Regió de Valparaíso
.jpg){kind=link}
La regió de Valparaíso[1][2] és una de les setze regions administratives de Chile, que la seua capital és la ciutat de Valparaíso, sèu del Congrés Nacional i un dels principals ports de Chile. Ubicada en el centre del país, llimita al nort en la regió de Coquimbo, a l'est en les províncies de Sant Joan i Mendoza pertanyents a la República Argentina, al surest en la regió Metropolitana de Santiago, al sur en la regió d'O'Higgins i a l'oest en l'oceà Pacífic.
Conta en una superfície de 16 396 km² i una població de 1 815 902 habitants, segons l'INE, sent la segona regió més habitada del país, per darrere de la regió Metropolitana de Santiago.
La regió està composta per les províncies d'Illa de Pasqua, Els Vages, Petorca, Quillota, San Antonio, Sant Felipe d'Aconcagua, Marga Marga i Valparaíso. La regió inclou ademés, els territoris del denominat Chile insular, dins dels que es troben l'archipèlec Juan Fernández, les illes Desventuradas i les illes polinésicas de Rapa Nui i l'illa Sala i Gómez.
Les seues principals àrees urbanes són el Gran Valparaíso en 951 311 habitants, seguit de la Conurbación Quillota-La Calera en 185 289 habitants, i del Gran Sant Antonio en 168 046 habitants.
Geografia
[editar | editar còdic]- La cordillera dels Vages
Manté la seua altura i podem apreciar cims que van des dels 5000 fins a casi els 6000 m s. n. m. com el Nevat Juncal 5966 m s. n. m. Al nort la Cordillera dels Vages i la de la costa formen una sola unitat, ya que estan unides a les cordoneres travesseres.
- La depressió intermija
En esta regió es poden observar les últimes valls travesseres, que corresponen a les conques dels rius de Petorca, La Ligua i Aconcagua. La cordonera travessera Chacabuco marca el llímit entre la Regió de Valparaíso i la regió Metropolitana . La depressió intermija solament està present en algunes conques interiors, com La Ligua i Catapilco, delimitades per serranías.
- Cordillera de la Costa
Com es menciona anteriorment, en el nort d'esta regió la cordillera de la Costa i la dels Vages apleguen a constituir una sola unitat producte de les cordoneres travesseres. Al sur del riu Aconcagua abdós cordilleres es diferencien clarament, separades per la depressió intermija. La cordillera alcança gran altura en la part meridional; eixemple d'açò és el cerro la Campana. Aproximadament en el paralel 33ºS, la cordillera es dividix en dos branques, l'occidental, que pertany a la Regió de Valparaíso i l'oriental, que pertany a la regió Metropolitana.
- Les planicies llitorals o llitoral central
Les planicies llitorals s'ubiquen entre la Cordillera de la Costa i l'oceà Pacífic. Estes es van ampliant des de la desembocadura del riu Aconcagua cap al sur, variant el seu ample des dels 100 m fins a 15 km. Les planicies llitorals presenten en alguns sectors tossals o cerros, tal és el cas de Valparaíso (farellón coster), que està construïda principalment sobre cerros. L'arribada de les planicies llitorals a la mar pot ser gradual o abrupta com ocorre entre Papudo i Horcón. Les planicies llitorals solen estar interrompudes per cursos d'aigua, que s'originen en la cordillera de la Costa, com l'estero Marga Marga. Són freqüents les dunes costeres com Longotoma.
Hidrografia
[editar | editar còdic]Numerosos cursos d'aigua componen la ret hidrogràfica regional, degut principalment a la complexitat del relleu d'esta regió. Els rius més importants són el Petorca, La Ligua i L'Aconcagua. El sistema hidrogràfic més rellevant de la regió és el corresponent a la conca del riu Aconcagua, en el sector central de la regió, en una hoya de 7640 km² i una llongitut de 190 km, característiques que han favorit el desenroll d'activitats econòmiques lligades a l'agricultura, indústria i mineria. En el sector nort de la regió es desenrollen els sistemes hidrogràfics de la conca del riu Petorca, de règim nivopluvial i de la conca del riu La Ligua, de règim exclusivament nival.
