Liposoma

Liposoma

Esquema d'un liposoma format per fosfolípits, contenint i rodejat d'una solució acuosa.

Un liposoma és una vesícula esfèrica (menuda bombeta) en una membrana composta d'una doble capa de fosfolípits, que consten de parts hidrosolubles i liposolubles.

Els fosfolípits en una solució acuosa formen l'estructura esfèrica coneguda com a liposoma. Durant este procés les coes lipófilas dels fosfolípits entren en contacte entre elles formant una membrana de doble capa que és hidrófila en les seues parts exteriors i lipófila en el seu interior. Per lo tant, l'interior i l'exterior d'un liposoma és hidrosoluble i l'interior de la membrana de l'liposoma és liposoluble. Per definició, els liposoma contenen un núcleu de solució acuosa; els lípits esfèrics que contenen material no acuoso es denominen micelas.

En envoldre una substància acuosa, actualment s'utilisen com a transportadors de diverses substàncies a l'exterior i l'interior de la cèlula. Algunes d'estes substàncies són medicaments o cosmètics (es pot lliberar durant llarc temps, podent aixina mateix mantindre hidratada la pell), i inclús s'utilisen en biotecnología, en alguns casos de teràpia genètica, per a introduir genés d'un organisme en un atre diferent. Els liposoma de tamany nanométrico baix, es denominen nanosomas.

Història

La formació de vesícules lipídicas artificials per mig del engrosamiento de fosfolípits en un mig acuoso va ser inicialment descrit per Bangham et al. Originàriament estes vesícules, ara conegudes com a liposoma, varen ser utilisades com a models de bicapas lipídicas per a estudiar el transport de ions a través de les membranes celulars, i eixos primers experiments varen ser els que varen impulsar una gran cantitat d'estudis posteriors en biofísica de les membranes.

Durant la década de 1970 les investigacions sobre els liposoma varen ser més allà de l'àrea de la física de les membranes i es varen adinsar en l'àrea de la seua aplicació terapèutica en dos àrees a saber: l'alteració de la disposició de teixits en macromolécula in Vitro i l'introducció de molècules des de l'exterior en cèlules in Vitro. Va ser aixina com els estudis de les vesícules liposomales es varen enfocar en tres àrees: la biofísica, la biologia celular i la medicina.

En els primers anys del desenroll dels liposoma estos eren vists com a “proyectils màgics”; no obstant en els anys posteriors i en l'actualitat es té més consciència de les llimitacions dels liposoma per al seu us en les àrees anteriorment descrites.

És aixina com la década de 1980 va ser un periodo de consolidació en les investigacions liposomales. Ademés va ser temps en que es varen donar grans alvanços sobre l'estabilitat dels liposoma en decorreguts biològics i del desenroll de tecnologies per a la preservació en estant de formes farmacèutiques liposomales. Durant la década de 1990 es varen donar en esta matèria proves clíniques i d'aprovació de productes inyectables.

Des de la década de 1970 fins a l'any 2000 s'havien publicat més de 20 000 artículs científics relacionats en els liposoma en àrees tan diverses com a transferència i mutació genètica. El primer reporte sobre les liposoma com adyuvantes immunològics va ser fet al final dels anys 1970 i des d'eixe moment numerosos estudis han segut publicats referents a este us dels liposoma. Entre 1975 i octubre de 1990 es varen registrar 353 palesos en Estats Units sobre els liposoma i de temes relacionats, la majoria d'ells entre 1989 i 1990, sent individus i universitats els que varen registrar la major cantitat (27%). Ya per a l'any 2000 s'havien registrat més de 200 palesos que protegien la seua formació, estructura, manufactura i us.

Estructura

Els liposoma poden estar composts de fosfolípits derivats en la naturalea en cadenes de lípits mesclats (com la fosfatidiletanolamina present en l'ou) o de components tensoactivos com el DOPE (dioleolylphosphatidylethanolamine).

Esta estructura permet a un liposoma absorbir i transportar substàncies hidrosolubles (com vitamina C i conservants químics) ademés d'agents liposolubles (com vitamina I i fragàncies). Es tracta per lo tant d'un arma de doble brot ya que un liposoma permet transportar substàncies en efectes tant negatius com a positius per a la pell.

Els mateixos fosfolípits que componen la membrana de l'liposoma també formen part important de l'estructura de la membrana celular; i els lípits que componen la substància intercelular, també contenen molts fosfolípits. La compatibilitat en la pell és bona ya que l'estructura dels liposoma és idèntica a l'estructura de la membrana celular. Els teixits que són com la pell ajuden a previndre alèrgies. Per tot això, els liposoma poden suplir carències de fosfolípits en cèlules o en lípits intercelulares, quan estos han segut llaugerament danyats com a resultat d'una neteja cutànea excessiva, per eixemple. D'igual importància per a les cèlules, són les ceramidas, que combinades en els fosfolípits constituïxen tandem ideal per al conte de la pell.