Chusquea quila
La quila (Chusquea quila) és una espècie de planta gramínea de la mateixa subfamília del bambú que creix en la regió biològica de la selva valdiviana, en Chile.
Descripció
[editar | editar còdic]Es caracterisa per abundants ramificacions, gran altura, gran tamany dels culmos. Posseïx la condició de trepadora facultativa, podent pujar adossada als arbres, alcançant altures majors a 20 m, situant el seu fullage en estrats mijos i baixos del bosc natiu.
A diferència del colihue, creix de forma estovada.
En certs sectors dels boscs o en llocs en que la vegetació original s'ha talat, forma xares monoespecíficos, molt espessos i casi impenetrables cridats quilantos, quilantales o quilantares.
Reproducció i creiximent
[editar | editar còdic]El seu florecimiento ocorre en cicles irregulars cada 15 anys aproximadament, després del com la planta completa mor. Estos pansiments massius produïxen problemes ecològics, perque els rosegadors que s'acaronaven baix elles aumenten la seua població en el consum de les seues llavors i quan perden eixa font d'aliment emigren cap a atres àrees, provocant desequilibris poblacionals denominats ratadas, en una conseqüent pèrdua de collites.
Usos
[editar | editar còdic]Les seues llavors i brots blans i brots nous es consumixen i preparar d'igual manera que com es realisa per al cas del colihue. També són utilisats per a preparar bulo haca, un menjar tradicional del poble Pehuenche.
Els seus culmos, cridats colegües o coleos s'utilisen per a fer mobles artesanals i són molt apreciats per a encendre fòc, perque poden ardir estant humits. Els brots també s'utilisen per a la fabricació de gàbies i pifilkas, instrument musical mapuche. En construcció s'usen per a techumbres i seges. Tota la planta servix com a aliment per al ganado.[1][2]
Distribució
[editar | editar còdic]És endèmica d'Argentina i de Chile. La seua distribució per altituts la situa des del nivell de la mar fins als 900 m s. n. m.
- En Chile es distribuïx des de la Regió de Valparaíso fins a la Regió de Aysén.[3]
- En l'Argentina d'esta canya solament habita una població en l'illa Victoria del llac Nahuel Huapi, parc nacional Nahuel Huapi, departament Els Lagos, província del Neuquén, Patagonia argentina.[4]
Hàbitat
[editar | editar còdic]El hàbitat de la quila està conformat preferentment per terrenys humits en el sotobosque del bosc valdiviano, fent-se densa i impenetrable. Creix ademés a la vora de rius, ñadis i pantans.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Chusquea quila va ser descrita per Carl Sigismund Kunth i publicat en Révision dones Graminées 1: 329, t. 77. 1830.[5]
Chusquea: nom genèric que ve del muisca chusky, que segons manuscrits colonials significa "Canya ordinària de la terra".[6] Segons pareix el nom científic va ser assignat per José Celestino Mutis durant l'Expedició Botànica.
- Coliquea quila (Molina) Steud. ex Bibra
- Cortaderia quila Stapf
- Gynerium quila (Molina) Nees & Meyen
- Moorea quila (Molina) Stapf
- Nastus productus (Pilg.) Holttum
- Nastus prolifer Desv.[5]
- Chusquea pubescens Steud.
- Nastus quila (Kunth) Schult.f.[7][8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Rizoma: a new comprehensive database on traditional uses of Chilean native plants».Biodiversity Data Journal.10
- i80002.ISSN 1314-2828.doi:10.3897/BDJ.10.i80002.Consultat el 2022-03-16.
- ↑ «Rizoma Database: Usos tradicionals de la flora nativa de Chile».
- ↑ Chilebosque. «Chusquea quila».
- ↑ Correja, Maevia N., i Nicora, Elisa. 1978. Flora patagónica. Buenos Aires: INTA – Partix III. Gramineae. Colecció científica.
- ↑ 5,0 5,1 «Chusquea quila». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 d'abril de 2014.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Chusquea quila en PlantList/
- ↑ «Chusquea quila». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 14 d'abril de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Clark, L.G. 2000. Chusquea. In R.J. Soreng (ed.) Catalogue of New World Grasses (Poaceae): I. Subfamilies Anomochlooideae, Bambusoideae, Ehrhartoideae, and Pharoideae. Contr. O.S. Natl. Herb. 39: 36–52. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- McClure, F. A. 1973. Genera of bamboos native to the New World (Gramineae: Bambusoideae). Smithsonian Contr. Bot. 9: 1–148.
- Nicora, I. G., M. I. D. Paula, A. M. Faggi, M. d. Mariano, A. M. M. A., L. R. Parodi, C. A. Petetin, F. A. Roig & Z. R. Agrasar. 1978. Gramineae. 8(3): 1–583. In M.N. Correja (ed.) Fl. Patagónica. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
- Soreng, R. J., G. Davidse, P. M. Peterson, F. O. Zuloaga, I. J. Judziewicz, T. S. Filgueiras & O. N. Morrone. 2003 and onwards. On-line taxonomic novelties and updates, distributional additions and corrections, and editorial changes since the four published volumes of the Catalogue of New World Grasses (Poaceae) published in Contr. O.S. Natl. Herb. vols. 39, 41, 46, and 48. http://www.tropicos.org/project/cnwg:. In R. J. Soreng, G. Davidse, P. M. Peterson, F. O. Zuloaga, T. S. Filgueiras, I. J. Judziewicz & O. N. Morrone (eds.) Internet Cat. New World Grasses. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
- Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chusquea quila» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.