Llínea lateral
La llínea lateral és un orgue sensorial d'alguns dels animals marins. Servix per a detectar el moviment i les vibracions de l'aigua circumdant, lo que ajuda al peix a evitar colisions, a orientar-se en relació en les corrents d'aigua, i localisar l'assut. Les llínees laterals comunament són visibles com a tènues llínees que recorren cada costat des de les rodalies de l'opèrcul (estructura que cobrix les brànquies) fins a la base de la coa. Algunes voltes partixes d'este orgue són modificades com electrorreceptores, els quals són òrguens que detecten impulsos elèctrics. És possible que vertebrats com els taburons usen també les llínees laterals per a detectar camps magnètics.
Els receptors que componen la llínea lateral són els neuromastos, cada u compost d'un grup de cèlules ciliadas. Els cilios estan rodejats per una cúpula sobreixent, típicament 1/20 a 1/5 mm de llarc. Les cèlules ciliadas i les cúpules dels neuromastos estan comunament baix el forat visible en els peixos. Les cèlules ciliadas de la llínea lateral són similars a les cèlules ciliadas que es troben en l'oït intern, indicant que la llínea lateral i l'oït intern compartixen un orige comú.
Els teleósteos i elasmobranquios tenen comunament canals de la llínea lateral, en els quals els neuromastos no estan directament exposts a l'ambient, pero es troben comunicats per mig de poros del canal, no obstant, dita llínea lateral es troba directament exposta a l'ambient en alguns elasmobranquios com en Clamydoselachus (Allis, 1923), Notorynchus (Daniel, 1934) i en Echinorhinchus (Garrick, 1960). Poden aparéixer neuromastos adicionals en varis llocs de la superfície corporal,el desenroll del sistema de la llínea lateral depén del modo de vida del peix. Per eixemple, els peixos que són nadadors actius tendixen a tindre més neuromastos en els canals, i la llínea s'ubicarà més llunt de les aletes pectorals, lo que provablement reduïx la cantitat de "soroll" que es genera pel moviment de les aletes.
La majoria de les larves d'amfibis o taperots i alguns amfibis que són aquàtics tota la vida tenen receptors sensorials similars a la llínea lateral (Lannoo, M. J.).
Alguns crustacis i cefalòpodes tenen òrguens similars.[1]
Imàgens
[editar | editar còdic]-
Micrografía d'una escama de la llínea lateral de Merluccius hubbsi
-
Algunes escamas de la llínea lateral de rútil (Rutilus rutilus)
-
Els chicotets clots en el cap d'este lucio conté neuromastos del sistema de la llínea lateral.
-
Llínea lateral visible en Scorpis violacea
-
Xenopus laevis en l'orgue de la llínea lateral visible com a llínees oblongas blanques.
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “A lateral line analogue in cephalopods: Water waves generate microphonic potentials in the epidermal head lines of Sépia and Lolliguncula” (1988). Journal of Comparative Physiology A 164 (1): 1–5. doi:. PMID 3236259.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Popper, A. N. i Platt, C., "Inner ear and lateral line", in The Physiology of Fishes, 1st ed. (CRC Press, 1993)
- Schellart, N. A. M. i Wubbels, R. J., "The auditory and mechanosensory lateral line system", in The Physiology of Fishes, 2nd ed. (CRC Press, 1998)
- Allis, E. P. 1923. The craneal anatomy of Clamydoselachus anguineus. Acta Zool. 4: 123 – 221.
- Daniel, J. F. 1934. The elasmobranch fishes. 3ered. University of Califòrnia, Bersekely.
- Garrick, J. A. F. 1960. Studies on New Zeland elasmobranchii. Cap 10. The genus Echinorhinus, with an account of a second species of E. cookie Pietchamann,1928. Trans. R. Soc. N. Z. 88(1): 105 – 117.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Línea lateral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.