En el sector coster s'emplacen les conques costeres entre les conques dels rius Ligua i Aconcagua, que inclouen al estero Catapilco, estero Puchuncaví i al estero Quintero, de curt trayecte. Més al sur, les conques costeres entre Aconcagua i Maipo inclouen als esteros Vinya, Cartagena, El Jote, San Jerónimo i uns atres. En el sur de la regió, els cursos d'aigua més rellevants estan constituïts pel curs inferior del riu Maipo i la desembocadura del riu Rapel que travessen la Regió abans de desembocar en el Pacífic.
Clima
[editar | editar còdic]Tant l'oceà Pacífic, en general, com la corrent de Humboldt, en particular, condicionen en gran medida la conducta dels elements climàtics de la regió. Les direccions predominants dels vents, totes de component oceànic i portadores d'humitat, expliquen la constant presència d'este factor en el clima regional. En esta regió s'inicia el domini dels climes templats. El caràcter fret de la corrent de Humboldt determina l'existència permanent d'una banda de baixes temperatures veïnes a la costa, contribuint al descens de les temperatures continentals.
En la regió de Valparaíso es distinguixen tres tipos de climes: un clima sec de estepa que és la continuació de l'existent en la regió de Coquimbo i dos climes templats que es diferencien entre sí per les característiques de la nuvolositat i la duració del periodo sec.
- Clima de estepa en gran sequetat atmosfèrica: Es presenta en les valls interiors des del llímit en la Regió de Coquimbo fins a Cabildo aproximadament. Es caracterisa per cels límpidos a causa de la baixa humitat atmosfèrica, cels rebujats i alta lluminositat. Les pluges encara són escasses i irregulars per lo que les sequies són freqüents en la vall de Petorca i La Ligua, a pesar de que els totals anuals superen els 200 milímetros. Estes es presenten en hivern i són d'orige ciclònic. La zona no rep influència oceànica, acusa un major grau de continentalidad, per lo que la temperatura presenta important amplitut tant diària com a anual, registrant-se gelades en els sectors baixos en hivern.
- Clima Templat Càlit en pluges hivernals i en estació seca prolongada de gran nuvolositat: Este clima correspon al sector coster de la regió. Es caracterisa per una gran cantitat de nuvolositat que s'observa tot l'any, en major intensitat en hivern, associada a boires i purnejos, lo que a la seua volta produïx baixes amplitut tèrmiques. La diferència entre la temperatura mija del més més càlit i el més fret és de sol 5.º a 6 °C i la diferència diària entre les temperatures màximes i les mínimes varia entre 7 °C en estiu i solament 5 °C en hivern, lo que és entre 1.º i 3.º inferior, respectivament, que en el mateix clima de la regió de Coquimbo. La humitat atmosfèrica és alta, en un valor mig de 82%.
- Clima Templat Càlit en pluges hivernals i en estació seca prolongada: Este clima apareix en la secció mija de la vall de l'Aconcagua i cobrix també el sector de la cordillera de la Costa pertanyent a la regió. És un clima templat que acusa major grau de continentalidad en distanciar-se del llitoral i per la presència de la cordillera de la Costa. En disminuir l'influència de l'oceà, les variacions tèrmiques diàries i estacionals es fan menys homogénees mentres que la humitat relativa disminuïx. En hivern són freqüents les gelades i esta freqüència aumenta a mida que s'ascendix cap a la Cordillera dels Vages.
A este tipo de clima se li denomina clima esteparico.
Vegetació
[editar | editar còdic]La classificació feta para Chile permet ubicar a la Regió de Valparaíso entre els llímits de la denominada zona "mesomorfica".
