Linochilus tenuifolius
Linochilus tenuifolius és una espècie planta en flor de la família Asteraceae. És endèmica de Colòmbia.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Linochilus tenuifolius va ser descrita per José Cuatrecasas Arumí baixe el nom de Diplostephium tenuifolium en Caldasia 2(8): 211-212. 1943.[2][1]
En 2017, Vargas et al varen demostrar en un estudi filogenético que el gènero Diplostephium sensu Cuatrecasas és bifiletico, consistint de dos clados. Un grup monofiletico de Diplostephium sensu clapixc distribuït principalment en els Vages del Nort i germà del clado que comprén a Blakiella, Hinterhubera i Laestadia. El segon clado distribuït principalment en els Vages Centrals, Diplostephium sensu stricto forma un clado en Parastrephia. D. tenuifolius pertany al primer clado i fa part de la Série Denticulata.[3]
En 2018, Oscar M. Vargas reinstauró el gènero Piofontia i va transferir a est les espècies de Diplostephium del clado dels Vages del Nort. En la qual es va realisar una nova combinació per a Diplostephium tenuifolium sent ara Piofontia tenuifolia.
En 2019, Patricio Saldivia i Oscar M. Vargas varen realisar 59 noves combinacions per al gènero Linochilus, degut a que este té prioritat sobre el gènero Piofontia. Les 60 combinacions fetes per a Piofontia varen ser llistades com sinònims. Per lo tant el nom vàlit actualment és Linochilus tenuifolius.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre de fins a 10 m d'altura. Branques terminals densament cinéreo-tomentosas. Fulls alternes; pecíol tènue; làmina oblongo-elíptica; àpiç redonejat, mútico o breument mucronado; base atenuada; en el fes colro vert ocre, glabra; nervi mig prominent, 8-14 parells de nervis secundaris a penes conspicuos; el envés densament tomentoso aracnoideu; marge lleument revoluta a sovint en dents agudes. Les #inflorescència són panícules terminals; pedúncul i branques cinéreo-tomentosas; bràctees lineares tomentosas, agudes. Capítuls radiados; involucre cilíndric; filarias 6-radiadas, les del mig linear-lanceoladas, les exteriors ovado-lanceoladas obtuses, les inferiors agudes, ocráceas o fuscas en l'àpiç. Flors exteriors femenines liguladas; corola en un tubo floral densament piloso-glanduloso, lígula obovada, obtusa tridentada, breument papilosa; estil tan llarc com la lígula; estigma en branques llineals; ovari trígono villoso, glanduloso; papus albo-ocráceo, bolets fins i agudes. Flores de disc hermafroditas; corola tubulosa-acampanada en 5 lòbuls triangulars; tubo densament piloso; ovari linear elongado, hispido; pape albo-ocráceo, bolets pilosas engrandides cap a l'àpiç; branques de l'estigma llineal-elongadas, pèls crasos palesos.[4]
Distribució
[editar | editar còdic]L. tenuifolius és endèmica de Colòmbia, es distribuïx en la Cordillera Oriental en els següents departaments: Boyacá, Cessar, Cundinamarca, La Guajira, Meta i Santander, en un ranc altitudinal de 2200-3900 m s. n. m.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Linochilus tenuifolius (Cuatrec.) Saldivia & O.M.Vargas» (en en). Kew Science, Plantes of the World Online. Consultat el 12 de setembre de 2021.
- ↑ «Diplostephium tenuifolium Cuatrec.» (en en). TROPICOS. Missouri Botanical Garden.. Consultat el 12 de setembre de 2021.
- ↑ (2017).«Conflicting phylogenomic signals reveal a pattern of reticulate evolution in a recent high-Andean diversification (Asteraceae: Astereae: Diplostephium)».New Phytologist.214(4)
- 1736-1750.doi:10.1111/nph.14530.Consultat el 12 de setembre de 2021.
- ↑ (1943).«Estudis sobre Plantes Andinas V».Caldasia.2(8)
- 211-212.
- ↑ «Diplostephium tenuifolium Cuatrec.». Catàlec de plantes i líquenes de Colòmbia. Institut de Ciències Naturals, Universitat Nacional de Colòmbia. Consultat el 12 de septiembrede 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Linochilus tenuifolius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.