Chryse Planitia
Chryse Planitia (nom greco-llatí que significa Planicies d'or) és una suau planicie circular en la regió equatorial nort del planeta Mart, propenca a la regió de Tharsis. Posseïx un diàmetro de 1600 km, en la seua superfície afonada 2,5 km per baix de la superfície mija del planeta, per lo que es considera un antic cràter d'impacte, ya que posseïx moltes característiques pròpies dels mars llunars, com a crestes sinuoses. La densitat dels cràters d'impacte en l'interval entre 100 i 2000 m és propenca a la mitat del valor mig en les mars llunars.
Chryse Planitia mostra evidències d'erosió aquàtica en el passat, i és el fondo final de molts canals procedents de les altures del sur, aixina com de Valls Marineris i dels flancs del abultamiento de Tharsis. Hi ha teories que consideren la conca de Chryse com un gran llac o oceà durant el Hespérico o l'Amazónico enjorn, ya que tots els llarcs canals que desemboquen en ell terminen en la mateixa altitut, en la qual algunes característiques de la superfície sugerixen la possible presència d'una antiga llínea de costa. Chryse s'obri cap a la conca polar septentrional, de manera que si va existir un oceà en dita regió, Chryse hauria segut una gran baïa.
La sonda Viking 1 amartizó en Chryse Planitia, pero el lloc a on es va posar no es trobava prop dels canals d'eixida, ni tampoc es varen trobar traces fluvials visibles. La sonda Mars Pathfinder amartizó en Llaures Vallis, al final d'un dels canals d'eixida que finalisen en Chryse, en a on va desplegar l'astromóvil Sojourner.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Chryse Planitia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.