La zona intermija de la regió es caracterisa per la estepa de arbustos espinosos a on predomina l'espino. En els sectors més solejats, que miren al nort es troben arbustos com el guayacán, algarrobo, quillay, molle i atres associats al espino. En la zona costera es pot trobar vegetació associat a una xara arbustivo coster format per espècies com el peumo, boldos, maitenés, junt a herbes i gramíneas. En les àrees més humides com a fondos de quebrades es poden trobar litres, quilas, pataguas. Sobre els 400 i 1000 m s. n. m., existix el denominat bosc esclerófilo. Este bosc està format per espècies arbòrees com quillay, litre, molle, belloto, boldo i peumo.
En els cerros La Campana i El Roure es desenrollen comunitats formades per boscs de roures (nothofagus obliqua i nothofagus macrocarpa) entre els 800 i 900 m s. n. m. Una atra espècie important és la palma chilena que es troba en diferents àrees, en chicotetes comunitats, en la Cordillera de la Costa a on es destaca el parc nacional La Campana, la seua importància econòmica és l'obtenció de la mel de palma i per la seua gran explotació hui es troba en perill d'extinció.
En la zona cordillerana, sobre els 1600 i 2500 m s. n. m., el paisage està format per la estepa arbustiva subandina adaptada a sol pedregoso i condicions extremes de vents forts i acumulacions de neu. Per damunt dels 2500 m, es troba la estepa andina d'altura, esta es caracterisen pel seu aspecte achaparrado d'uns 40 cm d'altura.
Govern i administració
[editar | editar còdic]Divisió polític-administrativa
[editar | editar còdic]La regió de Valparaíso, que té per capital a la ciutat de Valparaíso, per a efectes del govern i administració interior, es dividix en huit províncies.
- Província d'Illa de Pasqua, capital Hanga Rosegue.
- Província dels Vages, capital Els Vages.
- Província de Petorca, capital La Ligua.
- Província de Quillota, capital Quillota.
- Província de Sant Antonio, capital Sant Antonio.
- Província de Sant Felipe d'Aconcagua, capital Sant Felipe.
- Província de Valparaíso, capital Valparaíso.
- Província de Marga Marga, capital Quilpué.
Mentres que estes huit províncies es subdividen en 38 comunas ―Illa de Pasqua, Carrer Llarc, Els Vages, Rinconada, Sant Esteban, Cabildo, La Ligua, Papudo, Petorca, Zapallar, Hijuelas, La Calera, La Creu, Nogales, Quillota, Algarrobo, Cartagena, El Quisco, El Tabo, Sant Antonio, Sant Dumenge, Catemu, Llay-Llay, Panquehue, Putaendo, Sant Felipe, Santa María, Casablanca, Concón, Juan Fernández, Puchuncaví, Quintero, Valparaíso, Vinya de la Mar, Limache, Olmué, Quilpué i Vila Alemana―.
Autoritats
[editar | editar còdic]L'administració de la regió del poder eixecutiu radica en el Govern Regional de Valparaíso, constituït pel governador de Valparaíso i pel Consell Regional, ademés de contar en la presència del delegat presidencial regional de Valparaíso i a tant el delegat presidencial provincial de Quillota, el delegat presidencial provincial de Sant Antonio, el delegat presidencial provincial de Sant Felipe, el delegat presidencial provincial dels Vages, el delegat presidencial provincial de Petorca, el delegat presidencial provincial d'Illa de Pasqua com el delegat presidencial provincial de Marga Marga, representants del govern central del país.
Per als efectes de l'administració local, les províncies estan dividides a la seua volta en 38 comunas ―Hanga Rosegue, Carrer Llarc, Els Vages, Rinconada, Sant Esteban, Cabildo, La Ligua, Papudo, Petorca, Zapallar, Hijuelas, La Calera, La Creu, Nogales, Quillota, Algarrobo, Cartagena, El Quisco, El Tabo, Sant Antonio, Sant Dumenge, Catemu, Llay-Llay, Panquehue, Putaendo, Sant Felipe, Santa María, Casablanca, Concón, Juan Fernández, Puchuncaví, Quintero, Valparaíso, Vinya de la Mar, Limache, Olmué, Quilpué i Vila Alemana― en total regides per la seua respectiva municipalitat a través del seu alcaldes i regidors.
