Lixus

Lixus és un antic assentament coster situat a uns 3 km al nort de la ciutat de Larache, en noroest de Marroc, en la vora dreta de l'estuari del riu Lucus o Loukkos. L'ubicació va ser d'una de les principals ciutats de la província romana de Mauritània Tingitana. Esta ciutat es troba rodejada per tossals que estan vorejades al nort i a l'est per un bosc de alcornoques.

Història

Fundat pels fenicios, potser en el VII, va quedar més vesprada en mans dels cartagineses, en els que va consolidar la seua importància com a lloc comercial per a la navegació en l'Atlàntic. Plinio el Vell, en el seu Història Natural senyala l'existència en Lixus d'un temple dedicat al deu fenicio Melkart.^[1] Despuix de la destrucció de Cartago, Lixus va mantindre la seua importància, quedant en mans dels reis mauritanos, d'entre els que va destacar Juba II, que va renovar la ciutat. En l'anexió de Mauritània per Roma en l'any 40, Lixus va rebre l'estatus de colónia imperial, formant part de la província de Mauritània Tingitana.^[2] Lixus va alcançar una época d'esplendor durant el regnat de l'emperador Claudio, com a port exportador d'oli d'oliva, sal i garum.

La decadència del poder romà en la zona, ya que en l'any 285 totes les possessions romanes al sur del riu Lucus varen ser abandonades per l'emperador Diocleciano, va causar l'ocàs de Lixus, convertida en ciutat fronteriça. Sembla ser que la ciutat va ser abandonada en el V, en el colapse del poder romà en la zona.

La colmatación de l'estuari del riu va fer que el port es traslladara a Larache en el curs de l'Edat Mija, quedant Lixus com un centre menor, dotat, no obstant, d'una mesquita.

Treballs arqueològics

Referent a les investigacions arqueològiques destaquen els treballs de l'arqueòlec espanyol Miquel Tarradell qui va realisar les primeres excavacions en 1947, desenrollant les primeres datacions estratigráficas sobre el jaciment de Lixus. A la seua volta va destacar un "paralelisme cultural" entre les dos vores del estret de Gibraltar i la seua vinculació en Orient.

Si be és cert que prèviament s'havien realisat varis treballs com és el cas de H. de la Martiniere, qui segons els documents va descobrir la primera inscripció en llengua púnica.

Abans de procedir les excavacions es varen realisar treballs previs ademés de recórrer a l'informació recopilada en les fonts com és en este cas, els texts grecolatinos. En 1895 el vicecónsul espanyol Cuevas va informar de l'existència del jaciment de Lixus.

Més alvance en 1923 es varen mamprendre extenses explotacions a mans de l'arqueòlec espanyol César Luis de Montalban i Mazas, qui va descobrir certes tombes. Posteriorment, en 1929, va publicar el treball “Estudis de les pedreres de Lixus”. Gràcies a eixos alvanços previs al començament de el XX varen poder realisar grans bestreta en les excavacions a partir de la segona mitat.

Trobem també treballs realisats per l'arqueòlec espanyol Manuel Fernández Miranda i Mohammed Habibi encarregats de realisar un estudi protohistòric del jaciment els qui realisen un balanç de l'importància històrica de la ciutat de Lixus en l'Antiguetat, a la llum de l'informació obtinguda a través de les fonts lliteràries. Un treball que es troba dividit en tres parts segons les senyes: En primer lloc les troballes en mauritania, tant en els nivells de les estructures, com l'estratigrafia datada entre el 200/175 a. C. en un mobiliari ceràmic considerable. La segona part correspon als nivells púnico-mauritanos corresponent als sigles V-III a. C. I en tercer lloc les troballes fenicios, que es dividixen en dos parts: Per un costat una fase anterior a les estructures arquitectòniques fenicias i per una atra part, una atra fase completament fenicia datada a partir del primer quarto de el VII

També de Lixus procedix un colgante de cestillo en argent similar als que s'han trobat en les necròpolis de la regió de Tànger.

Excavacions i monuments

Encara que excavat parcialment, el jaciment arqueològic de Lixus es troba en un estat de relatiu abandó, especialment comparat en el de Volubilis. Destaquen les termes, construïdes a mitan de el I despuix de la destrucció de la ciutat mauritana, un amfiteatre, una fàbrica de garum i una série de domus en mosaics geomètrics i figurats, conservats en la seua major part en el Museu Arqueològic de Tetuán.

Museu

El museu alberga les troballes realisades en Lixus (a 4 km de Larache). L'exposició comprén tots els periodos de l'història del lloc, des de l'época fenicia fins a l'época islàmica. La seua colecció està composta per mostres de la ceràmica utilisada en la vida quotidiana (ceràmica de marcada influència cartaginesa), gerros, llànties helenísticas, utensilis importats des de Roma, ceràmica roja (cànters i llànties d'oli), balsameras de cristal, mosaics, ferramentes de construcció, objectes utilisats per a la decoració de les cases, rodes de molí, útils de peixca, pesos de mides i una important colecció de monedes (la major part d'elles de bronze) que daten de les époques fenicia, cartaginesa, mauritana i romana.

Referències

↑ Víctor Vores La presència fenicia en la Península Ibèrica. Comentari de Text. En Aula d'Història. Pres de Jaime Alvar. Història d'Espanya d'Història 16. Madrit 1995. Consultat el 19 de maig de 2025.
↑ Plinio el Vell, NH., V, 1, 3: ab Lixo XL in Mediterraneo altera Augusta colónia est. Babba, Iulia Campestris appellata, et tertia Banasa LXXV p., Valentia cognominata. ab ea XXXV Volubile oppidum, tantundem a mari utroque distans. at in ora a Lixo L amnis Sububus, praeter Banasam coloniam defluens, magnificus et navigabilis.

Bibliografia

Aranegui, C. i Mar, R., "Lixus (Morocco): from a Mauretanian sanctuary to an Augustan palace", Papers of the British School at Rome 77. 2009, pp. 29-64.

Enllaços externs

Commons

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Lixus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Víctor Vores La presència fenicia en la Península Ibèrica. Comentari de Text. En Aula d'Història. Pres de Jaime Alvar. Història d'Espanya d'Història 16. Madrit 1995. Consultat el 19 de maig de 2025.

[2] Plinio el Vell, NH., V, 1, 3: ab Lixo XL in Mediterraneo altera Augusta colónia est. Babba, Iulia Campestris appellata, et tertia Banasa LXXV p., Valentia cognominata. ab ea XXXV Volubile oppidum, tantundem a mari utroque distans. at in ora a Lixo L amnis Sububus, praeter Banasam coloniam defluens, magnificus et navigabilis.

[1]

[2]