproximat de 2016-2018, el seu valor està entorn a $40.000 o 34.000 €, lo que resulta més pràctic en este segment. Estes kilobars no deuen confondre's en l'unitat de mida de pressió quilobar, sense cap relació. Per al mercat més minoriste s'utilisen barritas de pesos inferiors, típicament de 2, 5, 10, 20, 50, 100, 250 i 500 grams o una o vàries onces troy (1 ozt = 31,1 g.) En general, estes barres no tenen la característica forma de piràmide truncada dels lingots Good Delivery, sino que solen ser ortoedros de baixa altura ("llosetes") en les vores suavisades.
Tot lingot o barra d'or deu dur clarament gravat el seu fabricant o emissor, pes i llei (purea), de tal modo que siguen fàcilment identificables i tasables. Poden anar acompanyats per un número de série, atres senyes o marques i un certificat d'autenticitat. Alguns emissors importants com UBS els incorporen també una làmina difractiva anàloga als hologramas en el revers per a major seguritat i bellea; les barres aixina tractades es diuen kinebarras (kinebars).

El lingot d'or pur més gran del món va ser produït per Mitsubishi Materials Corporation en 2005 i pesa 250 kg.[4] Es troba expost al públic en el Museu de l'Or de Toi (Japó).
Atres presentacions i lingots vaig dorar
[editar | editar còdic]Els lingots i barres resenyats anteriorment, junt en les monedes, són els comunament utilisats per a l'almagasenament de l'or com a valor o inversió en escassos usos pràctics. Per al seu processament i us industrial en joyeria i aplicacions tecnològiques, solen amprar-se aleacions i composts menys purs pero més útils per a cada necessitat específica.[5]
- Artícul principal → Barra de vaig dorar.
Existix un tipo de lingot que es produïx normalment per al transport entre mines, fundició i refineria compost per una aleació d'argent, or i/o atres metals en graus de purea variables, cridat lingot vaig dorar, el pes del qual pot ascendir a 25 kg. Els lingots vaig dorar són més resistents que els de or pur, en lo que hi ha menys risc de pèrdua de material per danys en trànsit, i ademés permeten a les refineria extraure una diversitat d'aleacions i composts per a les necessitats exactes de cada client en major simplicitat i economia en els processos. Quan la proporció d'or en un lingot vaig dorar és elevada (especialment si és superior al 50%), a voltes se'ls crida coloquialment lingots d'or com els seus anàlecs d'alta purea, lo que pot induir a confusió entre els llecs.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Eduar Yosniel Pardal Penya. «Lingots d'or: ¿quànt val i on comprar un?».
- ↑ «LBMA - Good Delivery Rules» (en anglés). Consultat el 14 de març de 2017.
- ↑ «Currency & Coins: Fort Knox Bullion Depository» (en anglés). Departament del Tesor dels Estats Units. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2019. Consultat el 14 de març de 2017.
- ↑ «Mitsubishi makes record-size gold bar» (en anglés). Japan Claves. Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2015. Consultat el 11 de març de 2017.
- ↑ Custodial Bullion Storage
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lingote de oro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.