El poder llegislatiu es troba representat i dividit territorialmente a través de la 6.º circumscripció senatorial del Senat de Chile constituït per cinc senadors i tant el 6.º districte electoral[nota 1] i 7.º districte electoral[nota 2] de la Cámara compost per huit diputats cada u, els quals representen als ciutadans de la regió.[3][4]
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Secretaries regionals ministerials
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Economia
[editar | editar còdic]L'activitat econòmica de Valparaíso és notable, en importants captures de lluç, congrio, jurel, sardina i corvina, ademés dels crustacis, entre els que destaquen els camarones. Les captures les realisa la flota artesanal, en mercat en Sant Antonio. Cal resenyar la recolecció d'algues marines.
Minera
[editar | editar còdic]El principal recurs miner de la regió correspon al coure, representat pel jaciment subterràneu i a rajo obert Andina, divisió pertanyent a l'estatal Codelco, ubicat en la comuna d'Els Vages. El coure és traslladat per via férrea des de Saladillo fins a la Divisió Finestres, també de Codelco, a on es processa en la refineria, ubicada a la costa, al nort de la comuna de Puchuncaví. També hi ha extracció d'or, argent, molibdeno, zinc i plom en mineres privades en el sector cordillerano.
La mineria no metàlica està representada per l'extracció de carbonat de calcio i calcàrees, que donen orige a l'indústria de ciment de la Calera i al total de la producció nacional de talc i feldespat.
Agricultura
[editar | editar còdic]Els sols d'esta regió són favorables per a l'agricultura i hi ha suficient aigua de rec que es distribuïx a través de canals i embassaments. Els més importants són: el de Peñuelas, Lo Orozco, Lo Ovalle, Catapilco, Chepical, Las Palmas i Pitana. El 30 % de la producció agrícola es destina a la agroindustria i el 70 % al consum fresc. Últimament s'ha donat un gran aument en l'exportació, especialment de raïm de taula. La regió aporta el 29,7 % de la producció nacional del raïm i el 30 % de la producció total de duraznos. També produïx kiwis, nectarines, damascos, anous, armeles i llimes. En les seues zones d'microclima produïx el 41 % del total de paltas del país i gran part de la producció de chirimoyes. També destaca la producció de llegums, papes i cultius orientals com a tabac, maravella i cànem. Ganaderia: 109 350 vacuns, 91 080 ovins, i 56 130 porcins. Gràcies al pi insigne (sectors costers i en Sant Antonio).
Peixca
[editar | editar còdic]A nivell nacional, ocupa el quart lloc de captura en 370 000 000 tonellades de peix veta, jurel i sardina; prop del 85 % del desembarque pescadero és destinat a la farina de peix. En el desembarque de moluscs ocupa el segon lloc; en machas en 3419 tonellades i crustacis com el camarón (3478 t) i llagostí groc (2364 t).
Indústria
[editar | editar còdic]És la tercera regió industrial despuix de la Regió Metropolitana i la del Biobío. Genera el 20% de el P.I.B. regional i el 12% de la població econòmicament activa es desenrolla en este sector.
La majoria de les indústries es concentren en la ciutat de Valparaíso, gràcies a les ventages comparatives com a port, centre comercial i financer. Té ademés indústries de teixit, hilado, vestuari, aliments, chocolates, confites i tabac.
Vinya de la Mar fabrica productes químic-farmacèutics i artefactes de llínea blanca, paper i carbó ademés d'aliments, hilados i teixits.
Coresa indústria ubicada en Sant Antonio.
La refineria de Concón processa petròleu cru importat i distribuïx els subproductes a la majoria de la regió central del país.
Al nort de Quintero està la planta procesadora de coure de Finestres, que conta en una central tèrmica.
