Anar al contingut

Livyatan melvillei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Livyatan melvillei

Livyatan melvillei és una espècie extinta de cetáceo odontoceto, pertanyent a la superfamilia Physeteroidea, conegut per diferents fòssils trobats en les costa del oceà Pacífic, en lo que ara és Perú i Chile.

Els seus fòssils es varen trobar per primera volta en el desert de Pisco, Regió de Ica, Perú, en roques de fa 9,9 a 8,9 millons d'anys (Tortoniano, Mioceno tardà).[1][2] Es varen trobar els restants fòssils del 75 % del cràneu i grans fragments dels maxilars, aixina com vàries dents (els majors medien 36 cm de llongitut, molt més que l'actual cachalote). El seu cràneu media uns 3 metros de llarc i la llongitut total va deure ser de 13,5 a 17,5 metros. Posteriorment varen ser reportats dents de l'espècie en la Formació Baïa Anglesa, en Chile, els que posseïen 12 cm de diàmetro i 36 cm de llarc.[3]

El cetàceu actual més semblat a Livyatan melvillei és el cachalote (Physeter macrocephalus), encara que una de les principals diferències consistix que Livyatan posseïa dents en abdós maxilars. Se supon que era un depredador agressiu i possiblement cohabitó i tal volta va lluitar en un atre superdepredador, Carcharocles megalodon, que va poder aplegar a medir fins a 16 metros de llongitut.[4]

Etimologia i nomenclatura

[editar | editar còdic]

El nom específic es va posar en honor a l'autor de Moby-Dick, Herman Melville.[5][6] El nom Leviathan colocat inicialment a este cetàceu era l'homònim més modern de Leviathan Koch, 1841 (vore Leviathan). Els homònims més moderns deuen ser reemplaçats, llevat baix algunes condicions especials.[7] En agost de 2010, rectificant esta situació varen assignar el nom definitiu al gènero com Livyatan, a partir del seu nom original del hebreu.[8]

Descobriment

[editar | editar còdic]

En novembre de 2008, es varen descobrir els restants fòssilés de Livyatan melvillei en els sediment de la formació de Pisco en Cerro Colorat, 35 km al surest d'Ica, Perú.[5] La troballa consistix en un cràneu parcialment conservat en vàries dents i una mandíbula.[5] L'investigador del Museu d'Història Natural de Róterdam Klaas Post va entropeçar en els restants al final d'un dia de treball de camp en novembre de 2008. Post va formar part d'un equip internacional d'investigadors, dirigits per Christian de Muizon, director del Museu d'Història Natural en París, que va incloure atres paleontòlecs de l'Universitat de Utrecht, el Museu d'Història Natural de Róterdam, el Museu d'Història Natural de Chafa, el Museu d'Història Natural de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos de Llima i l'Institut Real de Bèlgica de Ciències Naturals.[6]

Els fòssils es varen datar en 12 a 13 millons d'anys d'antiguetat; es varen preparar en Lima, Perú, i actualment formen part del Museu d'Història Natural d'esta ciutat.[9]

Anys despuix es varen mencionar també restants fòssils de l'espècie en la localitat de Caldera, en el nort de Chile, a on es varen trobar enormes dents associades a atres restants de ballenes i animals marins, tots de la Formació Baïa Anglesa, d'a on prové també Pelagornis chilensis.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lambert, Olivier; Bianucci, Giovanni i Muizon, Christian de(2017).179
    404-474.
  2. «[1]», Nature.
  3. 3,0 3,1 Publicació Ocasional del Museu Nacional d'Història Natural.
  4. BBC. «Ficha del megalodón». Consultat el 15 de juliol de 2010.
  5. 5,0 5,1 5,2 Nature.Nature.Perú:466
    105–108.doi:10.1038/nature09067.Consultat el 2 de juliol de 2010.
  6. 6,0 6,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada SM
  7. International Commission on Zoological Nomenclature - ICZN. «Article 60. Replacement of junior homonyms».
  8. Lambert, O., Bianucci, G., Post, K., de Muizon, C., Sales-Gismondi, R., Urbina, M. and Reumer, J. (2010). "The giant bite of a new raptorial sperm whale from the Miocene epoch of Peru [Corrigendum]." Nature 466: 1134. doi:10.1038/nature09381
  9. «[2]», guardian.co.uk.