Llac Peñuelas

Llac Peñuelas

El llac Peñuelas és un embassament artificial localisat en la regió de Valparaíso, Chile. Es troba pròxim als tranques Les Cendres i La Invernada pel nort, i a l'Estany La Llum per l'oest.

Ubicació, propietat i funcions

S'ubica a 19 km al sur este del port de Valparaíso i a uns 100 km a l'oest de Santiago. Accessible des de la ruta 68. L'embassament és de propietat de Conaf, i ho administra i opera Esval S.A.

Represa

La represa és un talús enrocado a abdós costats (aigües dalt 1:2,5 i aigües avall 1:2) de 390 m de llarc en 6m d'ample en la corona. Sobre ell s'erigix un parapete compost per un mur de enrocado consolidat d'una altura d'1,9 m d'altura i gruixa de 0,7 m. En la torre de captació es deixa entrar l'aigua destinada al tractament per a aigua potable. L'altura de l'entrada pot ser triada, quan hi ha suficient nivell. Quan el nivell és massa baix, es deu bombejar l'aigua des de les parts que encara tinguen.

Hidrologia

La conca aportante és de 90 km².

Història

Vespradeta en el parc Peñuelas

Fotos de 4 d'abril de 2016 i del 24 de març de 2022 per a comparar els efectes de la sequia que afecta la regió.

Construcció

Va ser construït entre 1895 i 1900 durant el govern de Federico Errázuriz Echaurren. El seu objectiu era proveir d'aigua potable al port de Valparaíso, en especial en els mesos d'estiu.

Luis Risopatrón ho descriu en el seu Diccionari Jeográfico de Chile de 1924:

Peñuelas (Represa de). 33° 10' 71° 32' S'ha format per un tranque, en la quebrada del mateix nom, a uns 10 quilómetros hácia el S I de la ciutat de Valparaíso, a la que proporciona aigua per a la beguda i demés usos domèstics; el volum màxim d'aigua que conté, és de 95 millons de metros cúbics, en una superfície d'1 900 hectàrees, arreplegat en una hoya hidrogràfica de 9 095 ha. L'import total de les obres, incloent filtres, aqüeducte, estanys, encanyat etc fué de S 6 600 000 i varen ser terminades en 1900. 127; i 156.

Una inspecció en terreny de la Direcció general d'Aigües de l'any 2010 reporta sobre la construcció mateixa: "Sobre l'assut mateix, que data de principis del sigle vint, i conforme a l'informació proporcionada per persones els antepassats de les quals han vixcut per molts anys en el sector i inclús participat en la construcció de l'assut, esta es troba formada per un mur de rajoles pegades entre ells en argila. Segons es va informar, sobre tota la superfície exposta de les rajoles es va colocar una capa de trossos de roca (tipo ala de mosca) units en argila. Este enrocado s'observa en tota la superfície de l'assut. Posteriorment, sobre l'assut es va colocar un parapete segons enrocado consolidat d'1,9 m d'altura.

Situació hídrica en 2018-19

Cabals i volums almagasenats

Erro al crear miniatura: Curves de variació estacional de l'entrada de cabals al llac Peñuelas.

L'informació de la Direcció general d'Aigües sobre el volum almagasenat per l'embassament durant els últims 12 mesos mostra una clara baixa sobre el promig històric almagasenat de 31 hm³.

Flora i fauna

Vore també: Anex:Flora i fauna en el llac Peñuelas

En 1952 la zona del llac Peñuelas va ser convertida en la reserva nacional Llac Peñuelas, baixe l'administració de la Corporació Nacional Forestal. En 1985 l'UNESCO va declarar la zona com reserva de la biósfera.

El seu promig de temperatura anual és de 14 °C i presenta una precipitació mija a l'any de 520 mm.

Les riberes del llac han segut reforestadas en el temps, presentant en l'actualitat xares espinoses caducifolio i un bosc mixt caracterisat per diversos tipos d'espècies autòctones, com quillay, peumo, litre. Desafortunadament i encara que la reserva de Peñuelas forma part d'una extensa reserva de la biosfera, certes regulacions instaurades durant la dictadura militar varen permetre —a pesar de ser un àrea protegida de reconegut valor ambiental— les licitació a privats i les plantacions d'atres espècies exòtiques, com el Pinus radiata i el Eucalyptus, completament alienes a la comunitat florística del sector i que no solament varen competir en el bosc natiu de manera perjudicial per a este (i per a l'hàbitat de la fauna natural), sino que varen transformar a Peñuelas en una de les reserves en major cantitat d'incendis forestals a nivell nacional.

La diversitat florística alcança a 337 espècies, de les quals un 72% és d'orige natiu, distribuïdes en huit pteridofitos, dos gimnosperma, 229 dicotiledóneas i 98 monocotiledóneas, lo que representa una alta riquea florística. No obstant, la major proporció de plantes alóctonas indica també un fort grau de destorbament antrópica. Catorze espècies presenten problemes de conservació. La fitosociología total del lloc informa de la presència de 20 comunitats vegetals, de les quals 10 són herbáceas, sèt de xara i tres arbòrees.

El llac és, ademés, el principal lloc de anidaje i reproducció de distintes espècies d'aus aquàtiques de la regió, com garzas, àguiles peixcadores i ànets huala. En les seues aigües és possible trobar també, coipos i en les seues riberes rabosots i chinchillas.

Referències

La pàgina de la publicació de la DGA 2010 es referix a la del navegador pdf.