En el sector de la vall d'Aconcagua, la ciutat de Quillota té importants indústries alimentícies, textils i de plàstic; està unida a la zona de primores agrícoles de la Creu-La Calera (ciment). Llay Llay té una indústria química i Catemu té indústria de tabac i la propenca refineria de coure chagres.
Sant Felipe i Els Vages ademés de la seua indústria conservera i de fibres dures, han desenrollat la agroindustria relacionada en l'aument que ha tingut la fruta d'exportació, creant empreses similars: empacadoras, cellers frigorizadas i conserveras.
També destaca l'indústria de teixits en La Ligua i el port de Sant Antonio.
Un reflex de l'importància industrial i comercial de la zona és que l'organisació gremial més antiga del país va ser fundada en Valparaíso en any 1858, la CRCP.
Comerç
[editar | editar còdic]Valparaíso importa tota classe de productes: manufactura, automòvils, electrodomèstics i maquinària; exporta principalment frutales. Sant Antonio és exportador de coure, varis productes agrícoles, peixquers, automòvils, electrodomèstics i maquinària; també importa cereals. Valparaíso té un sistema de comunicacions que ho unix en la capital del país i en els punts més importants de Chile.
Fins fa poc, la principal via de comunicació va ser la via férrea que unia a Valparaíso en Santiago; esta via va ser més vesprada reemplaçada pel camí que travessa el túnel Ho Prat i que unix abdós ciutats.
La ruta internacional més important és la que unix la ciutat trasandina de Mendoza en Valparaíso, la Ruta CH-60, factor clau per a favorir l'intercanvi comercial i el fluix de turistes argentins que van a les plages d'esta regió. En hivern esta via queda bloquejada per la neu, per lo que es pensa construir un túnel per Juncal que habilitarà el pas als Libertadores durant tot l'any.
La província i port Sant Antonio es varen anexar a la regió per a formar un complex portuari que unira i facilitara l'activitat de Valparaíso i Sant Antonio, pero el camí és una via indirecta i no directa.
Àmbit forestal
[editar | editar còdic]La producció forestal ha cobrat rellevància en el context nacional. Les fustes provinents de la regió es destinen principalment elaboració de fusta i en menor mida a l'elaboració de celulosa.
El 10 % la superfície regional està plantada, d'ells casi el 60 % és bosc natiu, lo demés són plantacions. El bosc natiu regional està prou degradat.
Demografia
[editar | editar còdic]La regió de Valparaíso està poblada per un total d'1.825.757 habitants. La densitat poblacional va alcançar els 94,1 hab./km². Un 91,6 % de la població habita en zones urbanes, i solament el 8,4 % de la població habita en zones rurals, per açò, és la regió que conta en major cantitat d'conurbación en el país a on destaquen cinc àrees urbanes importants:
- El Gran Valparaíso que és la segona àrea metropolitana més gran del país i la més poblada de la regió; ací es troba la seua capital regional Valparaíso, sèu del Congrés Nacional i un dels més importants ports del país. Declarat per l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat, ademés és la capital cultural del país, en estar en la ciutat el Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni. Contigües a Valparaíso es troben les comunas de Vinya de la Mar i Concón, que pertanyen a la província de Valparaíso; no obstant, a l'àrea metropolitana de Valparaíso s'agreguen les comunas de Quilpué i Vila Alemana pertanyents a la província de Marga Marga.
- El Gran Quillota la segona més poblada de la regió, a on es troben les comunas de Quillota, La Creu i La Calera.
- El Gran Sant Antonio es perfila com la tercera, està ubicada en el llitoral sur de la regió i es compon de les comunas de Sant Antonio, Cartagena, Sant Dumenge i sectors d'El Tabo.
