Real Expedició Botànica del Nou Regne de Granada

L'Expedició Botànica del Nou Regne de Granada és un inventari de la naturalea del Virreinato de Nova Granada realisat per José Celestino Mutis durant el regnat de Carlos III. Conegut en la historiografia colombiana com la , els seus objectius científics varen donar com resultat la herborización i classificació de 20 000 espècies vegetalés i 7000 animals d'un territori que correspon en l'actual república de Colòmbia, la fundació de l'observatori astronòmic de Santa Fe, hui Bogotà, un dels primers d'Amèrica meridional, la creació d'un selecte grup de científics i artistes que va donar fonaments per a la concienciació de les riquees naturals del Nou Món. Es va iniciar en 1783 i va acabar aproximadament en 1813, trenta anys despuix.

Context i desenroll

La motivació per a la realisació de l'expedició botànica té els seus orígens en una atra disciplina que s'estava desenrollant en eixa época, l'economia. El doctor francés François Quesnay va aportar el pensament econòmic cridat fisiocràcia, en l'idea clau de que la font de la major riquea dels pobles és la naturalea, lo que va fer que a mitan de el XVIII França desenrollara notablement l'agricultura fins al punt de convertir-l'en la font més important de la seua economia.

José Celestino Mutis, mege, naturaliste i matemàtic, director de l'Expedició Botànica del Nou Regne de Granada.

El regnat de Carlos III d'Espanya no va ser indiferent als progressos de la fisiocràcia en França i va decidir, a través del virrey Antonio Cavaller i Góngora autorisar i recolzar l'inventari de la naturalea del Virreinato de Nova Granada, nomenant com a director del proyecte al seu mege personal, el sacerdot gadità José Celestino Mutis.

l'arquebisbe i virrey Antonio Cavaller i Góngora, va acometre en 1783, la transcendental obra d'iniciar l'Expedició Botànica, aprofitant els coneiximents, talent i saber de Mutis. Per a això el virrey va aportar personalment recursos econòmics, mentres es gestava l'aprovació de les Corts, la qual va obtindre en novembre d'eixe mateix any, en la que es manté la mateixa finalitat primigènia pero s'agrega al document

...i remetent a Espanya llavors i raïls vives de les plantes i arbres més útils, señaladament de les que s'ampren o mereixquen amprar-se en la Medicina i en la construcció nava, per a que es connaturalicen en els varis climes conducentes d'esta Península, sense ometre les observacions geogràfiques i astronòmiques que es puguen fer de pas d'estes ciències...

Nomenant a Mutis primer botànic i astrònom de la citada Expedició.

És important resaltar que l'esperit de l'Ilustració, eminentment pràctic, sobre el domini de terres i recursos naturals per al seu us beneficiós per a la societat, l'indústria, l'agricultura, la ganaderia i els negocis va primar sobre l'interés científic de l'estudi de la naturalea; esforços, que en el temps es varen convertir en inventaris, i no varen tindre transcendència en la fundamentaació científica que permetera generar economies d'escala en l'agricultura i ganaderia del Virreinato de Nova Granada.

A pesar d'això, com a conseqüència de la Expedició Botànica, a mitan de el XIX es varen realisar expedicions de la denominada Comissió Corográfica, un orgue investigador creat per a l'exploració del territori del país, en les quals es varen descobrir moltes noves espècies de plantes i animals. Esta comissió va estar conformada pels naturalistes Agustín Codazzi, Manuel Ancízar, José Jerónimo Triana, ademés d'artistes que tenien com a llabor elaborar aquarela per a ilustrar la flora i fauna classificada. Actualment les aquarela en les quals es va recopilar tota l'informació reunida es troben en la Biblioteca Nacional de Colòmbia.

L'Expedició Botànica va començar en l'any 1783 i terminaria en l'any 1810. El virrey Antonio Cavaller i Góngora va designar a José Celestino Mutis com a cap d'esta tasca, que tenia com a objectiu elaborar un estudi de història natural de la Nova Granada i un mapa del regne en la seua flora i els seus recursos naturals. Aixina mateix, en estes dates, empreses científiques similars es varen establir en Chile, Perú i Nova Espanya. Els treballs de l'expedició es varen concentrar en les rodalies del riu Magdalena, eixint de Santa Fe fins a aplegar a Marieta. Després de 1791, l'expedició es va ubicar en Santa Fe de Bogotà. Per a la llabor, Mutis va preparar a una série de jóvens criollos que li varen ajudar en diferents tipos de tasques: uns treballaven de botànics estudiant la naturalea, uns atres com herbolarios recolectant mostres, uns més com delineadores o dibuixants de les mostres, i uns atres, com comissionats o viagers que anaven a regions apartades del virreinato a recolectar mostres.

Es varen enviar vàries expedicions complementàries per a ampliar la cobertura geogràfica. Entre elles estava la dirigida per Francisco José de Caldas, que va explorar les actuals terres d'Equador durant quatre anys, retornant a Santa Fe en 1808 duent un herbario molt extens. Ahí treballaria junt a José Mejía Lequerica qui li solicitaria que li presente a Mutis per a ser inclós dins de l'expedició. Un atre membre, Fra Diego García, va explorar l'Alt Valle del Magdalena, entre La Palma i Timana, aplegant fins a la zona dels Andaquíes i arreplegant numeroses mostres animals i geològiques. Ademés, Eloy Valenzuela, que havia segut subdirector de l'expedició durant el seu primer any, va ser comissionat a Santander, encara que va tindre que retirar-se prematurament a Bucaramanga per problemes de salut.

