Llei d'Antiguetats (Estats Units)
La Llei d'antiguetats de 1906 (en anglés, Antiquities Act), oficialment «Llei per a la Preservació de les Antiguetats d'Estats Units» (en anglés, An Act for the Preservation of American Antiquities), és una llei d'Estats Units aprovada pel Congrés dels Estats Units i firmada per Theodore Roosevelt el 8 de juny de 1906, que va conferir al president dels Estats Units l'autoritat per a restringir l'us particular de terrenys públics propietat del govern federal per orde eixecutiva, sense necessitat de requerir la supervisió del Congrés. La llei s'ha utilisat més d'un centenar de voltes des de la seua aprovació, encara que el seu us ha provocat en freqüència fortes controvèrsia.
Història
[editar | editar còdic]La Llei d'antiguetats va ser el resultat de les preocupacions del moment sobre la protecció de la majoria de les ruïnes prehistòriques índies i artefactes —colectivamente denominats «antiguetats»— en terres federals en l'Oest, com en el Canó del Chaco, Nou Mèxic. La pèrdua d'artefactes d'estes terres, saquejats per coleccionistes privats - «pot hunters», caçadors de gorcs, en el llenguage de l'época- s'havia convertit en un greu problema a finals de el XIX. En 1902, el congressiste per Iowa, John F. Lacey, que presidia la Comissió de la Cambra de Terres Públiques («House Committee on the Public Lands»), va viajar al suroest en l'antropòlec Edgar Lee Hewett, per a vore per sí mateixa l'impacte dels expoliadores. Les seues conclusions, refrendades en un informe exhaustiu elaborat per Hewett per al Congrés en el que detallava els recursos arqueològics de la regió, varen propiciar l'impuls necessari per a l'aprovació d'esta norma.
Us
[editar | editar còdic]La llei tenia per objecte permetre que el president reservara certes àrees públiques naturals valioses com a parcs i terres protegides. Estes àrees tenien el títul de «monuments nacionals». També li conferia el poder de reservar o acceptar terres privades per a eixe fi. L'objectiu era protegir tots els llocs històrics i prehistòrics en terres federals dels Estats Units i prohibir la destrucció o excavació d'eixes antiguetats. En esta llei, açò podia ser fet més ràpidament que tramitant front al Congrés el procés per a la creació d'un parc nacional. La llei va establir que les zones a declarar monuments es llimitaren a ser la superfície més chicoteta compatible en el bon conte i el maneig dels objectes que devien protegir-se.
Algunes àrees designades com a monuments nacionals varen ser més alvance convertides en parcs nacionals o incorporats en parcs nacionals ya existents.
Notes
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley de Antigüedades (Estados Unidos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.