- En la vall de l'Aconcagua es troben Sant Felipe i Els Vages, esta última un important centre de comunicació en Argentina, a través del seu camí internacional a Mendoza.
| 10 Principals ciutats de la regió (cens de 2017)[5] | ||
|---|---|---|
| Denominació | Província | Habitants |
| Gran Valparaíso | Valparaíso i Marga Marga | 951 311 |
| Gran Quillota | Quillota | 185 289 |
| Gran Sant Antonio | San Antonio | 118 668 |
| Els Vages i Carrer Llarc | Els Vages | 69 041 |
| Sant Felipe | Sant Felipe d'Aconcagua | 64 543 |
| Limache i Olmué | Marga Marga | 50 998 |
| Quintero i Finestres | Valparaíso | 34 561 |
| Algarrobo, El Quisco i El Tabo | San Antonio | 32 631 |
| La Ligua | Petorca | 19 127 |
| Llaillay | Sant Felipe d'Aconcagua | 17 934 |
Indicadors bàsics (série històrica)
[editar | editar còdic]A continuació es presenta la série històrica d'indicadors bàsics de la Regió de Valparaíso:
| Any | Naiximent | Defunció | Taxa bruta de natalitat | Taxa bruta de mortalitat | Taxa global de fecunditat |
|---|---|---|---|---|---|
| 1997 | 28.315 | 9.349 | 16.9 | 6.2 | 2.13 |
| 1998 | 25.097 | 9.367 | 16.5 | 6.1 | 2.08 |
| 1999 | 24.546 | 9.748 | 16.4 | 6.3 | 2.03 |
| 2000 | 24.325 | 9.220 | 15.9 | 5.9 | 1.98 |
| 2001 | 23.870 | 9.458 | 15.0 | 6.0 | 1.92 |
| 2002 | 24.174 | 9.376 | 14.4 | 5.8 | 1.85 |
| 2003 | 22.481 | 9.851 | 13.8 | 6.0 | 1.79 |
| 2004 | 21.961 | 10.047 | 13.3 | 6.1 | 1.77 |
| 2005 | 22.236 | 9.900 | 13.3 | 5.9 | 1.74 |
| 2006 | 21.672 | 10.148 | 12.8 | 6.0 | 1.73 |
| 2007 | 22.659 | 10.913 | 13.3 | 6.4 | 1.77 |
| 2008 | 23.116 | 10.601 | 13.4 | 6.1 | 1.78 |
Relacions internacionals
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
La regió de Valparaíso és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional de Valparaíso en la ciutat de Valparaíso, encarregada de l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en Amèrica Llatina i el restant del món, les Unitats de Relacions Internacionals de la Cambra de Diputades i Diputats, i el Senat en Valparaíso, l'Unitat d'Assunts Internacionals del Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni en Valparaíso, l'Unitat d'Assunts Internacionals de la Subsecretaria de Peixca i Acuicultura, el Departament de Relacions Internacionals de l'Estat Major General de l'Armada de Chile, el Departament d'Assunts Internacionals de la Direcció general del Territori Marítim i Marina Mercant (DIRECTEMAR), la Comissió de Relacions Internacionals del Consell Regional de Valparaíso, la Direcció Nacional del Servici Nacional de Aduana en Valparaíso, l'oficina regional en Valparaíso de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile), la Direcció de Desenroll Econòmic i Cooperació de la Municipalitat de Valparaíso, l'Oficina de Relacions Internacionals de la Municipalitat de Vinya de la Mar, i l'Oficina de Cooperació Internacional de la Municipalitat de Quilpué.
Gestió migratòria
[editar | editar còdic]En matèria de relacions internacionals i gestió migratòria, els principals actors dins de la regió de Valparaíso són les oficines regionals del Servici Nacional de Migracions en Valparaíso i Sant Felipe, el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions en Vinya de la Mar, Valparaíso, Els Vages i Sant Antonio, i les següents Oficines Migrant dels municipis de la regió:[6]
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Petorca.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Cabildo.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Zapallar.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Putaendo.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Puchuncaví.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Quintero.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Carrer Llarc.
