Llegenda negra espanyola

La llegenda negra espanyola o antiespañola es referix a una suposta tendència historiográfica a atribuir característiques negatives a certs events de la història d'Espanya, comportant en això una crítica als espanyols i, en menor mida, als hispanoamericans. Els seus crítics veuen en esta tendència una manifestació de propaganda antiespañola o hispanofóbica i d'anticatolicisme. El seu orige es remonta a el XVI, veent-se altament difosa com a producte de la rivalitat front al Imperi espanyol de part d'uns atres imperis o potències de l'época, com el britànic i el neerlandés i la seua ocupació contemporànea hauria servit al expansionisme dels Estats Units.

L'opinió dels acadèmics està dividida. Per als autors Iván Vélez Cipriano i Ignacio Ruiz Rodríguez, en l'actualitat esta visió té plena vigència a través de doctrines o moviments polítics que afecten als països hispanohablante. En canvi, per a autors com Ricardo García Presó i Henry Kamen, la llegenda negra espanyola com li la menciona no existix en l'actualitat.

Definicions de la llegenda negra

El Diccionari de la llengua espanyola de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola definix llegenda negra com a «Relat desfavorable i generalment infundat sobre algú o alguna cosa».

Se sol atribuir la paternitat del terme «llegenda negra» a Julián Juderías, pero l'orige real del terme és desconegut. Per lo manco Emilia Pardo Bazán i Vicente Blasco Ibáñez varen amprar el terme en el sentit actual abans que Juderías, pero seria Julián Juderías el seu gran difusor i qui descriu el concepte en 1914 en el seu llibre La llegenda negra com:

[...] l'ambient creat pels relats fantàstics que sobre la nostra pàtria han vist la llum pública en tots els països, les descripcions grotesques que s'han fet sempre del caràcter dels espanyols com a individus i colectivitat, la negació o per lo manco l'ignorança sistemàtica de quant és favorable i bell en les diverses manifestacions de la cultura i de l'art, les acusacions que en tot temps s'han llançat sobre Espanya fundant-se para això en fets exagerats, mal interpretats o falsos en la seua totalitat, i, finalment, l'afirmació continguda en llibres segons pareix respectables i verídicos i moltes voltes reproduïda, comentada i ampliada en la Prensa estrangera, de que nostra Pàtria constituïx, des del punt de vista de la tolerància, de la cultura i del progrés polític, una excepció llamentable dins del grup de les nacions europees.

Julián Juderías, La llegenda negra (1914)

La segona obra clàssica del tema és Història de la Llegenda Negra hispà-americana de Rómulo D. Carbia. Si Juderías va fer més recalcament en l'alvertent europeu de la llegenda, l'argentí Carbia se centra en el seu alvertent americà. Aixina, per a Carbia, donant una definició més extensa del concepte:

[...] comprén la Llegenda en la seua més cabal amplitut, és dir, en les seues formes típiques de juïns sobre la crueltat, el obscurantisme i la tirania política. A la crueltat se li ha volgut vore en els procediments de que es tirara mà per a implantar la Fe en Amèrica o defendre-l'en Flandes; al obscurantisme, en la presunta obstrucció oposta per Espanya a tot progrés espiritual i a qualsevol activitat de l'inteligència; i a la tirania, en les restriccions en que s'hauria ofegat la vida lliure dels espanyols naixcuts en el Nou Món i a els qui semblaria que s'haguera volgut esclavizar sine die.

Rómulo D. Carbia, Història de la llegenda negra hispà-americana (1943)

Despuix de Juderías i Carbia, molts atres autors han definit i amprat el concepte.

En 1944, l'American Council on Education, preocupat en el biaix antihispano del sistema i el material educatiu en EE. UU., va definir el concepte de la llegenda negra espanyola en un llarc informe com:

The "Black Legend" is a term long used by Spanish writers to denote the ancient body of propaganda against the Iberian peoples which began [sic] in sixteenth century England and has since been a handy weapon for the rivals of Spain and Portugal in the religious, maritime, and colonial wars of those four centuries.

La llegenda negra és una expressió usada per escritors espanyols per a designar l'antiga propaganda contra els pobles ibèrics, que va escomençar en el sigle XVI en Anglaterra i ha segut des de llavors un arma per als rivals d'Espanya i Portugal en les guerres religioses, marítimes i colonials d'aquells quatre sigles.

American Council on Education

Philip Wayne Powell en el seu llibre Tree of Hate (1971) definix la llegenda negra espanyola bàsicament com la creència de que:

The basic premise of the Black Legend is that Spaniards have shown themselves, historically, to be uniquely cruel, bigoted, tyrannical, obscurantists, lazy, fanatical, greedy, and treacherous; that is, that they differ baix much from other peoples in these traits that Spaniards and Spanish history must be viewed and understood in terms not ordinarily used in describing and interpreting other people.

