Lixiviación (metalúrgia)

Archiu:Lixiviacion.jpg

Lixiviación

En metalúrgia extractiva es coneix com lixiviación al procés d'extraure des d'un mineral una espècie d'interés per mig de reactius que la dissolen o transformen en sals solubles. En atres paraules, en la lixiviación es recuperen espècies útils des d'una fase líquida, corresponent a la substància o una sal d'esta en dissolució acuosa. Els minerals que usualment són lixiviados són aquells menys oxidados (òxits, carbonats, sulfats, silicats, etc.).

La lixiviación és una tècnica àmpliament utilisada en metalúrgia extractiva que convertix els metals en sals solubles en mijos acuosos. En comparació a les operacions pirometalúrgicas, la lixiviación és més fàcil de realisar i molt manco amoladora, ya que no es produïx contaminació gaseosa. Els seus principals inconvenients són la seua alta acidea de treball i en alguns casos els seus efluents residuals tòxics, i també la seua menor eficiència causada per les baixes temperatures de l'operació, que afecten dramàticament les taxes de reacció química.

El mineral usat per al procés de lixiviación pot ser o ben oxidado o ben sulfurat. Per eixemple, per a un mineral oxidado, una reacció de lixiviación àcida simple pot ser ilustrada per mig de la reacció de lixiviación de l'òxit de zinc:

ZnO + H₂SO₄ → ZnSO₄ + H₂O

En esta reacció el ZnO sòlit es dissol, formant sulfat de zinc dissolt en aigua.

En molts casos poden ser usats atres reactius per a lixiviar òxits. Per eixemple, en la metalúrgia de l'alumini, l'òxit d'alumini reacciona en solucions alcalinas:

A el₂O₃ + 3H₂O + 2NaOH → 2NaAl(OH)₄

La lixiviación de sulfur és un procés més complex per la naturalea refractaria de minerals de sulfur. Açò implica a sovint l'us de recipients a pressió, cridats autoclau. Un bon eixemple del procés de autoclau de lixiviación es pot trobar en la metalúrgia del zinc. Es descriu millor per la següent reacció química:

2ZnS + O₂ + 2H₂SO₄ → 2ZnSO₄ + 2H₂O + 2S

Esta reacció es produïx a temperatures superiors al punt d'ebullició de l'aigua, creant aixina una pressió de vapor dins del recipient. L'oxigen s'injecta a pressió, fent que la pressió total en el autoclau siga major a 0,6 MPa.

La lixiviación dels metals preciosos com l'or pot portar-se a terme en cianur o l'ozon baix condicions suaus.

Lixiviación in situ

S'utilisa per a menas de llei baixa. L'inversió és mínima. També s'utilisa per a tractar relaves que continguen mineral ric ya que es veu que en la mineria artesanal rebugen relaves en un llei baixa.

Lixiviación en botaderos

La seua aplicació és per a minerals de baixa llei tant per a òxits com a sulfur. Els cicles de lixiviación són llarcs. Este sistema no requerix chancado, ya que el mineral és descarregat tal com ve de la mina sobre una pendent o pila i després se li implanta un sistema de rec.