- Oficina Migrant de la Municipalitat dels Vages.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Sant Esteban.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Santa María.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Sant Felipe.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Panquehue.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Catemu.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Llay-Llay.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Hijuelas.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de la Calera.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Quillota.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Vila Alemana.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Concón.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Quilpué.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Vinya de l'Mar.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Valparaíso.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Casablanca.
- Oficina Migrant de la Municipalitat del Quisco.
- Oficina Migrant de la Municipalitat del Tabo.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Cartagena.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Sant Antonio.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Juan Fernández.
Internacionalisació en educació superior
[editar | editar còdic]En matèria de relacions internacionals i educació superior, els principals actors dins de la regió de Valparaíso són la Comissió de Relacions Internacionals del Consell de Rectors de Valparaíso, Direcció de Relacions Institucionals de l'Universitat de Valparaíso,[7] la Direcció general d'Assunts Internacionals de la Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso,[8] la Direcció general d'Assunts Internacionals de l'Universitat de Plaja Ampla,[9] i la Direcció d'Assunts Internacionals de l'Universitat Tècnica Federico Santa María,[10] i la Direcció de Cooperació Internacional de l'Universitat Vinya de la Mar.[11]
Passos fronteriços
[editar | editar còdic]- REDIRECT Plantilla:CHL (Els Vages) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Les Heras): Pas Internacional Els Libertadores.
- REDIRECT Plantilla:CHL (Putaendo) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Calingasta): Pas dels Ànets.
- REDIRECT Plantilla:CHL (Els Vages) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Les Heras): Pas de Uspallata.
Consulats en Valparaíso
[editar | editar còdic]
.png|20px]] (Consulat General)
|
|
.svg&action=edit&redlink=1){kind=link}
Consulats en Vinya de la Mar
[editar | editar còdic]
(Consulat)
|
|
Consulats en Concón
[editar | editar còdic]- class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bélgica (Consulat Honorari)
- class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Polonia (Consulat Honorari)
- Plantilla:URU (Consulat Honorari)
Consulats en Sant Antonio
[editar | editar còdic](Consulat Honorari) |
|
Consulats en Rapa Nui
[editar | editar còdic]
|
Consulats en Zapallar
[editar | editar còdic]- Plantilla:PAR (Consulat Honorari)
Turisme
[editar | editar còdic]
El turisme en esta regió és molt desenrollat, ya que posseïx un enorme número d'atractius, dins dels quals podem destacar els seus 25 balnearis que estan ubicats entre Punta Ossos i Punta Gos, com els d'Els Molles, Pichicuy, Papudo, Zapallar, Cachagua, L'Estany, Maitencillo, Horcón, Ritoque, Cartagena, Sant Dumenge, El Tabo, El Quisco i Algarrobo, tots pertanyents a la província de Sant Antonio. També podem mencionar els microclima de Quillota, Quilpué, Vila Alemana i Olmué. Un dels punts importants són els barris patrimonials de Valparaíso i la costanera de Vinya de la Mar, que es destaca per la seua infraestructura hotelera i intensa activitat turística. Atres atraccions inclouen el parc nacional “La Campana”, els banys termals de Jahuel i les termes del Cor; Ademés dels centres d'esquí de Portillo i estany del Inca. Per supost no podem oblidar al archipèlec de Juan Fernández i l'illa de Pasqua.
