Llaures Vallis
Llaures Vallis és un canal d'eixida en Mart cridat aixina pel nom grec de Mart: Llaures, el deu de la guerra. Llaures Vallis està en el quadràngul de Oxia Palus. El canal sembla haver segut tallat per decorreguts, potser aigua. La vall 'fluïx' al noroest de la montanyosa Margaritifer Terra, a on la depressió Iani Chaos de 180 km (110 el meu) de llarc i 200 km (120 el meu) d'ample) està conectada en el començ de Llaures Vallis per un 100 km (62 el meu) àmplia zona de transició centrada en 342,5° Est (17,5 Oest) i 3° Nort.[1] Després continua a través de les antigues terres altes de Xanthe Terra i termina en una regió similar a una delta de Chryse Planitia. Llaures Vallis va ser el lloc d'aterrisage de la nau espacial Mars Pathfinder de la NASA, que va estudiar una regió de la vall prop de la frontera en Chryse en 1997.
S'ha argumentat que les valls d'Uzboi, Ladon, Margaritifer i Llaures, encara que ara estan separats per grans cràters, una volta varen comprendre un sol canal d'eixida, que fluïa cap al nort cap a Chryse Planitia.[2] S'ha sugerit que la font d'este fluix d'eixida és el desbordament del cràter Argyre, anteriorment ple fins a la vora com un llac per canals (Surius, Dzigai i Palacopus Valls) que drenan des del pol sur. De ser real, la llongitut total d'este sistema de drenage seria de més de 8.000 km (5.000 milles), la ruta de drenage més llarga coneguda en el sistema solar.. Segons esta sugerència, la forma existent del canal d'eixida Llaures Vallis seria una remodelació d'una estructura preexistente. Este llarc camí per al fluix d'aigua s'ha denominat sistema Uzboi-Landon-Morava (ULM). L'aigua d'este sistema va poder haver ajudat a formar Llaures Vallis.[3][4][5][6][7]
L'investigació, publicada en giner de 2010, sugerix que Mart tenia llac, cada u d'uns 20 km (12 milles) d'ample, a lo llarc de parts de l'equador. Encara que investigacions anteriors varen mostrar que Mart va tindre una història primerenca càlida i humida que es va secar fa molt temps, estos llac varen existir en l'Época Hesperiana, un periodo molt més antic. Usant imàgens detallades del Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA, els investigadors especulen que pot haver hagut una major activitat volcànica, impactes de meteorits o canvis en l'òrbita de Mart durant este periodo per a calfar l'atmòsfera de Mart lo suficient com para derretir l'abundant gèl present en el sol. Els volcans haurien lliberat gasos que espesaron l'atmòsfera durant un periodo temporal, atrapant més llum solar i calfant-la lo suficient com per a que existira aigua líquida. En este nou estudi, es varen descobrir canals que conectaven conques llacustres prop de Llaures Vallis. Quan un llac es va omplir, les seues aigües es varen desbordar i varen tallar els canals en un àrea més baixa a on es formaria un atre llac.[8][9] Estos llac serien un atre lloc per a buscar evidència de vida present o passada.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mars Express - Ancient floods on Mars: Iani Chaos and Llaures Vallis, ESA, June 1, 2005
- ↑ Parker, T.J., Clifford, S.m., and Banerdt, W.B. (2000). Argyre Planitia and the Mars global hydrologic cycle. LPSC XXXI, Abstract 2033.
- ↑ Carr, M. 1979. Formation of Martian flood features by the release of water from confined aquifers. J. Geophys. Res. 84, 2995-3007.
- ↑ Carr, M., G. Clow. 1981. Martian channels and valleys: their characteristics, distribution, and age. Icarus: 48 (1), 91-117.
- ↑ Grant, J., T. Parker. 2002. Drainage evolution of the Margaritifer Sinus region, Mars. J. Geophys. Res. 107, doi:10.1029/2001JE001678.
- ↑ Grant., J. et al. 2009. Geologic map of MTM-20012 and -25012 quadrangles, Margaritifer Terra region of Mars, U.S. Geol. Sur, Scientific Investigations Map 3041, scale 1:1,000,000.
- ↑ Rotto, S., K. Tanaka. 1995. Geologic/Geomorphic map of the Chryse Planitia region of Mars, U.S. Geol. Surv. Invest. Ser. Map I-2441, scale 1:5M.
- ↑ Spectacular Mars Images Reveal Evidence of Ancient Lakes, ScienceDaily.
- ↑ Gupta, Sanjeev (2010). “Hesperian equatorial thermokarst lakes in Llaures Vallis as evidence for transient warm conditions on Mars”. Geology 38 (1): 71–74. doi:. Bibcode: 2010Geo....38...71W.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ares Vallis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.