L'Expedició Botànica va despertar en els criollos un sentiment d'identitat en lo americà i la Nova Granada. Gràcies a ella, va sorgir una generació de criollos que va cultivar l'esperança d'un pròsper futur econòmic per al virreinato, en base en les riquees i recursos descoberts per l'Expedició. Esta terminaria en els processos d'independència, es reobriria durant lo que es coneix com la Pàtria Beca baixe la direcció de Francisco José de Caldas i es torna a tancar despuix d'acusacions contra este per desaparéixer mil llibres de Mutis. El "pacificador" Pablo Morillo resguarda la colecció i, embalada en 104 caixons de material, va ser enviada a Espanya. L'embalage de les 104 caixes es va realisar en dos mesos, deixant poc temps per a classificar i indexar la colecció. En un comunicat oficial de 1817, Francisco Javier Matís, que va colaborar en l'embalage, va escriure que el mateix va deure prendre a lo manco sis mesos i que molts eixemplars de plantes varen ser descartats per les presses.

Resultats de l'expedició

Publicacions i investigacions

Erro al crear miniatura:

Domo del Tropicario del Jardí Botànic José Celestino Mutis construït en honor a l'expedició en la ciutat de Bogotà.

José Celestino Mutis i els seus colaboradors, varen estudiar la quina en el Nou Regne de Granada, aixina com el ; les propietats del guaco o bejuco com a preservatiu contra mordeduras de serps, la yuca, la papa i l'ipecacuana del riu Magdalena. Ademés, Mutis va realisar ensajos per a aclimatar el canelo, l'anís i l'anou moscada. Igualment va descobrir vàries mines. Ademés d'això, va impulsar l'idea de traure els cementeris a les afores de les ciutats, com a mida de higiene.

Els seus descobriments es publicarien inicialment entre els anys 1793 i 1794 en un periòdic de Santa Fe. La primera es cridaria , a on descriu sèt noves espècies en usos mèdics i terapèutics. Del total de recopilacions de Mutis, 306 varen ser publicats per Linneo, Humboldt, Bonpland i Cavanilles, junt a atres botànics del sigle XX. Es varen presentar en total quatre informes, l'últim d'ells seria en Cartagena en l'any 1817. En 1932 E. P. Killip, botànic de la Smithsonian Institution de Washington, va començar a estudiar el herbario. En 1937, en motiu de les celebracions del bicentenario del naiximent de Mutis, els governs d'Espanya i Colòmbia varen realisar conjuntament la publicació de la "Flora de la Real Expedició Botànica del Nou Regne de Granada". En 1952 va començar la publicació de l'ingent obra en la seua totalitat, que encara no està terminada i es preveu que necessitarà més de xixanta volums, en el requisit afegit de tindre que identificar les plantes baixe els dibuixos segons la nomenclatura actual i crear un text descriptivo significatiu i adaptat als temps moderns.

Els resultats en l'actualitat

Totes les làmines, mapes, correspondència, notes i manuscrits, i tot el material del museu de Mutis compost per més de 24.000 plantes seques, 5.000 dibuixos de plantes realisats pels seus alumnes, i una colecció de fustes, closques, resines, minerals i pells, va ser enviat a Espanya i va ser inventariat i classificat a la seua arribada a Madrit, anant a parar al Real Jardí Botànic de Madrit a on ha permaneixcut des de llavors, a excepció d'una chicoteta part que va ser enviada en 1889 a la Real Acadèmia de l'Història. Ademés, part del herbario i la classificació feta per Mutis es troben en Valladolit.

Galeria de pintures de l'expedició

• Yapanga de Quito en trage que usa esta classe de dònes que tracten d'agradar per Vicente Albán
  Yapanga de Quito en trage que usa esta classe de dònes que tracten d'agradar per Vicente Albán
• Indi yumbo de Maynas en la seua càrrega en flora i fruts del país per Vicente Albán
  Indi yumbo de Maynas en la seua càrrega en flora i fruts del país per Vicente Albán
• Quararibea turbinata, làmina de l'expedició. Aquarela sobre paper.
  Quararibea turbinata, làmina de l'expedició. Aquarela sobre paper.
• 
  Mutisia Clematis, pintada per Salvador Rulle. Aquarela sobre paper.

Bibliografia

• 1972 Gómez Clots, Rafael. "La revolució granadina de 1810: ideari d'una generació i d'una época, 1781-1821". Bogotà, 1972 (2 vols.)
• 1995 Guerra, François-Xavier (dir.) "Les revolucions hispàniques: independències americanes i lliberalisme espanyol". Madrit, Universitat Complutense, 1995.

• 2004 Ibáñez, Pedro María. "Cròniques de Bogotà". Bogotà, Biblioteca Luis Ángel Arango, Banc de la República, 2004 (edició digital en internet: http://www.lablaa.org/blaavirtual/historia/crbogota/indice.htm.
• 1974(?) Liévano Aguirre, Indalecio. "Els grans conflictes socials i econòmics de la nostra història". Toms I-II. Bogotà, Biblioteca Luis Ángel Arango, Banc de la República. Edició digital en internet: "Els grans conflictes socials i econòmics de la nostra història"

Vore també

• Reconquista (Colòmbia)
• Real Expedició Botànica Nova Espanya
• Expedició Botànica al Virreinato del Perú