Com a part del enoturismo, la regió conta en tres rutes del vi chilé que creuen la regió vitícola d'Aconcagua: Valle de l'Aconcagua, del Valle de Casablanca i del Valle de Sant Antonio.[12]
També es poden destacar els següents llocs turístics d'esta regió:
- Valparaíso: La particular distribució geogràfica de Valparaíso, a on els cerros invadixen la costa, fa que la visió de cerro a mar siga destacable. Per això, llocs com a Mirador Portals, Mirador Esperanza, Mirador O'Higgins, Mirador Marina Mercant, passejada 21 de Maig, passejada Yugoslavo, passejada Gervasoni, passejada Atkinson i passejada Dimalow, són ideals a l'hora de vore de manera panoràmica la ciutat port. Durant les festes d'any nou, molts d'estes passejades mirador són repletados per turistes a altes hores del matí, tot per tindre una visió més privilegiada de l'espectàcul pirotècnic; aixina com també existixen recorreguts entre els cerros més antics de la ciutat (Cerros Alegre i Concepció), en la qual, ademés de contemplar l'arquitectura anglesa colonial de les seues cases i les seues iglésies de principis de el XIX, el turiste es pot adinsar en museus contemporàneus, jardins i chicotetes placetes, miradors amagats entre cases i balcons i una singular màgia que ronda entre els veïnats cerros. No solament de miradors i ascensors viu el port; al voltant dels seus cerros i el barri El Almendral existixen varis museus per conéixer i admirar, d'entre les quals es destaquen: el Museu Naval i Marítim, el Museu de la Mar Lord Thomas Cochrane, el Palau Baburizza, sèu del Museu de Belles arts de la ciutat, la Casona Mirador de Lukas, el Museu del Pallasso i el Títaro, la Casa Museu La Sebastiana, una de les casonas del llegendari poeta chilé Pablo Neruda i el Museu d'Història Natural i Galeria d'Art Municipal, entre uns atres.
- Archipèlec Juan Fernández: Un dels llocs de major interés botànic en el món. Ací es pot practicar el hikking, escalada lliure, bucege, observació de flora i fauna.
- Illa de Pasqua: El seu entorn natural i la seua condició de museu a l'aire lliure permet recórrer-la practicant: senderisme, hiking, bucege, cavalcates i ascensions als volcans.
- Portillo: Es troba en un parage de l'alta cordillera en la Comuna dels Vages, a 2860 m s. n. m. Posseïx excelents canches de neu que permeten practicar este deport en hivern i començos de la primavera. L'infraestructura d'este centre d'esquí oferix al turiste estage, alimentació i per a la pràctica el deport blanc conta en dotze andariveles. Ademés es pot practicar parapente i esquí de montanya.
- Vinya de la Mar: l'Estany Sausalito, centre d'atracció per als amants de l'esquí aquàtic, passejades en llancha i motos d'aigua.
- El Jardí Botànic Nacional conta en més de 3000 espècies vegetals, entre les quals es distinguix el Toromiro, arbre natiu d'Illa de Pasqua, hui extint.
- El Museu a l'Aire Lliure de Vinya de la Mar, inspirat en la poesia de Gonzalo Villar i ubicat en el cerro de Recree, conté una interessant expressió d'art contemporàneu, enllaçat a la Galeria Casa Verda.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita LeyChile
- ↑ Plantilla:Cita LeyChile
- ↑ «Reportes Distritales 2022 Districte 6. Biblioteca del Congrés Nacional de Chile». bcn.cl. Consultat el 2022-10-22.
- ↑ «Reportes Distritales 2022 Districte 7. Biblioteca del Congrés Nacional de Chile». bcn.cl. Consultat el 2022-10-22.
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques. «Ciutats, Pobles, Llogarets i Caserius». Consultat el 25 d'abril de 2019.
- ↑ «Oficina Migrant Adherides al Sagell Migrant». geonodo.ide.subdere.gov.cl. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «Direcció de Relacions Institucionals 2024» (en és-és). Vinculació en el Mig UV. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «DGAI - Direcció general d'Assunts Internacionals | Direcció general d'Assunts Internacionals» (en és). Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «Inicie - Universitat de Plaja Ampla - Direcció general de Relacions Internacionals» (en és). upla.cl. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «Inicie» (en és-es). Oficina d'Assunts Internacionals. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «Cooperació internacional » Universitat Vinya de la Mar (UVM)» (en és). Universitat Vinya de la Mar (UVM). Consultat el 2025-02-21.
- ↑ Quinta Regió de Valparaíso. «Ruta del Vi». Vregion.cl. Consultat el 20 d'abril de 2023.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Regió de Valparaíso.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Región de Valparaíso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>