La premissa bàsica de la llegenda negra és que els espanyols s'han mostrat històricament com excepcionalment cruels, intolerants, tirànics, oscurantistas, vagos, fanàtics, avariciosos i traicioneros; és dir, que es diferencien de tal modo dels demés pobles en estes característiques que els espanyols i el història d'Espanya deuen ser vists i compresos en térmens que no són amprats habitualment per a descriure i interpretar a atres pobles.

Philip Wayne Powell, Tree of hate (1971)

Un autor més recent, Manuel Fernández Álvarez, ha definit la llegenda negra com:

Cuidadosa distorsió de l'història d'un poble, realisada pels seus enemics, per a millor combatre-li. I una distorsió lo més monstruosa possible, a fi de conseguir l'objectiu marcat: la descalificació moral d'eixe poble, la supremacia del qual cal combatre per tots els mijos.

Manuel Fernández Álvarez

Per al filòsof Julián Marías, la llegenda negra espanyola és un fet extremadament inusual a lo llarc de l'Història Universal, i la descriu del següent modo:

La Llegenda Negra consistix que, partint d'un punt concret, que podem supondre cert, s'estén la condenaació i descalificació de tot el país a lo llarc de tota la seua història, inclosa la futura. En això consistix la peculiaritat original de la Llegenda Negra. En el cas d'Espanya, s'inicia al començament de el XVI, es fa més densa en el XVII, rebrota en nou ímpetu en el XVIII —serà menester preguntar-se per qué— i reverdece en qualsevol pretext, sense prescriure jamai.

Julián Marías, Espanya inteligible (1985)

Segons William S. Maltby la llegenda negra espanyola se sustenta sobre fets reals que, encara que comuns a les demés nacions, han segut totalment distorsionats en el cas d'Espanya:

The Black Legend may not constitute a legitimate or justifiable point of view, but it is necessary to recall that it is a legend and not a myth. It sprang, as legends do, from actual events, and these cannot be ignored in the interests of partisanships. Spaniards committed greu wrongs, but baix did men of other nations [...]

Potser la llegenda negra no constituïxca un punt de vista llegítim o justificable, pero és necessari recordar que és una llegenda i no un mit. Va nàixer, com totes les llegendes, de fets reals i estos no poden ser ignorats per interessos partidistes. Els espanyols varen cometre grans errors, de la mateixa manera que varen fer els hòmens d'atres nacions [...]

William S. Maltby, The Black Legend in England (1968)

Interpretacions crítiques

En anys recents, un grup de historiadors, entre els que es troben Alfredo Alvar, Ricardo García Presó, Lourdes Mateo Bretos i Carmen Iglésies, matisen l'existència objectiva de la llegenda antiespañola, que consideren una percepció que tenen els espanyols sobre la seua image en l'estranger. Carmen Iglésies ho expressa de la següent forma:

La «llegenda negra» és per aixina dir, l'image exterior d'Espanya tal com Espanya la percep [...] La llegenda negra consistix, per tant, en les traces negatives —que són objectivament els més repetits— que la consciència espanyola descobrix en l'image d'ella mateixa.

paràgraf pres de li Leyende Noire Anti-Hispánique. Revue the Psychologie dones Peubles. En Carmen Iglésies

García Presó inclús nega l'existència de la llegenda negra, en el sentit de conjura conscient contra Espanya:

Ni llegenda, en tanto en cuanto el conjunt d'opinions negatives d'Espanya tingueren no pocs fonaments històrics, ni negra, ya que el to mai va ser constant ni uniforme. Abunden els grisos, pero la coloració d'estes opinions va estar sempre determinada pels colors contraposts de lo que ací hem cridat llegenda rosa.

García Presó i Mateo Bretos, La llegenda negra (1991)

Escrivint en 1969, el historiador i hispanista Benjamin Keen va sostindre que les crítiques contemporànees al comportament de l'imperi espanyol en Amèrica havien segut generalment justes. Es va opondre a la tendència que va identificar en atres historiadors nortamericans d'enfocar-se en les proteccions llegals formals de que gojaven els indígenes per damunt de l'evidència de brutalitat, explotació i sofriment.Segons Keen:

...l'anomenada Llegenda Negra és, substancialment, correcta, si privada de la seua retòrica i coloració emocional, i prenent en conte la seua incapacitat de reconéixer les formes menys dramàtiques d'explotació espanyola als indígenes (usurpació de terrenys, peonaje, etcétera). A conseqüència, [la llegenda negra] no és llegenda, i el terme carix de valor científic descriptivo.

Keen, Benjamin The Black Legend Revisted: Assumptions and Realities (1969)

En opinió del historiador i hispanista Henry Kamen, el concepte de «llegenda negra» va deixar d'existir en el món anglosaxó fa ya molts anys, encara que es manté per qüestions polítiques internes espanyoles.La posició de Kamen i el seu llibre Imperi han segut durament criticats per l'escritor Arturo Pérez-Reverte i el historiador i embaixador d'Espanya José Antonio Vaca de Osma. Aixina, segons l'opinió de Vaca de Osma, Kamen retortillaria els arguments, repetint tòpics calificats de antiespañoles i cauria en contradiccions. El historiador Joseph Pérez també opina que la llegenda negra antiespañola, que va tindre importància en sigles anteriors, ya no existix, encara que encara es troben rastres ací i allà, ya que els prejuïns sobre Espanya no es distinguixen en l'actualitat dels que existixen sobre atres països.

L'escritor argentí Ernesto Sabato en el seu artícul «Ni llegenda negra ni llegenda blanca», publicat en el periòdic El País en 1991, davant la proximitat del 500.º aniversari de l'arribada espanyola a Amèrica, va propondre una superació del «fals dilema» entre abdós llegendes, per a presentar un enfocament que, «sense negar i deixar de llamentar "les atrocitats perpetrades pels sojuzgadores"», al mateix temps fora capaç d'assumir la cultura, la llengua castellana i el mestiçage, que eixa empresa va conformar en Amèrica. En este mateix sentit es varen pronunciar Juan Pablo Perabá i Javier Martínez-Pinna, que en l'artícul El fals genocidi espanyol en Amèrica varen assegurar que la monarquia espanyola va fomentar des del primer moment l'elaboració de les Lleis d'Índies per a defendre als natius de la rapacitat dels conquistadors i especialment per l'establiment d'una nova realitat social basada en el mestiçage.

Bibliografia

• Alvar, Alfredo (1997). La llegenda negra, Madrit: Akal. ISBN 84-460-0797-5.
• Arnoldsson, Sverker (1960). La Llegenda Negra. Estudis sobre els seus orígens, Gotemburgo: Göteborgs Universitets Årsskrift.

• Carbia, Rómulo D. (2004; primera edició 1943). Història de la llegenda negra hispà-americana, Madrit: Marcial Pons Història. ISBN 84-95379-89-9.
• Espanyol Bouché (2007). Llegendes Negres: vida i obra de Julián Juderías: la llegenda negra antiamericana, Salamanca: Junta de Castella i Lleó. ISBN 978-84-9718-444-1.
• García Presó (1990). La llegenda negra, Madrit: Altamira. ISBN 84-7969-013-5.
• García Presó (1997). La llegenda negra, Barcelona: Altaya. ISBN 84-487-0905-5.
• Hilton (2002). La légende noire au 18i siècle. Li monde hispanique vu du dehors, Historical Text Archive.
• Juderías, Julián (2003; primera edició de 1914). La Llegenda Negra, Salamanca: Junta de Castella i Lleó. ISBN 84-9718-225-1.
• Kamen, Henry (1999, edició revisada; primera edició 1965). The Spanish Inquisition: A Historical Revision, New Haven & Londres: Yale University Press. ISBN 0-300-07880-3.
• Maltby, William S. (1971; primera edició 1968). The Black Legend in England, Durham: Duke University Press.
• Marías (2006; primera edició 1985). Espanya Inteligible. Raó Històrica de les Españas, Aliança Editorial. ISBN 84-206-7725-6.
• Molina Martínez (1991). La llegenda negra, Madrit: Nerea. ISBN 84-86763-42-8.
• (1998).Ahir.Associació de Història Contemporànea.(31)

183-199.Consultat el 6 de febrer de 2011.

• Noya, Javier (2009). La Nova Image d'Espanya en Amèrica Llatina, Ed. Tecnos i Real Institut Elcano. ISBN 978-84-936-3015-7.
• Pérez (2009). La llegenda negra, Gadir. ISBN 978-84-96974-17-3.
• Peters, Edward (1989). Inquisition, University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-06630-8.
• Powell (1985, primera edició de 1971). Tree of Hate, Valecito, Califòrnia: Ross House Books.
• Powell (2008). La llegenda Negra, Barcelona: Áltera. ISBN 978-84-96840-20-1.
• Roca Barea (2016). Imperiofobia i llegenda negra. Roma, Rússia, Estats Units i l'Imperi espanyol, Madrit: Siruela. ISBN 978-84-16854233.

• Vaca de Osma (2004). L'Imperi i la llegenda negra, Madrit: Rialp. ISBN 84-321-3499-6.